Punt 436 (-30 m) Els cogombres de mar muden!

Tornem al punt d'ahir aprofitant que les condicions es mantenen bones. I és que a aquesta profunditat podem allargar les nostres pràctiques amb la càmera nova! Baixem!

Continuem gaudint de veure l'espectacle d'algues verdes a les parts altes de les roques. Aquí domina l'Halimeda tuna, però la massa fosca que sobresurt no és roca, sinó una esponja! Es tracta d'una Chondrosia reniformis

 

Tot i que també hi ha esponges d'aspecte particularment cridaner com aquesta esponja d'or (Aplysina aerophoba). Els punts negres són un forats anomenats òsculs que permeten el pas de l'aigua. De fet es tracta d'un animal filtrador. Però com funciona? L'aigua entra per petits forats que tenen arreu del cos i estan connectats entre ells mitjançant un sistema de canals. Els canals estan folrats d'unes cèl·lules proveïdes d'una mena de pèls (cilis) que capturen l'aliment. I finalment l'aigua que ha entrat troba un forat de sortida, l'òscul!  A ull nu, només s'aprecien els òsculs tot i que en d'altres espècies també s'intueixen els canals principals.

I aquí els nostres cucs preferits: les palmeretes (Sabella spallanzanii). La part bucal amb el què captura l'aliment és el plomall, la resta de l'animal es troba dins del tub calcari que ell mateix ha fabricat. Si l'espantes tot ell s'acaba d'amagar dins del tub. Aquests dos ens han fet gràcia perquè estan cap per avall a tocar del fons de sorra. Normalment els veiem drets o inclinats, però en poques ocasions n'hem vist cap per avall!

En alguns racons de les roques s'hi agafen anemones (Anemone viridis) de grans dimensions. Els tentacles d'aquesta fan prop de 15cm de llarg

El què ja ens preocupa més és l'aspecte d'aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa). Aquesta gorgònia acostuma a ser de color taronja o vermell brillant i uniforme des de la base fins les puntes de les branques. Aquesta decoloració ens fa sospitar que les altes temperatures d'aquests dies l'estant fent emmalaltir. Haurem d'estar al cas a veure si hi ha més colònies afectades.

I aquí tenim la curiositat del dia: un cogombre de mar mudant! Aquesta espècie en concret se la coneix com a pixota sorrenca (Holothuria poli). Aquest animal, tot i el seu aspecte està emparentat amb els eriçons i les estrelles de mar. Però caldria que el talléssim per la meitat per explicar-vos les similituds i això no ho farem... Però el què no sabíem, ni ho hem trobat enlloc descrit, és que mudin la pell com les serps. Així que aquí en teniu l'evidència!

Hem continuat explorant una mica més enllà d'ahir i ens hem trobat amb una praderia de Posidonia oceanica morta! Per l'estat en què es troba, pensem que ja fa un grapat d'anys que es va morir. La Posidonia colonitza fons sorrencs, però té dificultats per mantenir-se arrelada en cas de temporal. Així que els nous individus creixen sobre els més vells fent aquesta mena de talús. A dalt de tots sempre hi trobarem les plantes joves que ofereixen un entorn perquè s'hi reprodueixin moltes espècies de peixos. Però tota l'estructura ,a més a més, fa de barrera, evitant que la sorra es mogui. Antigament en aquesta zona s'hi havia practicat la tècnica de l'arrossegament que consisteix en arrossegar una xarxa pel fons marí. Aquesta en seria la conseqüència si es passa per sobre d'una praderia de Posidonia: arrenca les plantes vives i només queda la base morta. 

 

I continuant amb el capítol d"objectes perduts": un fil de pescar! Normalment tenim molts problemes per fer fotos on es vegin, ja que acostumen a ser de color verdós transparent. El de la imatge està tan colonitzat que sembla un fil d'estendre la roba! 

I nosaltres cap a la Maru falta gent.

Salut!