Punt 325 (-42m) Foronidis!

Aprofitem que és Sant Joan i que les condicions a mar són immillorables per tornar al punt 325. Es tracta d'una zona de fons fangós amb unes poques pedretes davant de la platja gran de Lloret de Mar. I és que és un punt particular, no només perquè és molt fàcil aixecar pols, sinó perquè a més és un paisatge singular pel predomini d'esponges, anemones de tub i ascidis. Justament, la darrera vegada no vàrem veure alguns tipus d'ascidis que eren dominants. A més, l'aigua s'ha escalfat moltíssim en no res, a superfície ja tenim 26ºC, cosa gens habitual ni tan sols al mes d'agost. Com deu ser a baix? Baixem!

Durant la baixada la temperatura va baixant gradualment per quedar-nos a 16ºC. Normalment, sobretot quan les aigües són tan càlides a superfície, a un cert punt de la baixada hi ha un canvi sobtat de la temperatura degut a què vas a una massa d'aigua diferent que no li ha arribat encara l'escalfor de les radiacions solars. Avui en canvi ha estat tot gradual fins al fons. Així sí, uns 5m abans d'arribar al fons, l'aigua és tota tèrbola que sembla que hi hagi boira i és ple de besucs (Pagellus acarne)!

Passejant per sobre les roques i els organismes que les colonitzen trobem estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus). Tot i ser d'hàbits nocturns avui està de cacera i estira algun dels seus braços ramificats per capturar menjar.  Som arran del fons i la sensació de boira continua per la presència de molts peixos petits i misidis, són aquesta mena de "gambetes" que hi ha a l'esquerra, els veieu?

Tot i haver claror, la llanterna avui és particularment útil per detectar aquests ascidis: els estofats! No són tan grossos com els de la primera vegada que hi hem baixat al 2024, però hi són!

També trobem altres ascidis solitaris, com les leucèmies (Halocynthia papillosa) vermelloses i opaques que hi ha a l'esquerra de la imatge. Aquí són particularment grans (10cm). Al centre una anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). I si cliqueu sobre la imatge, veureu al centre la seva boca!

I qui no es vol perdre res és aquest captinyós (Scorpaena notata). És un tipus d'escórpora petita, el veieu dalt de la pedra?

I l'altre organisme que tenim molt d'interès en fotografiar són els foronidis! Com que són més aviat petits (<1cm) i els que coneixem acostumen a estar a la base de les anemones de tub (Cerianthus membranaceus), doncs primer de tot busquem aquest tipus d'anemones com la de la imatge. Aquesta és de tentacles clars

I d'altres els tenen foscos. En aquest cas està mig amagada en el seu tub tou. En tots dos casos estem de sort, fixeu-vos què hi ha a la base...

Foronidis (Phoronis sp)! Tot i que físicament ens recordin a les palmeretes i cucs de closca, es tracta d'organismes molt més evolucionats, dels quals només se'n coneixen una desena d'espècies al món!

Els què sí que formen conglomerats són aquests cucs, Filograna implexa. Viuen en tubs calcaris, i si cliqueu sobre la imatge veureu que en sobresurten uns "plomalls". Es tracta del seu aparell bucal que fa servir per captar l'aliment

D'altres organismes molt menys evolucionats, però francament efectius, tant que són dominants a l'hora de colonitzar roques, són les esponges! Just per fer-nos una idea...

Aquesta esponja negra (Sarcotragus foetidus)

Aquí una Dysidea fragilis, que fa aquesta mena de digitacions. Però a sobre uns quants cucs Filograna implexa han decidit establir-s'hi i encara s'hi ha afegit un llimac de mar (Felimare sp.)

Una petita Aplysina cavernicola groga que aviat formarà una massa amb més estructures com la que veiem, que semblen dits!

I aprofitem per recordar que tot i la profunditat, també hi arriba llum solar que aprofiten aquestes algues brunes: Zanardinia typus

Malauradament, l'apartat d'"objectes perduts" és particularment extens: des d'ampolles...

...una gorra que només se li reconeix la visera...

... i les indestructibles tovalloletes d'un sol ús!!! Sí, sí, seran biodegradables a terra ferma, però a mar no desapareixen MAI!!! Si us hi fixeu, just davant hi ha un cap-roig (Scorpaena scrofa) que a saber què deu estar pensant...

I ara sí que se'ns fa tard i cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!