Punt P8 (-52m) Passant llista a les gorgònies i una sorpresa!

Avui si que és un dia dels què no pots deixar escapar: mar plana, aigües molt netes i sense corrent! En vistes de l'èxit de la setmana passada, ja teníem ganes de veure com estan les gorgònies de la resta de punts on en tenim coneixement. Avui ens hem decidit pel P8: són tot de roques disperses que amb prou feines s'alcen 1m del fons, però allà on agafen aquesta alçada estan cobertes de gorgònies!

Baixem!

Continuem amb 25ºC a superfície, a 12m notem la primera baixada notable de temperatura, a 42m una altra per ja quedar-nos amb la sensació d'haver entrar en una nevera ja fins al fons... 16ºC!

Això sí, ja des dels 35m es comença a distingir el fons, així que durant el descens hem anat pensat cap a on anar. I aquí en teniu el resultat!Ja ho veieu, ni rastre de la roca on estan subjectades les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) de tanta superpoblació!

Però així que la roca és una mica més alta podem apreciar les preferències de les gorgònies: estar encarades als corrents dominants!

 A la part que queda arrecerada no n'hi ha ni una. cosa que aprofiten altres organismes com l'esponja canelobre (Axinella polypoides) i d'altres de més petites com l'Axinella damicornis

O en aquest cas hi veiem una orella d'elefant (Spongia  lamella)

I aquí un exemplar encara més gros, que de tant gros és més difícil de veure perquè té una textura més rugosa

I si poden triar, les gorgònies vermelles prefereixen la part més elevada de la roca

En roques més petites la lluita per un tros de substrat on aferrar-se és ferotge. Encara que hi ha qui ho veu com una bona atalaia per anar de cacera. Aquest és el cas d'aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que s'hi ha enfilat al damunt de tots! 

També hi hem trobat aquest llimac de mar (Felimare picta) que ens ensenya les seves brànquies en forma de carxofa que li serveixen per respirar. Sabem que s'alimenta d'esponges, així que sospitem que hi està només de passada.

També és curiós com en un dia d'aigües clares, hi ha colònies de gorgònies que consideren que és un bon dia per caçar (són les que semblen més esponjoses) i d'altres que no hi veuen gens clar (les que semblen filferros colorejats). Això sí, els membres d'una mateixa colònia tenen el mateix criteri!

Malauradament no totes estan en bon estat de salut i no ho diem per les algues que veiem que tenen per sobre, això ja passa a la primavera i tardor amb els canvis de temperatura. El què volem destacar és que algunes presenten ferides que les debiliten i que altres organismes aprofiten per atacar-les

Aquest és el cas d'aquesta branca. Pensem que es tracta d'una esponja incrustant. No creiem que se la mengi, però al recobrir-la no deixa que el pòlips d'aquesta zona es puguin alimentar, cosa que repercutirà en la resta de la colònia

I d'altres han estat abatudes. Cal dir que les gorgònies són molt flexibles, pel què fortes correntades no els hi suposen cap problema. Perquè es doni el què veiem cal la intervenció de la mà de l'home: un curricà de fons que amb l'estrebada feta amb el motor de la barca finalment l'ha abatut.

O com en aquest cas que se li han emportat un tros del ventall que formen

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

I al sortir sorpresa! Ens estan esperant un peix pilot i un ballesta! En sembla de ser a les Canàries, mar Roig o algun lloc ben tropical. De fet, mentre ens banyàvem després de la immersió encara s'han quedat a fer-nos companyia. Llàstima que siguin tan esmunyedissos que no hem pogut fer fotos millors.

Salut!