Punt 128 (37m) Més espets!

Avui, després d'un cap de setmana rere l'altre de temporals finalment hem pogut anar a l'aigua! Com que al final ens sentim una mica desentrenats ens hem decidit per un punt no massa exigent però que en tenim un bon record: punt 128 a 37m de profunditat davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

Es tracta d'un conjunt de roques que formen una barra. En alguns punts fan 3m d'alçada. Això sí, com a resultes de les darreres pluges l'aigua és plena de partícules en suspensió. A veure quines fotos aconseguim fer avui...

Ens crida l'altenció la quantitat de petites escórpores que trobem. Però ens fan dubtar a l'hora identificar-les: és un cap-roig petit (Scorpaena scrofa) o un captinyós (Scropaena notata)?

Bé, ens inclinem pel segon perquè té uns ulls particularment grossos

De qui no tenim cap mena de dubte és que al fons de la fotografia hi ha un cap-roig (Scorpaena scrofa). Ni que sigui per les dimensions, que es força més gros que un captinyós.

També ha estat un dia de llagostes (Palinurus elephas)

Tot i que són més aviat petites, aquesta ens demostra que no té cap problema de viure cap per avall si l'amagatall s'ho val!

Pels amants de les coses petites, aquí teniu una posta d'opistobranqui. Diguem que vindrien a ser els llimacs del mar

I aquí tenim qui probablement hagi fet la posta. Aquesta espècie en particular se l'acostuma a anomena vaquesta suïssa (Peltrodoris atromaculata). Clicant sobre la imatge podreu apreciar que les seves "banyes" realment tenen forma de plomall, i que la "carxofa" que tenim en primer pla són les seves brànquies, que són externes. Si l'espantem, de seguida les amaguen.

Malauradament, aquí tampoc ens escapem de trobar tovalloletes d'un sol ús

O fins i tot una tovallola!
Com que amb això sí que no tenim cap perill de quedar-nos-hi enredats, ja l'hem pujat dalt de la Maru

I parlant de pujar, hem tingut el plaer de gaudir d'aquest espectacle d'espets (Sphyraena sphyraena)

I el més curiós és que fa 2 anys també n'hi vàrem veure! I això que va ser al mes d'agost>>
Llàstima que no els hi hàgin acompanyat també els bonítols com en aquella ocasió!

I nosaltres cap a la Maru, que ja s'ha trencat la termoclina i fa la mateixa fresqueta a baix que prop de la superfície (19ºC). Salut!