Punt G1 (-52m) Tercera restauració de Restaurem!

Aprofitant el bon temps ens decidim a intentar acabar el projecte Restaurem! Es tracta del punt G1 on hi ha un bosc de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Hi hem estat anant dos dies seguits i els resultats són ben minsos: massa profunditat i massa perillós, ens hi podríem quedar enredats. Baixem!

Buf! què dur! Ja hi tornem a ser, 27ºC a superfície i a partir dels 37m només 16ºC! Ara bé, la visibilitat és fantàstica!

Així que us podem mostrar les gorgònies no només de prop

I de molt a prop, fins a veure'n els pòlips (les "trompetetes" a través de les quals cada individu que forma la colònia s'alimenta)

Sinó que també us les podem mostrar més de lluny i apreciar com es col·loquen fent rengleres orientades perpendiculars al corrent marí principal que els hi aporta l'aliment

I avui, allà on hi ha un forat hi hem trobat llagostes (Palinurus elephas)!

En aquest punt d'immersió la roca fa com una plataforma que acaba en penya-segat. En aquesta paret, com més a prop del fons vas, menys gorgònies hi ha, però a les llagostes no sembla que els hi preocupi en absolut

Aquí, les gorgònies queden totes a dalt... però quantes llagostes hi compteu? Busqueu banyes i veureu que us en surten més del què sembla a primer cop d'ull!

I aquí teniu les "veïnes de baix"!

Ara sí, ens posem a recollir brossa per sorpresa d'aquesta morena (Muraena helena) que ens observa estranyada

Per una banda recollim tovalloletes d'un sol ús...

...una altra tovalloleta...

...i encara una altra...

...altres plàstics...

...una tovallola...

...a la banda esquerra hi ha una xarxa i just al costat, sembla un dònut taronja, és un plom...

Un cap gruixut que té tot de fils de pescar enganxats

Hi hem estat treballant 2 dies, però és mirar d'arreplegar-la que et trobes que un altre fil la té subjecta a la roca. I el què és pitjor, se'ns enreda amb l'equip, sinó és amb un manòmetre, és amb un regulador o la cinta d'una aleta. Mirem de fer-ne una pilota, però hem d'abandonar, massa perillós...

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

I aquí la brossa recollida: tovalloletes d'un sol ús, altres plàstics...

...tovalloles, draps, fils de pescar... 

...i aquí el detall del plom amb forma d'ull de calamar.

Sí, també ens hagués agradat agafar els caps i fils de pescar, però massa perillós. I és que com ja dèiem al post anterior, el què realment és efectiu és EVITAR que tot això caigui a l'aigua, ja que la seva retirada és senzillament inviable en el 99,99% dels casos, i això sí que és responsabilitat de tothom i no és degut al canvi climàtic!

Des d'aquí agrair a #proyectolibera pel seu suport.

Salut!

Amb el suport de:

Punt 324 (-41m) Segona restauració de Restaurem!

Aprofitant que les condicions meteorològiques es mantenen ens animem a realitzar la segona restauració del projecte Restaurem! La xarxa enorme que vàrem detectar a l'exploració està fora del nostre abast, però hi ha força més coses que es poden retirar. Baixem!

Avui la visibilitat és tan bona que us podem mostrar una imatge general del punt d'immersió

i que la roca està desbordant de vida! 

Els forats de les roques poden semblar insignificants, però per a aquestes llagostes (Palinurus elephas) són un gran amagatall. A la imatge fins i tot se'n veuen cap per avall!

Algunes han hagut d'aprofitar altres racons de les pedres menys prominents

La xarxa que comentàvem a l'inici del post encara hi és

De fet és una llàstima que recobreixi part de la roca, en vistes de com van de buscats els forats per amagar-se...

Ens resignem a les coses que sí que podem recollir, com aquestes tovalloletes d'un sol ús...

...encara més tovalloletes d'un sol ús...

...altres plàstics...

...altres envasos plàstics amb fils de pescar...

I ara sí, no ens hi podem entretenir més. Així que cap a la Maru falta gent!

