Punt 125 (-41m) Una mica de paisatge

Matí assolellat amb mar de fons de mig metre. Aquest onatge no és l'ideal amb la Maru ja que es fa sentir molt, però amb el bon dia que fa no es pot desaprofitar! De fet estem provant una càmara nova, així que intentarem resoldre uns dels problemes que tenim al fer fotos: els paisatges! Sovint us expliquem la forma de les roques on anem, però a les imatges només us n'ensenyem trossos d'aquestes. I és que si la volem fotografiar sencera, ens n'hem d'allunyar massa per la potència que tenen els flaixos. Ja ho intentem, però ens surten tan fosques que ni les pengem de la pena que fan! Avui amb aquesta càmera li hem afegit una lent humida de gran angular. Què vol dir això? Anem per parts: el gran angular ens permet acostar-nos més a les roques i encara agafar-les senceres. Així que els nostres flaixos les podran il·luminar millor. I al ser humida vol dir que deixem que hi hagi aigua entre la lent i la càmara. De fet, la podem treure mentre fem la immersió i tornar-la a posar! Això sí, com que amb la nostra respiració fem bombolles, hem d'anar amb compte que no se'ns en fiquin entre la lent i la càmara, sinó a les fotos ens hi sortiran unes rodones. De fet, estem tan nerviosos que no ens atrevim a treure la lent, així que avui les imatges seran de paisatges. Baixem!

Tot i que s'està acostant la primavera, l'aigua encara és força clara. Els peixos més habituals que ja ens alertem de que som davant d'una roca gran (més de 2 metres de llargada) són les forcadelles (Anthias anthias), els peixos rosats de la imatge. Formen bancs molt nombrosos i quan t'hi acostes es queden a un metre de distància per sobre teu.

Tot i que la roca està colonitzada per organismes de molts tipus, les esponges destaquen per la seva forma i colors. Al centre de la imatge la Dysidea avara, tot i que presenta un color rosa clar, sovint presenta un color més fort i tirant a violat. 

Aquí les forcadelles ja s'han allunyat una mica i podem apreciar la forma de la roca. Tots els organismes de coloracions vermelloses i taronjoses no les veiem durant la immersió, només quan fem la fotografia apareixen. I és que la franja de llum vermella penetra molt poc a l'aigua, als primers metres ja es deixa de veure d'aquest color per tornar-se en marronós fosc. Així que fer una foto és sempre una sorpresa!

Aquestes formacions rocoses tan foradades no són d'origen geològic sinó biogènic! Això és de bon comprovar: si pots pessigar-ne un trosset és que és de tipus biogènic(restes d'organismes vius i carbonat càlcic que ha precipitat i ho encimenta tot). De fet és molt característic que estiguin plenes de forats. Vaja, l'ambient ideal perquè tota mena d'organismes s'hi pugin amagar, incloent-hi els peixos. O que les estrelles de mar hi facin escalada!

El conjunt fa una mena de barres que sobresurten de forma irregular sobre el fons sorrenc. Als extrems acostumen a ser més baixes i presentar petits passadissos.

I tornant a l'apartat d'"objectes perduts", tampoc en aquesta ocasió hi podia faltar un fil de pescar. I és que els pescadors amb canya tenen sempre problemes amb aquest tipus de roques, a qualsevol punt se'ls hi poden quedar enganxades i les tenen que abandonar. Potser haurien d'aprendre que és per fora d'aquestes roques on trobaran els dèntols més grossos?

Final de la sessió de proves. I ara cap a la Maru falta gent!

Salut!