Punt 21 (-54m) Gorgònies i altres bèsties!

Matí ennuvolat que fan que l'aigua sigui de color plom. Avui no podrem tirar el disc de Secchi, però mirant l'estació oceanogràfica (OOCS) que té el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) a la capçalera del canyó submarí de Blanes, veiem que no hi ha corrents, així que ens decidim a donar un cop d'ull a les poblacions de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) que ja coneixem.

Enfilem cap al punt 21, a l'alçada de cala Canyelles a 54m de profunditat. Avui serà un d'aquests dies que portar un focus serà imprescindible!
Baixem!

L'aigua és bastant tèrbola degut a l'augment de plàncton, coses 

de la primavera!

La major part de les gorgònies vermelles 

(Paramuricea clavata) que trobem són

francament grans (70-90cm d'alçada!) 

I l'avantatge de veure-les en dies d'aigües tèrboles és que tenen els

pòlips oberts! Què són els pòlips? Són els individus que formen

una gorgònia. De fet les gorgònies són animals colonials i cada pòlip

té un aparell bucal amb tentacles com els d'una medusa per

 on s'alimenta. En aquesta imatge la gorgònia de l'esquerra té els 

pòlips tancats, és a dir, els tentacles estan amagats i només es veu

una estructura que sembla feta de filferro. En canvi les altres dues

tenen un aspecte més "peludet" degut a tots els tentacles minúsculs

que exposen. Però les tres tenen molt bon estat de salut!

Les continuem observant a la recerca que alguna s'hagi 

decidit a reproduir-se. És just amb la pujada de temperatura

primaveral que deixen anar un cordillet d'ous violats que

només per 5 dies es queden enganxades a la gorgònia. Després 

cauen i si  troben on agafar-se comencen a "germinar", 

tot i que són animals i no plantes!!!

Bé, postes d'ous no en trobem, però en canvi

en trobem algunes que no tenen gaire bon estat 

de salut. Una de les coses que ens ho indica

és que hi creixen altres organismes a sobre, 

com els què veiem a la banda dreta d'aquesta

gorgònia. Tampoc les decoloracions que té la

més petita de la dreta són un bon senyal.

I si ens apropem a la part que sembla més sana, veiem unes

branquetes molt escarransides. Aquestes puntes ja són mortes.

Per aquí encara fa fred (14ºC) així que potser per això no s'hagin

decidit a reproduir-se, però la mala cara que fan algunes podria

ser d'algunes pujades de temperatura notables que van patir l'any 

passat, com ens diuen els companys de l'estació oceanogràfica

CEAB-CSIC.

Això sí, en aquest bosc de gorgònies vermelles, també d'altres

es fan un lloc. Com aquesta gorgònia rosada (Eunicella verrucosa)

O aquesta olivera (Leptogorgia sarmentosa), molt

més abundant a menys profunditat.

Però el què ens ha agafat de sorpresa és el munt de rogers 

(Mullus surmuletus) que hem trobat! Ben bé el doble de grossos

que els què estem acostumats a trobar prop de la platja!

Sembla que fins i tot les forcadelles (Anthias anthias) se'ls

mirin curiosos des de dalt!

Avui amb l'ànsia de poder fer alguna foto bona d'una gorgònia sencera no ens hem parat a fotografiar els fils de pescar, que també n'hi ha! I és que se'n fa tard i toca pujar cap amunt!

Salut!