I aquí tenim la trista collita d'avui. Pot semblar poc, però a 41m de profunditat cada moviment fa que es dispari el consum d'aire. I un minut de més pot significar tranquil·lament 10 minuts més de descompressió. És a dir, només per voler agafar una cosa més pots acabar no tenint prou aire per finalitzar la immersió. I després encara hem estat mitja hora en aigua molt calenta (27ºC), mentre que al fons només hi havia 15ºC cosa que fàcilment fa que et maregis o senzillament et sentis sufocat. Per fer-vos una idea: seria com entrar en un ascensor atapeït de gent en un dia molt calorós, oi que no hi ha manera de trobar-s'hi còmode? Doncs igual, amb l'afegit que si ens angoixem respirarem més ràpid i se'ns acabarà l'aire abans d'hora! Certament, quan no es coneix la dificultat, pot semblar poca cosa, però les persones no estem fetes per ser sota l'aigua, així que ens haurem de conformar i insistir en EVITAR ja que restaurar és poc viable.

Salut!

Amb el suport de:

Punt 330 (-40m) Primera restauració de Restaurem!

Després d'un mes de caps de setmana amb mala mar, avui, que la cosa sembla una mica més tranquil·la, SORTIM!!! Es tracta del punt 330 i continuant amb el projecte Restaurem! anem a intentar restaurar, en la mesura del possible, aquest enclavament. 

El primer obstacle és la temperatura! I és que a superfície estem a 26ºC i a baix només 15ªC. Com t'equipes per no passar fred, però alhora, no morir-te de calor? Nosaltres anem amb el què s'anomena un "traje sec", és a dir, una mena de bossa de plàstic amb braços i cames. Té una cremallera que és per on ens fiquem dins, i només en sobresurten les mans i el cap que protegim amb guants i caputxa. La resta del cos queda dins de la "bossa" i estarà sec. Però per evitar que entri aigua, els canells i el coll estrenyen molt i la calor no ajuda a suportar-ho. Per què ho fem? Bàsicament per dos motius: 1) perquè a l'hivern no pateixes gens de fred, et pots posar tants jerseis a sota com vulguis! I 2) per seguretat, nosaltres portem una armilla inflable que ens permet pujar i baixar dins de la columna d'aigua. Si s'espatllés, encara podríem fer servir el traje com a sistema per fer-nos pujar i baixar, ja que també és ple d'aire que podem controlar. Aleshores a l'estiu què fem si l'aigua no està tan freda? Doncs anem amb poca roba, però tècnica que ens ajudi a no passar massa fred ni massa calor... Baixem!

La zona rocosa continua plena de vida. Aquí ens ha cridat l'atenció les restes de petxina de pelegrí (Pecten jacobaeus), i no pensem que s'hagi passat cap pelegrí per fer el Camino de Santiago, sinó més aviat, són les restes del sopar d'algun pop!

Mirant-la amb més deteniment hi observem aquesta mà de mort (Alcyonium acaule) amb els seus pòlips blancs oberts. És un parent de les gorgònies!

I aquests ascidis (Synoicum blochmanni) que semblen bolets, però que es tracta d'animals colonials filtradors! Sí us agraden, aquí en trobareu d'altres!

I ara sí, anem a veure què hi podem fer amb aquestes"boles" que es formen que són una barreja de fils de pescar, tovalloletes d'un sol ús i d'altres objectes no compostables resultants de l'activitat humana... En trobareu més imatges a la immersió passada... La veritat és que està tot molt enganxat i de seguida ens trobem anant de banda a banda del fons marí. Nosaltres ja no ens hi podem quedar gaire estona més, així que hem de tallar el fil i recollir el que puguem. 

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

I aquest és el resultat de la retirada de brossa d'avui. Els caps grans que vàrem fotografiar el dia passat els hem hagut de deixar, massa llargs i difícil de valorar si es poden treure o no. I sap greu veure tants organismes incrustats, però és que acaben funcionant com barreres de brossa que prop de les roques, acaben tapant els forats que són la llar de molts organismes.

Continuarem informant!

Salut!

Amb el suport de: