Punt 107 (-60m): Ca la Neus!

Hi ha dies que no es poden deixar escapar, i avui, és un d'aquests! Mar plana, sense corrents i amb previsió que quasi no s'aixecarà vent al migdia! Així que ens engresquem per anar a un dels punts més llunyans que tenim: punt 107, a l'alçada de cala Llevadó (Lloret de Mar) a 60m de profunditat. És a dir, pels amics, ca la Neus!
Baixem!

I Déu n'hi do la visibilitat que hem ensopegat, als 40m ja es distingeix el fons. Això sí, quin fred, som a 15ºC! (A cinc metres érem a 25ºC, quins canvis!)

La zona rocosa està molt colonitzada i les forcadelles (Anthias anthias) són per tot arreu.

Al contrari de l'altra vegada que hi vàrem anar al 2013, de gorgònies, ben poques. I és que en aquella ocasió vàrem anar un xic més amunt de la mateixa barra rocosa, on quasi no es veien les pedres. A la imatge una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

Aquesta vegada som pròpiament a la zona on sobresurt més la roca i en els seus forats s'hi amaguen llagostes (Palinurus elephas)

Trobem alguns eriçons de fons (Echinus melo)

Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa), una escórpora de fons, té tan clar que el seu camuflatge és efectiu, que ni es molesta a ensenyar-nos la seva aleta dorsal verinosa.

També a aquesta profunditat són habituals les estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus), que a la nit estiraran aquests braços que semblen tan enredats per caçar.

Malauradament aquí també trobem la petjada de l'activitat humana en forma de fils de pescar...

Ep! Què és aquesta cosa fosca al mig de la imatge?

Ens apropem i aquí la teniu: una cigala gran (Scyllarides latus)! Espècie moooolt protegida!

Però per coses curioses ens quedem amb aquest ascidi, Diplosoma spongiforme, que amb aquestes transparències tan delicades ens han captivat!

I cap amunt que avui sí que no ens podem despistar que som molt avall!!!

Salut!