De vegades la natura ofereix moments màgics, sigui perquè t'ofereix alguna sorpresa, sigui perquè estàs en un moment capaç d'apreciar-ho. Si sou caçadors de bolets sabreu què volem dir: entres al bosc i no hi veus res fins que poc a poc, si n'hi ha, comences a veure'n. I encara quan tornes pel camí que has fet en veus més i no entens com és que una horeta abans havies pogut passar de llarg!
Doncs si ets una persona observadora per adonar-te que ets davant d'un d'aquests moments i, a més, disposes d'algun dispositiu que et permeti fer fotos, aleshores la bogeria per immortalitzar el moment està assegurada!
Diguem que si fa no fa, això és el què ha passat avui. Passejada per la platja prop de la punta del riu Tordera, són quarts de deu del matí, veus una mena de cinta que brilla sobre la sorra i et trobes això!
Un juvenil de congre dolç (Ariosoma balearicum)! És tan transparent que es poden veure els grans de sorra de sota seu!
Es tracta d'individus d'uns 12-13 cm de llarg. Els adults, que poden fer fins a 35cm, són d'hàbits nocturns i durant el dia estan totalment enterrats al sediment. Les larves en canvi són pelàgiques, viuen enmig de l'aigua i formen part del plàncton durant 20 a 22 mesos. Està clar que a aquests juvenils els han sorpès les onades de la ventada dels darrers dies!
De fet només n'hem trobat una dotzena i separats 1-3 metres de distància entre ells. Però això sí, aquí no s'han acabat les sorpreses!!!
A la cita d'avui no hi podia faltar alguna sabateta de Venus (Cymbulia peronii)
I encara una sorpresenta més, mirant entre les algues brunes (Dictyota sp.) que les onades han arrossegat fins la sorra hi hem trobat aquesta Lysmata seticaudata. Es tracta de la gambeta que sovint apareix a les guies de submarinisme fent de "respall de dents" d'alguna morena
I fins aquí el moment màgic... però hi hem tornat a la tarda perquè volíem acabar d'assegurar-nos que havíem identificat correctament el congre dolç amb els juvenils mai se sap! Però quin DESENCÍS!!!! Són quarts de cinc de la tarda, l'onatge és evident que ha minvat durant el dia ja que només hi ha sorra humida prop de l'aigua, la resta és ben seca. Tot i que el vent està tornant a bufar amb més força i les onades comencen a recuperar terreny a la terra ferma, la sensació és d'aridesa total.
Comencem a buscar juvenils de congre dolç a la franja on arriben les onades i no hi trobem res. Aleshores mirem més terra endins i ens fixem en on havien arribat les onades al matí, encara hi queden restes d'algues i canyes que les dibuixen. Al principi res, fins que....
Si al matí la seva brillantor l'havia delatat, ara és totalment sec! I encara sort dels ulls que sinó el confondríem amb un dels tants trossets de plàstic que s'acumulen a les notres platges...
I no és l'únic que s'està assecant. Aquesta sabateta de Venus també va camí de convertir-se en paper de fumar i finalment desaparèixer...
Ja durant la "sessió fotogràfica" del matí sabíem que no valia a badar, però poc ens imàginavem que només 7 hores més tard amb prou feines aconseguiríem veure'n alguna traça!
I és que com a mamífers que som, no ens n'adonem la gran feina que fa la nostra pell per evitar la desecació!
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada