Punt 149bis (-38m) Per acabar l'any...

Avui probablement serà la darrera immersió de l'any i el punt 149bis té tants racons que ens ha vingut de gust tornar-la a explorar. És una roca allargada, d'uns 3m d'alçada plena de forats on s'hi amaga de tot. Baixem!

Com ja us vàrem explicar a la immersió passada, la roca està molt colonitzada però les preferències dels organismes que les colonitzen són fortament marcades per la llum i l'hidrodinamisme. I ja no diguem si no ets nedador!

Tot i que a part dels què neden i dels què no, també en trobem de "passejadors". Aquest és el cas d'aquesta garota violeta  (Sphaerechinus granularis). Es tracta d'un equinoderm que literalment significa pell de punxes. Bé les punxes són prou evidents, però com s'ho fa per estar en un pla inclinat i a més mantenir agafats aquests trossos d'alga que té per sobre per camuflar-se? La resposta són els peus ambulacrals! D'entre les punxes en surten una mena de tentacles acabats en ventosa que tant li serveixen per caminar, per quedar-se subjectat a un substrat, com per agafar el què trobi per camuflar-se. 

Un altre "passejador" que també és un equinoderm és aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). Tot i tenir aquests braços tan evidents, per moure's fa servir peus ambulacrals que es troben per sota!

I passant als nedadors, aquí teniu un banc de gerrets (Spicara smaris). És molt característica la seva taca fosca quadrangular al centre del cos, tot i que en alguns exemplars por estar molt difuminada. Al contrari de les xucles, que també tenen una taca, el seu cos és més allargat. Això sí, tot i anar en grups tan nombrosos, ja pots anar ràpid amb la càmera que desapareixen en un no res!

D'altres nedadors no tenen tanta pressa i van estudiant els forats de les roques. Aquest és el cas de la pastanaga (Labrus mixtus). El de la imatge podria ser una femella o un juvenil, el mascle té colors ben blaus. Al mig hi ha una forcadella (Anthias anthias) que formen grans bancs sempre fixes sobre alguna roca de fons i per últim...

Una morena (Muraena helena)! Aquí la veiem tota amagada dins d'un forat, però quan s'ho proposa, ja fa unes bones passejades anant de roca en roca. 

I parlant d'aprofitar els forats per fer-hi el cau... aquí tenim una llagosta (Palinurus elephas) que per les dimensions que té, i per les dates en què es trobem, millor que continui amagada!

I nosaltres cap a la Maru falta gent, que per avui ja hem fet prou espai pels torrons!

Salut!

Punt 184 (-38m) Dia sorprenent!

Matí tranquil i calurós, acabem de tornar de les vacances i preferim reemprendre l'activitat amb una immersió de "reciclatge". Enfilem cap al punt 184, davant de la platja gran de Lloret de Mar a 38m de profunditat.
Profunditat de Secchi: 21'4m
Baixem!

Trobem de seguida aquesta roca d'uns 20 metres de llargada envoltada de tres cues (Anthias anthias)

Amb molts forats on esperem trobar moltes sorpreses...

Bé, les primeres sorpreses no animen gaire... Que si aquesta ampolla...

Fils de pescar abandonats. I aquest drap, què hi fa?

I el què ens acaba de rematar el dia: una pila de tovalloletes d'un sol ús. I després diuen que són degradables...

Però no desistim i aquí tenim el primer habitant inesperat: un cabot d'alga (Gobius cruentatus). Tot i que la bibliografia diu que ja és la seva profunditat habitual, per nosaltres és només la segona vegada que en trobem a tanta profunditat.

I aquesta caracola tan ben posada amb una banyeta que en surt... Finalment coneixerem el seu habitant?

Doncs, no! Aquest xufanc (Dardanus arrossor) ja se l'ha apropiat! Es distingeix dels bernats ermitans que us hem descrit en altres ocasions per les bandes que té a les seves pinces. Els altres hi tenen un munt de pèls i punxes! És la primera vegada que en veiem.

De cop i volta notem que ens arriba una massa d'aigua més calenta que la segueixen aquestes cànteres (Spondyliosoma cantharus)

Seguits per aquests gerrets (Spicara smaris). Són aquests peixos petits allargats amb una taca fosca al costat. Es distingeixen de les xucles per ser més allargats. També és la primera vegada que en veiem!

I tornant als forats, aquesta morena (Muraena helena) treu el cap.

Però no és l'única. Sabeu veure'n una altra en aquesta imatge?

Qui decidiament no té ganes de visites és aquest congre (Conger conger)! Una mica més i ens passem de llarg i pas perquè sigui petit!

I després d'aquesta immersió tan sorprenent tornem cap a la Maru falta gent!

Salut!