Continuem aprofitant l'onada de calor que a més està portant condicions marítimes excepcionals! Enfilem cap al punt 22, ja a l'extrem est dels Jardins Submergits de la Selva per continuar amb el mostreig del projecte No només canvi climàtic>>. Es tracta d'un bosc de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) situat a 55m de profunditat. I el nom ve d'una anècdota que ens va passar ara fa 10 anys protagonitzada pels companys Miquel i Josep Maria, però això ja és una altra història...
Baixem!
Aquí l'alçada mitjana de les gorgònies vermelles és molt alta: 40cm, el doble del què trobem al parc natural de les Illes Medes. Però cal dir que molts dels especimens superen el metre d'alçada!
Avui l'aigua és particularment transparent, per les gorgònies això vol dir poc aliment disponible i la majoria opta per amagar els pòlips (una mena de "floretes" per on s'alimenta). Així que el seu aspecte és d'un filferro colorejat, però al centre de la imatge trobem una que sí que els té oberts, d'aquí el seu aspecte esponjós. Mentre no tinguins altres organismes a sobre, vol dir que es troben en bon estat de salut
En grans formacions rocoses situades a més dels 40m de profunditat, és habitual que estiguin envoltades d'aquests peixos rosats, les forcadelles (Anthias anthias)
Al mateix espai hi poden conviure també altres espècies de gorgònies. Al centre de la imatge hi tenim una gorgònia rosada (Eunicela verrucosa). I just a la base una sorpresa per nosaltres: un eriçó de puntes gruixudes conegut com a tabaquera roja (Stylocidaris affinis)
La tabaquera roja (Stylocidaris affinis) és pròpia de grans profunditats i justament es comença a trobar a la profunditat que ens trobem avui, 55m!
També us voldríem mostrar aquests cucs més petits que l'ungla del dit petit que tenen la boca amb forma de ventall. Costa de creure que siguin cucs, però quan t'hi acostes, amaguen aquesta boca tant curiosa dins un petit tub. El seu nom científic és Myxicola aesthetica i aquí hem tingut la sort d'ensopegar-ne d'alguns menys ràpids per poder-los fotografiar!
Malauradament quan comences a mirar amb més deteniment comences a descobrir fils de pescar!!! El veieu, passa per sobre les algues incrustants rosades!
En aquesta gorgònia vermella, per la part central hi ha tot un fil entortolligat. Com que ja fa més d'una setmana que hi és, algunes algues s'hi han enganxat i d'aquí la seva coloració bruna. De moment sembla inofensiu
Però així que passa el temps, amb el fregament que pateix degut als forts corrents marins de la zona, la gorgònia queda afeblida i es va morint. A la imatge es veu perfectament el fil de pescar i com la part inferior, on hi ha fregament està pràcticament morta. Al tractar-se d'organismes colonials, mentre la base permeti aguantar l'estructura dreta, els pòlips no afectats continuaran vivint. Però és qüestió de temps que l'estructura es col·lapsi, caigui a terra i acabi morint la gorgònia sencera
Com a la imatge veiem una gorgònia vermella totalment morta al costat d'especimens encara en bon estat de salut
O en aquest cas, on estem fent el mostreig, al centre de la imatge hi ha una gorgònia ja irreconeixible
Fins ara hem comentat la mort lenta a la què aboca un fil de pescar enrotllat sobre una gorgònia, però hi ha altres pràctiques que encara són més contundents. Sigui per palangres, la pràctica del curricà de fons o altres esdeveniments que fan que a més el fil de pescar amb l'ajuda de maquinària pot fer una estrebada tan forta que arrenqui la gorgònia. A la imatge una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). L'esdeveniment ha estat recent perquè encara té bon aspecte, però al perdre la seva verticalitat li costarà molt alimentar-se i en breu morirà
Parlem sovint dels fils de pescar, però les xarxes perdudes també fan estralls. Veieu la gorgònia vermella tombada del centre de la imatge?
Doncs el motiu és aquesta xarxa que li ha caigut al damunt. Per descomptat que al propietari no li ha fet gràcia perdre la xarxa, però calia que passés per aquesta zona? Aquestes gorgònies hi porten més de 100 anys visquent-hi!
I nosaltres que tornem cap a la Maru més tristos que mai. Aquest punt el vàrem descobrir ara fa cosa de 10 anys i era senzillament espectacular. No només per les dimensions de les gorgònies vermelles, que són impactants, sinó també per el seu gran estat de salut. Havíem vingut amb ganes de reveure aquell espectacle i marxem constatant un cop més que aquest tresor és ben difícil de conservar sense un compromís ferm de la societat.
Salut!
Projecte amb el suport de:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada