Punt 191 (-30m) Cuc nou!

Finalment sembla que podem arrencar la temporada d'immersions, però com que estem una mica rovellats preferim fer una immersió de "reciclatge", només baixarem a 30 m de profunditat. Enfilem la Maru cap al punt 191 davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar).
Profunditat de Secchi: 16.8 m
Baixem!

Es tracta d'un fons ple de pedres petites fragmentades.

Cal estar al cas per no desorientar-nos!

Tot i que les algues són particularment abundants

(es nota que és primavera!), hem trobat un mostrari de

gorgònies. A la imatge la gorgònia rosada (Eunicella verrucosa)

La gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I alguna olivera (Leptogorgia sarmentosa)

També destacar la presència de grans esponges, com aquesta

canelobre (Axinella polypoides)

I aquesta amb forma de calze, la Spongia agaricina,

que feia més de 20 cm de diàmetre. 

Sembla que no cal que baixem a més per trobar-la!

Una petita morena (Muraena helena) ens ha saludat,

a la seva manera...

Llimacs de mar, com aquest Felimare picta,

van menjant tot el què se'ls hi posa per davant...

I aquí han començat les sorpreses. Una posta del què

sembla ser de calamar. Si pitgeu sobre la imatge, es farà

més gran i podreu veure les "bombolletes", que són els 

petits que s'estan formant.

Però a nosaltres avui us volem parlar dels cucs de closca, 

els serpúlids! A la imatge sembla que es tracti d'un
Serpula vermicularis. Són uns cucs que viuen en tubs calcaris
que ells mateixos fabriquen i dels quals només arribem a
veure el seu aparell bucal. És a dir, aquest plomall de la foto
 que té doble funció: captar l'aliment  i respirar!

I si us fixeu, a la part de baix hi ha una petita trompeteta...

I què passa amb la trompeteta? Doncs que és el seu opèrcle!

Vaja, que és una petita peça calcària que ha creat i que quan

s'amaga dins del tub fa de tap! Així que els depredadors no 

se'l puguin menjar. A la foto es veu com s'està acabant 

d'amagar i l'opercle que en taparà l'entrada.

Acostumen a tenir forma d'embut amb vores més o menys

irregulars i estriacions. Els científics es fixen en el seu

aspecte per a classificar-los. Per això a la imatge anterior hem
dit que ens sembla saber de quina espècie es tracta, però
aquest tipus d'organismes no s'identifiquen mai des d'una
fotografia, sinó al laboratori.

I per rematar avui hem fet un nou fitxatge!

Com aquest no n'hem vist mai cap. I sembla que es tracti d'una
Bispira volutacornis. Està classificada com a espècie escasa.
Nosaltres a més podem afegir que és menys tímida que els
seus parents, si tens una mica de paciència, al cap de no
res torna a sortir del seu tub!

(A la seva esquera n'hi ha una altra amagada dins del tub)

Bé, i abans d'acabar, certificar que la llista d"'objectes perduts" 

continua fent-se més llarga. A part d'haver trobat fils de pescar,

aquí tenim la tapa d'un motor forabord!

Salut!