Punt 201 (-56m) Seguim al pessebre!

Avui la previsió no és gaire clara, però després de l'èxit de la setmana passada hem decidit intentar tornar a explorar la mateixa barra però a un altre extrem. Mentre ens hi apropem, les onades són de mig metre d'alçada, però de tant en tant n'hi ha vàries de més d'un metre... No és tant per l'alçada, sinó que durant la parada de descompressió, un metre vol dir que t'anirà sacsejant contínuament... Arribem al punt, ja s'està aixecant gregal, però no amb gaire força. De moment comença el primer grup. BAIXEM!

L'aigua fresqueta: 16ºC a superfície fins trobar 15ºC a baix. Sort que ja portem l'equip d'hivern! Arribem a la part més alta de la roca i és ben curiós: d'una banda veiem sobretot esponges i algun trosset de fals corall (Myriapora truncata)...

...amb aquests cap-rojos (Scorpaena scrofa) que sembla que facin guàrdia

I per l'altra banda tot aquest corall vermell (Corallium rubrum) decorant un pessebre submarí!

Però enlloc de bous i ases hi tenim serrans (Serranus cabrilla) i forcadelles (Anthias anthias)!

Malauradament, avui tampoc tenen els pòlips oberts, sinó que són amagats en el què semblen "berrugues", però són força més grossos que les del dia passat!

Tot i estar emparentat amb les gorgònies, és l'únic que produeix un esquelet de calcita vermella, dur i ramificat. Potser per això creix tan a poc a poc. En els estudis s'ha vist que el seu creixement en llargada pot variar molt segons on es trobi oscil·lant entre 1- 4 mm l'any. I també, com més vella sigui la colònia, més lent és el seu creixement. De fet per a estudis comparatius de diferents poblacions s'acostuma a agafar de referència el gruix del seu tronc (entre la base i la primera branca) que creix de l'ordre de 0.25 - 0.85mm l'any. Sí, sí, no ens hem confós, estem parlant de mil·límetres!!!

Es tracta d'un organisme colonial, on cada colònia és tota ella d'un sexe o d'un altre. Però per arribar a la maduresa sexual de tota la colònia cal que passin 5 anys

La fecundació i incubació dels ous fecundats té lloc dins dels pòlips de les colònies femelles. Quan siguin madurs expulsaran dues larves per pòlip anomenades plànules. Les plànules del corall vermell són bones nedadores, tot i que, quan s'estan quietes, tendeixen a caure cap al fons marí. Aquesta fase dura un mes i els hi permet colonitzar nous ambients.  Més informació>>

Ara que ens mirem aquestes colònies, de quin sexe deuen ser?

Però avui a més, tenim un vigilant d'excepció: un gall de Sant Pere (Zeus faber)!

I és que si hi ha una cosa que no es pot apreciar quan te'l posen al plat és la seva forma de nedar: sembla un helicòpter! Sí, té molt control de la flotabilitat, pel què sembla estar estàtic. El seu cap és pràcticament la meitat del seu cos, que mou a dreta i esquerra. Però per desplaçar-se en petites distàncies són les petites aletes entre la "cresta" i la cua, les que no paren de moure's de manera imperceptible. Com que la resta d'aletes es queden estàtiques la impressió és que es mou sense fer cap esforç

Pels voltants de la roca principal, en trobem d'altres que també semblen petits pessebres...

Malauradament, com més grossa és una barra rocosa, més evident és l'empremta de l'activitat humana. A la imatge, restes de xarxa monofilament, és a dir, pesca professional...

palangró que també és pesca professional...

...i un pneumàtic com el consideraríeu? Penseu que som a 3 milles nàutiques de la costa (5 km aprox.)!!!

Bé, ara sí, toca donar per finalitzada la darrera immersió de l'any als Jardins Submergits de la Selva, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!