Punt 339 (-52m) Phycis point!

Un altre cap de setmana de previsions meteorològiques estranyes però que permeten anar més lluny de l'habitual. Estranyes perquè a partir de migdia no comença la garbinada que sempre fa els retorns a port més pesat, però acceptable perquè tot i que tenim ones molt baixes i seguides encara ens permet fer immersió. Potser algú s'haurà de prendre alguna cosa per al mareig, però es pot fer. Així que ens hem animat a anar a un punt nou, el 339 que queda a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta d'una zona de roca baixa, fragmentada, a 52m de profunditat. Tot feia preveure trobar-hi més gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), però no ha estat ben bé així. Ara, el lloc ha estat tan fascinant que hi hem anat dissabte i diumenge. Aquí en teniu el resum: baixem!

Primer impacte del dia: a la part de la roca on hem caigut no hi ha gorgònies, però a l'entrada dels forats més grossos de la roca hi ha una mòllera roquera (Phycis phycis). Es tracta d'un peix molt esquerp que així que et veu s'amaga. En canvi avui, per algun motiu que no entenem, no només n'hi ha moltes, sinó que a més són totes fora del cau! Malauradament som massa lluny perquè hi arribi la llum dels flaixos, així que baixem arran de roca i intentem plasmar el moment... però al fer-ho, noten la nostra presència i es comencen a amagar... A la imatge en veiem 4, i vosaltres?

Aquí en teniu un primer pla perquè la pugueu veure millor

Aixequem el cap i encara un altre peix en una postura que fa temps que no vèiem... Fem CLICK i... no es veu de la quantitat de forcadelles (Anthias anthias) que té davant! En deixarà apropar-nos-hi per una segona oportunitat?

I aquí la tenim: una morena (Muraena helena), ben dreta que a poc a poc es va amagant...

Però que més endavant tornem a trobar amb un posat gens amistós. I és que a mar, cadascú té les seves estratègies per no ser devorat!

I un altre que acostuma a ser petit, però avui hem trobat un bon exemplar és aquest serrà (Serranus cabrilla). Són tan territorials que qualsevol diria que estava fent el possible per sortir a la foto!

Cap a l'extrem oposat de la roca, ja no trobem mólleres però sí gorgònies. A la imatge una gorgònia groga Paramuricea grayi

Aquí la versió bicolor de la Paramuricea clavata que és més coneguda com a gorgònia vermella

I aquí un detall d'una altra gorgònia amb unes petites estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

Però no us penseu, també s'enfilen sobre gorgònies blanques (Eunicella singularis) per escarransides que siguin...

O inclús poden passar sense gorgònies, enfilant-se sobre altres organismes a fi de tenir una bona talaia

Són d'hàbits més aviat nocturs, per això normalment us les mostrem amb els braços cargolats, però es veu que aquesta s'ha quedat amb gana i està de cacera!

De fet les estrelles de cistell són realment ofiures. Si us fixeu a les fotografies anteriors veureu que els braços sobresurten a partir d'una estructura circular. Són ben diferents de per exemple aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

O aquesta estrella verda (Marthasterias glacialis)

Pel què fa als cucs, us en volem presentar dos de particularment vistosos: a la imatge una Protula sp que per distingir-la d'altres espècies cal observar-la al laboratori

I aquests petits Dialychone. Tan els uns com els altres, així que t'hi apropes s'amaguen dins del tub.  Així que normalment, i amb sort, només et donen una sola oportunitat de fer-los-hi una foto que ja no els veus més!

I després de parlar de tants caçadors, aquests produiran els seus residus que altres organismes aprofiten com a aliment. Estem parlant de filtradors: ascidis i esponges. A la imatge uns ascidis que els individus viuen separats uns dels altres, les leucèmies (Halocynthia papillosa), tot i que a la imatge estan físicament molt junts

N'hi ha que prefereixen tenir pràcticament tot el cos amagat com el cas d'aquests budells (Ciona edwardsi) d'on només en sobresurten els seus sifons grocs

Uns altres tenen un peu llarg i són ben transparents com les Pycnoclavella sp de color groc de la imatge. Però de color blavós tenim un altre tipus d'ascidi, aquest Cystodytes dellechiajei forma colònies incrustants.  Aquí sí que a ull nu no podem distingir els forats que els hi fan de sifó que us vàrem explicar a la passada immersió>>

D'altres també incrustants, com Diplosoma spongiforme, són transparents i no cobreixen del tot l'organisme que fan servir de substrat on agafar-se de manera que continuïn vius.

Altres ascidis colonials formen aquestes estructures globuloses d'uns 15cm d'alçada com aquest Pseudodistoma crucigaster

Els altres grans filtradors però amb estructures internes molt menys evolucionades són les esponges. Les que més destaquen en aquest entorn són les esponges canelobre (Axinella polypoides) amb mides que a la immersió d'avui oscil·len entre els 15-40cm d'alçada, 

Menys vistosa, però també de grans dimensions (30 cm de diàmetre) és aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella)

I també aprofitem per presentar-vos la sorprenent Ciocalypta penicillus. Resulta que la major part de l'organisme es troba sota el sediment formant una base incrustant continua i només en sobresurten aquestes estructures còniques d'uns 3-4cm d'alçada que veieu. 

i ja no diguem de les esponges que semblen ascidis i dels ascidis que semblen esponges... I és que en aquests entorns, quan et pares a mirar hi ha de tot! 

Desgraciadament, aquí també trobem xarxes abandonades que fa força temps que hi són

però que si més no, ja no pesquen de forma fantasma

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 13 (-53m) Sorra amb sorpresa!

És la segona immersió del dia i com que el temps encara aguanta ens decidim per el punt 13. Continuem davant de cala Canyelles (Lloret de Mar) i és un dels punts que no vàrem fer a la primera campanya de mostreig dels Jardins Submergits de la Selva. Baixem!

Vaja, aquesta vegada hem fet sorra. I és que la imatge del sonar a aquesta zona no era molt bona i ens ha fet pensar que ja hi trobaríem alguna cosa. Tot i així el fons és cobert de grapissar: algues calcàries formant rodòfits junt amb altres organismes. De la imatge us volem destacar dos ascidis colonials: Pseudodistoma crucigaster -el "didal" blanc- i la troballa nova d'avui, Aplidium punctum - la "bola" mig transparent amb un centre taronjós-. Els ascidis són organismes filtradors que us n'hem parlat en altres ocasions. Els d'avui viuen formant colònies, només que P. crucigaster té els individus ben enganxats entre ells, mentre que A. punctum estan només agafats per la base.

Seguint amb els ascidis, a la part central i de color grogós trobem Perophora sp, aquí els individus viuen separats entre ells i podem distingir la seva forma: un sac amb dos forats que recorda un sifó. A la banda esquerra, de color gris i textura gelatinosa, hi ha Diplosoma spongiforme. Es tracta d'una colònia incrustant. En aquest cas envolta els organismes que li fan de substrat, sense arribar a ofegar-los. I ara sí, us convidem a fer clic sobre la imatge per veure-la més gran. Veieu que està embolcallant aquest ascidi? Fixeu-vos que són tot de tubs d'on en sobresurten dues banyes! De fet n'hi ha també sense cobrir. Es tracta d'un cuc del gènere Spiochaetopterus sp. Per saber-ne l'espècie caldria mirar-la al microscopi. I al fons, la bola punxosa blanca, és una altra colònia de cucs (Filograna implexa) que poden arribar a fer un pam de diàmetre!

I qui ha decidit sortir a passejar són aquestes garotes de cor (Spatangus purpureus). 

És molt abundant als fons de sorra gruixuda i grapissar, encara que normalment viu enterrada.

Avui estem de sort i les trobem passejant!

I ara sí, abans de desorientar-nos massa, que ja ho tenen els fons de grapissar, tornem cap al fondeig i cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt P8 (-52m) Passant llista a les gorgònies i una sorpresa!

Avui si que és un dia dels què no pots deixar escapar: mar plana, aigües molt netes i sense corrent! En vistes de l'èxit de la setmana passada, ja teníem ganes de veure com estan les gorgònies de la resta de punts on en tenim coneixement. Avui ens hem decidit pel P8: són tot de roques disperses que amb prou feines s'alcen 1m del fons, però allà on agafen aquesta alçada estan cobertes de gorgònies!

Baixem!

Continuem amb 25ºC a superfície, a 12m notem la primera baixada notable de temperatura, a 42m una altra per ja quedar-nos amb la sensació d'haver entrar en una nevera ja fins al fons... 16ºC!

Això sí, ja des dels 35m es comença a distingir el fons, així que durant el descens hem anat pensat cap a on anar. I aquí en teniu el resultat!Ja ho veieu, ni rastre de la roca on estan subjectades les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) de tanta superpoblació!

Però així que la roca és una mica més alta podem apreciar les preferències de les gorgònies: estar encarades als corrents dominants!

 A la part que queda arrecerada no n'hi ha ni una. cosa que aprofiten altres organismes com l'esponja canelobre (Axinella polypoides) i d'altres de més petites com l'Axinella damicornis

O en aquest cas hi veiem una orella d'elefant (Spongia  lamella)

I aquí un exemplar encara més gros, que de tant gros és més difícil de veure perquè té una textura més rugosa

I si poden triar, les gorgònies vermelles prefereixen la part més elevada de la roca

En roques més petites la lluita per un tros de substrat on aferrar-se és ferotge. Encara que hi ha qui ho veu com una bona atalaia per anar de cacera. Aquest és el cas d'aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que s'hi ha enfilat al damunt de tots! 

També hi hem trobat aquest llimac de mar (Felimare picta) que ens ensenya les seves brànquies en forma de carxofa que li serveixen per respirar. Sabem que s'alimenta d'esponges, així que sospitem que hi està només de passada.

També és curiós com en un dia d'aigües clares, hi ha colònies de gorgònies que consideren que és un bon dia per caçar (són les que semblen més esponjoses) i d'altres que no hi veuen gens clar (les que semblen filferros colorejats). Això sí, els membres d'una mateixa colònia tenen el mateix criteri!

Malauradament no totes estan en bon estat de salut i no ho diem per les algues que veiem que tenen per sobre, això ja passa a la primavera i tardor amb els canvis de temperatura. El què volem destacar és que algunes presenten ferides que les debiliten i que altres organismes aprofiten per atacar-les

Aquest és el cas d'aquesta branca. Es tracta de l'ascidi incrustant Diplosoma spongiforme. No creiem que se la mengi, però al recobrir-la no deixa que el pòlips d'aquesta zona es puguin alimentar, cosa que repercutirà en la resta de la colònia

I d'altres han estat abatudes. Cal dir que les gorgònies són molt flexibles, pel què fortes correntades no els hi suposen cap problema. Perquè es doni el què veiem cal la intervenció de la mà de l'home: un curricà de fons que amb l'estrebada feta amb el motor de la barca finalment l'ha abatut.

O com en aquest cas que se li han emportat un tros del ventall que formen

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

I al sortir sorpresa! Ens estan esperant un peix pilot i un surer (Balistes capriscus)! En sembla de ser a les Canàries, mar Roig o algun lloc ben tropical. De fet, mentre ens banyàvem després de la immersió encara s'han quedat a fer-nos companyia. Llàstima que siguin tan esmunyedissos que no hem pogut fer fotos millors.

Salut!

Punt 119 (-52m) Inspeccionant gorgònies...

Aprofitant el bon temps i sobretot la bona mar tornem a un altre punt on sabem que hi ha boscos de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Som davant de la platja gran de Lloret de Mar, sobre el punt 119 que es troba a 52m de profunditat. Baixem!

I aquesta vegada durant la baixada hem tingut companyia: una milana (Myliobatis aquila)! I tot i que es temptador apropar-nos-hi, va armada amb un agulló molt verinós a la cua. Així que preferim mantenir les distàncies i gaudir de l'espectacle!

Aquí les gorgònies són de grans dimensions, la de la imatge fa més d'un metre d'alçada. I avui tenen un aspecte particularment esponjós perquè tenen els pòlips oberts

Aquí en teniu un detall de les branques. Cadascuna d'aquesta mena de "trompetetes" que anomenem pòlips corresponen a la boca d'un individu. De fet per ser més efectius són acabats en 8 tentacles urticants. Vaja que segueixen la mateixa estratègia que les meduses però en versió colonial formant aquests ventalls majestuosos

Malauradament algunes estan sent epifitades, és a dir, que d'altres organismes hi estan visquent a sobre. En el cas de les gorgònies és indicador que no estan bé de salut. A veure si mirant-la més de prop en podem deduir el motiu...

I aquí ho tenim: un fil de pescar! En d'altres parts és fa difícil de veure perquè ja s'hi han incrustat tota mena d'organismes, però en aquest tros es pot veure que es tracta d'un fil de pescar. Tot i que aparentment no hauria de ser un problema ja que la gorgònia es pot continuar alimentant; sí que li causa fregaments que amb el temps en deteriora els teixits i acaba essent presa d'altres organismes oportunistes. Una trista fi per a un organisme que per les dimensions segur que té més de cent anys...

Avui és la segona vegada que registrem aquest ascidi que forma colònies incrustants sobre roques i d'altres organismes. A la imatge ha triat una branca morta de gorgònia. Es tracta de Diplosoma spongiforme. Però anem a veure'l més de prop...

Estem parlant d'aquesta estructura de puntets blancs i grisos. Mirant amb deteniment veureu que tots aquests puntets estan embolcallats per una estructura transparent amb uns forats que recorden unes canonades. (Es veu millor a la meitat esquerra de la branca). Els ascidis poden viure de forma individual, tenen forma de sac amb dos forats com en el cas de les leucèmies (Halocynthia papillosa) que a d'altres immersions us n'hem parlat>> Es tracta d'un organisme filtrador: l'aigua entra pels puntets petits i surt per aquests tan grans i transparents anomenats òsculs

Tornant a les gorgònies: encara n'hi ha que tenen bon estat de salut, tot i que la branca de l'esquerra ens fa sospitar de més fils de pescar. A l'extrem s'hi ha agafat una estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus), també coneguda com a fregall

De fet es tracta realment d'una ofiura, un parent de les estrelles de mar però de braços més prims i esvelts. En aquest cas, a més a més, els té compostos. És una caçadora nocturna, però avui ens ha regalat un parell de braços desplegats perquè en puguem apreciar fins a quin punt n'arriben a ser de ramificats

Sobre les gorgònies no els hi fan res, només els hi serveixen de talaies per capturar el menjar. De fet també es freqüent trobar-les pel fons com la de la imatge

Avui ens crida l'atenció que sobre el fons el paisatge habitual de coral·ligen està cobert per algues. I entre aquestes hi hem trobat aquesta morena (Muraena helena). Però un moment, què hi té a la boca?

Es tracta d'un isòpode, un tipus de crustaci. Per entendre'ns, un parent de les gambes però aplanat. El que té a la boca és un poll de mar (Anilocra physodes), un paràsit que sovint trobem sobre altres peixos com tords, variades o corballs. Possiblement no se'l podrà treure de sobre...

I aquí no només les gorgònies vermelles adquireixen grans dimensions, sinó també les esponges canelobre (Axinella polypoides), també conegudes com a metxa

I no voldríem marxar sense esmentar la presència d'aquesta alga mucilaginosa. Per avui no era sobre les gorgònies com ens ha passat en d'altres ocasions. Però no deixa de cridar-nos l'atenció que sigui tan abundant

I ara sí, cap a la Maru falta gent que està entrant una bona garbinada!

Salut!