dilluns, 16 d’agost de 2021

Punt 242 (-58 m) Última ullada pel "jardinet"

Un nou matí encara tranquil que s'albira com el final de la setmana d'onada de calor. La mar sembla que no es doni per al·ludida i nosaltres tampoc! Així que aprofitem per tornar cap a la zona dels Jardins Submergits de la Selva més allunyada del port de Blanes. Sí, sí, tornem a ser a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) i és que amb la Maru suposa una horeta de navegació. Encara hi ha unes pedretes més que no hem explorat mai, són a 58m de profunditat.

Baixem!

Més que pedretes, el què s'intueix és una plataforma rocosa, on d'un costat sí que es pot apreciar un caient d'uns dos metres d'alçada. Per la part de sobre és tot pla amb gorgònies de tot tipus ben "plantadetes". A la imatge una gorgònia vermella (Paramuricea clavata), amb una estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) reposant-hi al damunt després d'una nit de cacera. Malauradament a la base s'hi ha enganxanda una tovalloleta d'un sol ús, així que tot apunta a què en breu la gorgònia anirà emmalaltint ja que la zona amb la tovalloleta no es pot alimentar.


De fet la presenècia d'estrelles de mar de cistell és més que notable i no totes han trobat quelcom on enfilar-se. La de la imatge és ben bé sobre la roca i només ha desplegat la part terminal d'alguns dels seus braços: són com els circells d'una parra!


Novament certifiquem l'impacte de certes arts de pesca que erosionen el fons. A la imatge una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) que li manca un tros d'una de les seves branques. Tot i així, les estrelles de cistell no hi veuen cap problema per enfilar-s'hi, de fet, n'hi ha dues. Les veieu?

La superfície d'aquesta llosa rocosa també hi tenen una notable presència algues que no sabem identificar. I d'entre aquestes sobresurten també especímens de gorgònia blanca (Eunicella singularis) i de l'esponja canalobre (Axinella polypoides). A jutjar per la disposició dels braços de l'esponja evidencia que ens trobem en zona de corrents canviants, els té ben torts i mirant a totes bandes. Habitualment la seva disposició és més regular, recordant al de les gorgònies.

Observant-nos des de la part del caient de la roca hi ha aquesta morena (Muraena helena) que no ens treu l'ull de sobre. Sí, sí, ho heu entès bé, és ella qui ens observa a nosaltres. Està totalment fora del cau i per moltes fotos que li fem, no marxa!
De fet ens estem desesperant perquè tot i tenir davant una model tan pacient, ara és la càmara fotogràfica la què ens està fallant!



Això sí, la model, per precaució, es queda enganxada a la paret. Finalment, imaginem que un xic avorrida, fa una fuetada nedat enrere i marxa. Deu pensar que som uns extraterrestre ben curiosos que només sabem fer llumetes amb els nostres flaixos!


Mirant la part baixa de la roca, constatem que aquí també les gorgònies han rebut alguna estocada: veieu la gorgònia blanca que hi ha tombada? De moment aguantarà, però només que els sediments del voltant es moguin i la comencin a soterrar serà el seu final. Això sí, és la primera vegada que veiem tanta estrella de mar vermella junta: sembla que estiguin jugant a cuit i amagar!

I nosaltres que ja ens toca pujar dalt de la Maru que s'està aixecant mar!

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada