Reprenem l'exploració i ens decidim per una de senzilleta a 40m de profunditat per tornar a agafar el ritme. Matí assolellat, una mica de mar de fons però aconseguim fondejar en el punt sense problemes.
Baixem!
Vaja, la primera de l'any i sembla més aviat que ens haguem llençat en un plat de brou de verdures ben espès! Només es veu verd fins pràcticament arribar al fons. Durant la baixada anem notant tensió en el cap del fondeig i efectivament.... el fondeig està garrejant! Què vol dir això? Doncs que hi ha tanta corrent que tot i tenir-hi 8kg de plom s'està desplaçant pel fons.
De fet sempre tirem al costat de la roca per evitar fer malbé el fons marí, doncs ho hem fet tan bé que ni veiem la roca!
Lligat al cap del fondeig hi tenim, a més, un llum estroboscòpic que fa flaixos de llum com els què porten els avions. Així ens dóna una mica de marge per no perdre'l de vista encara que s'allunyi en aigües tèrboles com avui!
El corrent és tantfort, que fins i tot aquestes ascidies que formen colònies ben erectes s'estan doblegant!
Tot i les condicions, encara trobem "objectes perduts", com ara una llauna (cervesa?) i una tovalloleta d'un sol ús ja de color marronós a la part alta de la roqueta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada