Punt 436 (-30 m) Avui nudibranquis i peixos!

Aprofitant que el temps encara es manté estable, tornem al punt del cap de setmana passat on hi ha unes bestioletes de les que encara no us n'hem parlat. I sobretot que fins ara no havíem estat capaços de fotografiar! A veure si avui aconseguim fer-ne algunes de boniques. Així doncs tornem a anar cap a la cala de sa Boadella, profunditat 30m i... Baixem!

Com recordareu, la roca no és gaire alta i a la part superior la trobem colonitzada per l'alga verda Halimeda tuna

Però d'entre les algues, com si les fes servir a mode de talaia hi distingim una petita flabellina (Flabellina ischitana). Sí, sí, és aquest animaló violat d'aspecte gelatinós de menys d'1cm de llargada! Diguem que es tracta d'un llimac de mar, però al contrari dels terrestres, té uns colors molt més vistosos! I és ben estrany que sigui sobre una alga, perquè de fet s'alimenta d'uns "parents" de les meduses que formen "arbrets". Si els voleu buscar, són del gènere Eudendrium.

Ja sabem que no ens donaran un premi per la foto, avui l'onatge es nota a aquesta profunditat i no hi ha manera d'estar quiet per tirar la foto! Però és tan excepcional trobar-les dretes que volem aprofitar per explicar-vos-en alguns detalls. 

I és que tot i no tenir ulls com els nostres, està equipat de tota mena de sensors! Anem a veure quins:

1) El primer parell de "banyes" són palps orals: uns tentacles que es troben al voltant de la boca amb el què toquen i "oloren" el què estan a punt de menjar. 

2) El segon parell de "banyes" són rinòfors que li permeten el sentit del gust! Abans es pensava que servien per "olorar" d'aquí el nom, però sembla que no sigui així (més informació>>). Si us hi fixeu tenen bandes horitzontals. Això és propi d'aquesta espècie.

3)La mena de "poteta" que es veu sota el primer parell de "banyes" és un tentacle propodal que funcionen com ho farien un parell de mans. (En té un altre a l'altre banda que no es veu a la imatge)

4) El conjunt de punxes vermelloses conformen la cerata. Cada "punxa" conté ramificacions del sistema digestiu que en aquest cas li donen aquesta coloració. Als extrems conté cnidosacs que contenen les cèl·lules urticants de l'Eudendrium que es mengen. Així que quan se sent atacat les allibera a través d'un porus que tenen a la punta. Així que preneu nota, tocar-lo vindria a ser el mateix que una picada de medusa! 

5) Aquest és el peu que quan està estirat el manté subjecte a la superfície d'on s'estigui passejant 

I aleshores, els ulls on són?

Es troben a la base dels rinòfors, són uns puntets petits que només tenen capacitat per detectar si hi ha llum o foscor (no es veuen a la imatge)

Més informació>> 

I no s'acaben les sorpreses en forma de nudibranqui. A la imatge un Antiopella cristata (abans conegut com a Janolus cristatus). Aquest és tres vegades més gran que la flabellina, fa uns 5cm aproximadament. En aquest cas la cerata està tan desenvolupada que costa veure la resta d'òrgans que acabem d'explicar!

Aquí en tenim un altre un xic de costat, en distingiu els rinòfors? Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i podreu observar que estan ratllats de forma espiralada. 

L'Antiopella cristata s'alimenta de briozous. A la imatge us n'hem marcat uns quants: semblen arbrets, però es tracta d'organismes colonials! Cada individu de la colònia viu dins d'una capsuleta, d'on només en sobresurt un plomall minúscul que li serveix per captar aliment. Aquestes capsuletes estan enganxades les unes al costat de les altres formant els "arbrets" que veiem a la imatge.

 Tot i que aquesta organització ens podria recordar a les gorgònies, ja veieu que vistes de prop no tenen res a veure. I a més, al contrari de les gorgònies, tampoc són urticants!

Aleshores com es pot defensar aquest "llimac de mar" si la seva dieta no li proporciona cèl·lules urticants? L'Antiopella cristata prefereix mimetitzar-se amb l'entorn. De fet és quasi transparent i les puntes de la seva cerata són d'un blau iridescent que podrien semblar ulls que et miren. Són curiosos de veure, ja que al més mínim moviment de l'aigua fa que es mogui tota la cerata d'una banda a l'altra.

(Més informació>>)

Les dues espècies de nudibranquis que hem comentat pertanyen a la subclasse Heterobranchia (abans coneguda com a Opistobranchia). El què tenen en comú és que són hermafrodites, és a dir, poden fer tan de mascle com de femella. Necessiten d'una parella per reproduir-se, però n'hi ha que fins i tot fan de mascle i femella alhora mentre s'aparellen! 

Continuem explorant la roca i trobem aquesta esponja groga Axinella damicornis. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i notareu que també hi té alguna anemone groga incrustant enganxada!

I en l'apartat de peixos veiem que també hi ha molt de moviment. A les cavitats fosques de la roca hi trobem reietons (Apogon imberbis)

Ja arran de sorra un cap-roig (Scorpaena scrofa), caçador voraç que passa desapercebut si no es mou

Molt més actiu és el tord negre (Labrus merula) que no para d'inspeccionar els forats de la roca

I a qui no li agraden les visites és a la morena (Muraena helena), que per ganes ens faria fora a cops de cua... Però enlloc d'això no dubta a ensenyar-nos les dents amb l'esperança d'espantar-nos!

Malauradament, el què sí que espanta és la quantitat de fils de pescar. El de la imatge és ben recent i tot i així ja comença a estar colonitzat. És que són una plaga!

I nosaltres cap a la Maru falta gent! 

Salut!