Punt 150 (-38m) Visita de control

Avui les previsions indiquen que el garbí entrarà d'hora, així que preferim fer un punt una mica més a la vora del port de Blanes. Ens decidim pel punt 150, on al maig del 2017 se'n va retirar una xarxa fantasma.

A fi que en pugueu seguir l'evolució us deixem els enllaços als posts anteriors:

Primera visita al punt 150 (13 gener 2014)>>

Abans que hi caigués la xarxa a sobre (14 juny 2015)>>

Detecció de la xarxa fantasma (30 octubre 2016)>>

Mapatge d'on es troba la xarxa (2 abril 2017)>>

Finalització del mapatge on es troba la xarxa (9 abril 2017)>>

Planificació de la retirada de la xarxa (7 maig 2017)>>

Retirada de la xarxa (21 juliol 2017)>>

Visita control (26 maig 2019)>>

Visita control (13 setembre 2020)>>

Visita control (5 juny 2021)>>

Baixem!

Avui la visibilitat és bona i ens permet valorar el grau de regeneració dels organismes que viuen sobre la roca

L'accés a forats continua totalment lliure

La clapa rosada de la imatge correspon a l'alga calcària Lithophyllum stictaeforme. De moment presenta un bon estat de salut ja que no s'hi observen vores blanques. Altres anys amb estius d'aigües molt càlides se n'ha ressentit. A veure com va aquest estiu que de moment sembla que serà molt càlid...

Les pedres petites del voltant també es presenten molt colonitzades

Entre d'altres organismes que ens agradaria destacar és aquesta esponja, la Ircinia variabilis. Es tracta d'una tot terreny que tan pot viure a praderies de Posidonia oceanica, roques ben il·luminades, com sobre fons de grapissar i fins i tot en coves. Però falta que la sàpigues reconèixer! I el "cognom" de variabilis és més que escaient.  En un post anterior sobre esponges>> us comentàvem que per dins dels tubs que la formen hi viuen bacteris amb capacitat de fer fotosíntesi. Per dur a terme la fotosíntesi calen pigments i són els pigments d'aquests bacteris els que donen color a l'esponja. A aquesta li arriba prou llum i per això és tan fosca, si visqués en una cova o forat de la roca seria ben blanca!

I és que les roques cal mirar-les amb deteniment... Veieu la clapa vermellosa? Serà una altra esponja?

Doncs ja ho veieu que en aquest cas d'esponja, res de res, sinó una parella de nudibranquis (Platydoris argo). És a dir, una mena de llimac de mar que en aquest cas s'alimenta d'esponges>>. I si us fixeu en l'individu que està a sota, cap a la part final hi té com una mena de "cràter". A la imatge es veuen les vores replegades, però quan està més relaxat les té més obertes i en sobresurten unes brànquies per on respira.

A la base d'aquesta roca hi queden restes d'una altra xarxa que no es va retirar. Això en canvi no ha desanimat a algun llimac de mar a fer-hi una posta d'ous...

El ous són aquesta mena de cinta enrotllada blanquinosa que hi ha sobre l'alga rosada. Depenent de les espècies poden tenir un aspecte molt variat

El trosso d'aquesta xarxa no obstrueixen l'entrada als forats de la roca

I en alguns casos ja està talment colonitzada que costa de distingir

Encara queden alguns petits trossos per retirar, però són de mal treure perquè estan enrotllats a la roca

Aquesta en canvi és molt més recent ja que quasi no està colonitzada

I no tot són xarxes, també continuem trobant-hi fils de pescar! A la imatge sembla gruixut perquè està molt colonitzat però probablement sigui provinent de la pesca recreativa

I nosaltres cap a la Maru falta gent que ja s'està aixecant el garbí!!!

Salut!

Punt 347 (-36m) Una mòllera fent mala cara...

Matí tranquil tot i que la mar no està tan plana com aparenta. Revisant les imatges del sónar d’escombrat lateral ens hem adonat que hi ha una zona de roquetes baixes força extensa pendent d’explorar. Així que enfilem cap a S'Agulla (Blanes). Profunditat 36m.

Baixem!

Avui la visibilitat és fantàstica i a 20 metres del  fons ja es comença a entreveure. Són tot de roques baixes.

Ens sorprèn la quantitat i la varietat de peixos que veiem:  julioles (Coris julis) on el mascle és verd i taronja i la femella més vermellosa, castanyoletes (Chromis chromis), forcadelles (Anthias antias), variades (Diplodus vulgaris), sargs (Diplodus sargus) i alguns més que us els anirem presentat!

També ens ha cridat l’atenció aquesta esponja rosada (Hexadella topsenti). Estem habituats a veure-la a més profunditat

O encara més curiosa ha estat aquesta troballa. Aquí volíem fotografiar un drap que hi ha al mig de la imatge.

Però resulta que a la vora del drap hi havia aquests dos llimacs de mar (Platydoris argo) enormes! De més de 10 cm. Vaja, que de tan grans ni ens hem adonat!

I aquesta mena de fregall blanc resulta que són una còlonia de cucs (Filograna implexa) que constueixen aquesta estructura i s'hi amaguen dins. Ens sorprèn trobar-los a tan poca profunditat!

Els peixos platejats amb una taca negra lateral són xucles (Spicara maena)

Un tord rogenc (Symphodus mediterraneus) també s’ha deixat fotografiar. Es distingeix del gripau roquer per les taques negres que té prop de la cua i prop de les aletes pectorals

I aleshores mentre fèiem una fotografia, de cua d’ull hem vist com el musell d’una morena (Muraena helena) s’amagava. Feta la foto hem anat a veure-la i ens hem trobat amb això! Quantes us sembla que hi ha?

Bé, nosaltres pensem que dues... O si més no aquí teniu el cap d’una d’elles!

Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) sembla que no estava per visites

I quan ens hem decidit a empaitar sargs per aconseguir una bona fotografia hem topat amb aquesta mòllera de roca (Phycis phycis)

Ens ha sorprès la mala cara que fa. Aquestes marques al cap i aquesta gola tan inflada no ho havíem vist mai

I ara uns quants objectes perduts!

Una bota

Una canya de pescar

I un punt on sembla que els pescadors amb canya tenen tendència a deixar-hi el fil!

Això sí, algun d’ells deu ser fumador perquè aquí hi tenim l’encendedor!

I ja toca tornar a dalt de la Maru que l’aigua comença a estar fresqueta! (19ºC)

Salut!

Punt 322 (-26m) Llimacs de mar i gambetes!

Avui tot i continuar fent un temps esplèndid, les previsions indiquen que cap a migdia es pot aixecar mar, així que decidim quedar-nos més a prop de Blanes. Enfilem la Maru a l'alçada de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Volem resseguir la barra ja detectada amb els punts 320 i 321 que es troba sobre els 26 m de profunditat.

Avui hi ha una mica de corrent, així no llancem el disc de Secchi, ja no caurà vertical sota nostre.
Baixem!

Vaja, el què semblava un caient resulta que és un graó

de sorra. Pero aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis) 

ja ens confirma que sota hi ha roca.

Bé trobem sorra amb alguna pedreta petita. Avancem en el sentit

dels punts ja visitats i comencen a aparèixer roques més grosses.

A la imatge aquests rogers (Mullus surmuletus) que no tenen 

ganes de visites.

Més enllà una roca ja de 6m de llargada ens crida 

l'atenció tot aquest peix ben petit que hi ha arran de terra.

Bé, no passarem a la història per aquesta fotografia, però ens hem

dedicat a mirar de prop aquest núvol per descobrir que no són

peixos sinó gambes! 

Fixeu-vos que tenen els ulls que els hi surten del cap i un

 "nas" ben llarg!

(Pitjant sobre la imatge la veureu més gran)

Com que avui tot és petit ens hem posat a resseguir amb més 

paciència les roques. De cop i volta veiem el què sembla una

fulla morta es mou. Ens n'adonem perquè sota és ben taronja. 

Es tracta d'un llimacs de mar ben curiosos, Platydoris argo.

A la fotografia se'ls distingeix bé, però sense flaix són marró

fosc, fent que es mimetitzin molt bé amb l'entorn.

Al contrari d'altres espècies ben acolorides que trobem al mar,

aquests s'assemblen més als seus "cosins" terrestres.

I fixeu-vos en aquesta mena de carxofa que tenen són les 

seves brànquies per on respira!

I si voleu saber com són les seves postes d'ous aquí les teniu!

És aquesta mena de cinta groga del centre de la imatge. 

I ja heu vist la "parella feliç" que hi ha al costat?

Curiosament en tots dos casos sembla que un mossegui la cua

de l'altre...

I encara que sembli impossible, en aquestes 4 pedretes de no res

també he trobat restes d'arts de pesca!

De fet fa tant de temps que hi són que hi ha crescut de tot a sobre

i aquests reietons (Apogon imberbis) aprofiten per amagar-s'hi.

I nosaltres cap a la Maru falta gent! 

Salut!