Punt 329 (-52m) Zero gorgònies

Després de l'èxit d'ahir, i aprofitant que el bon temps encara aguanta, decidim continuar explorant la zona. Enfilem cap al punt 329, una zona de roques petites disperses, a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Baixem!

Avui ja estem batent rècords de temperatura de superfície: 28ºC! Durant la baixada creuem dues masses d'aigua: a 6m baixa de cop a 23ºC i només a 20m de profunditat ja sí trobem la termoclina on a partir d'aquí la temperatura de l'aigua és de 17ºC i no varia fins arribar al fons. La bona notícia és que la visibilitat ha millorat i hi ha menys alga bruna (Carpomitra costata)

Ara ja podem veure els organismes que colonitzen les zones rocoses que sobresurten del grapissar amb un clar domini de les esponges

Cobrint la major part de la roca de color rosat és l'esponja Hexadella racovitzai. Però les de baix a l'esquerra amb aspecte punxós són la Dysidea avara i de color més clar la Dysidea fragilis. Però aquestes esponges, i d'altres que no sabem identificar, no sembla que li importin el més mínim a aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que senzillament hi veu una talaia perfecta per caçar!

I si a la imatge anterior no tenim clar que només hi hagi un individu, aquí com a mínim n'hi ha dos. Per dir-ho ens fixem en els discs. Les estrelles de mar de cistell, tot i el nom, són ofiüres, uns parents menys evolucionats que les estrelles de mar. Els seus braços surten d'un disc central, en aquesta altra immersió s'aprecia molt millor. Vosaltres quants individus hi compteu?

Però no són els únics escaladors del dia, aquí tenim una estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) acompanyant a un captinyós (Scorpaena notata)

Aquesta altra es passeja per sobre de l'alga roja calcària Lithophyllum stictiforme, però no us sabem dir si està en gaire bon estat, hauria de ser ben rosada...

I aprofitant que avui podem veure altres algues, us destaquem aquesta alga bruna: Phyllariopsis brevipes. Les làmines fan més de 10cm de llargada!

Rondant la zona no només hi ha estrelles de mar, sinó també llagostes (Palinurus elephas). De fet al centre el què hi ha és una muda! I és que aquests animals no tenen un esquelet intern com els peixos, sinó un exoesquelet! És a dir, que la part dura del cos va per fora com una cuirassa. Això fa que quan creixen se n'han de desprendre. Quan això passa, són tous i vulnerables a qualsevol depredador. Però passada una estona, la pell secreta quitina força calcificada que se'ls hi endureix i ja tenen cuirassa nova d'una talla més gran!

Aquí en tenim unes quantes de reunides. Nosaltres n'hem comptat 4, hi esteu d'acord?

I encara n'hi ha una altra que sembla que fa tard a la "reunió"!

Aquí però, també hi trobem la petja de l'activitat humana. A la imatge les restes d'un cap i una xarxa, però estan tan colonitzats que ja costa de distingir

I aquí fils de pescar... Si més no, fa molt que ningú s'hi deixa res més!

I aquesta llagosta que "fa guàrdia" prop d'una altra xarxa molt colonitzada. Esperem que no se li enredin les banyes!

La veritat que tornem cap a la barca força sorpresos, no tant pel què hi hem trobat, sinó pel què no hi ha! Només hem anat 100m enllà del punt 351 i no hi hem trobat ni una sola gorgònia de cap tipus. És ben bé que tenen unes necessitats ben concretes!

Salut!

Punt 341 (-52m) Gorgònies i d'altres curiositats!

Aprofitant que la meteorologia encara acompanya ens animem a fer un nou punt a 52m de profunditat entre la platja gran de Lloret de Mar i cala Canyelles. Es tracta d'una barra allargada que s'aixeca del fons de grapissar de manera intermitent. És un tercer punt de la mateixa barra que a les ocasions anteriors hi hem trobat gorgònies. Així que avui provarem sort. Baixem!

Avui sí que tornem a veure gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Aquesta té els pòlips amagats, per això sembla un filferro de colors...

Aquesta en canvi, amb els pòlips oberts, li donen aquest aspecte esponjós.

Però també en trobem altres espècies com aquesta gorgònia groga (Paramuricea grayi)

I aquí us en mostrem un detall dels seus pòlips. Si us hi fixeu, són com "trompetetes" de 8 tentacles urticants com les potes d'una medusa. Es tracta del seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. De fet les gorgònies són organismes colonials, i cada individu que la compon és una de les "trompetetes". La resta del cos està estructurat en "branques"

Però quan et poses a mirar gorgònies, de vegades et topes amb alguna que et fa pensar que no té massa a veure amb les anteriors... És el cas d'aquesta gorgònia groga; a veure, ple què fa al color és groga com l'anterior, però si mirem els seus pòlips una mica més de prop...

Veieu com hi ha menys densistat de pòlips per branca i són més llargaruts? Des del CSIC ens comenten que en el món de les gorgònies es donen moltes hibridacions, vaja, que diferents espècies es barregen. Així que nosaltres a aquesta de moment direm que és una Paramuricea sp. a l'espera de dades més concretes que l'dentifiquin!

També trobem esponges canelobre (Axinella polypoides) particularment grans. La de la imatge fa 70cm d'alçada

A aquesta profunditat no trobem algues verdes i els organismes predominants presenten coloracions groc i vermelles amb alguna excepció com l'esponja violada Dysidea avara

La curiositat del dia en canvi, ha estat aquesta esponja massiva fosca que no sabem identificar que és, al mateix temps, el substrat on han decidit aferrar-s'hi aquests ascidis i esponges vermelles

Els ascidis són Pycnoclavella sp i les taques taronjoses corresponen a l'esponja Cliona rhodensis que és perforant! És a dir, és una esponja que li agrada els substrat calcari, el qual pot ser tan una roca com una alga calcària. Aquí d'algues calcàries no se'n veuen, així que imaginem que sota de tot plegat hi hagi alguna roca calcària... En qualsevol cas la coloració és espectacular! 

I ara sí, a aquesta profunditat no ens hi podem entretenir per més temps, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 336 (-53m) Coberts per una xarxa

Després d'uns dies de temps francament variable, finalment un dia que sembla que ens acompanyarà per fer una immersió en un punt més llunyà. Ens animem a anar al punt 336, unes pedretes a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Onada molt curta de vent que fa que el viatge sigui incòmode, però es pot fer. Baixem!

Caiem al costat d'una xarxa d'encerclament que no deu fer tant que hi és perquè encara se'n distingeix el fil. Just una mica més enllà està oberta com si fossin unes estovalles. I en sentit oposat es veu tota arreplegada. Suposem que el punt on s'ha enganxat és més endavant, però hi ha corrent arran del fons en sentit contrari. Així que massa esforços per fer a aquesta profunditat

Ens quedem prop del fondeig i explorem les poques pedres properes. Poques però particularment colonitzades que ja a primer cop d'ull, per la coloració, ens indiquen que hi ha organismes que no estem acostumats a veure

Aquí un tipus de corall solitari, una madrèpora pensem que es tracti del gènere Caryophyllia sp.

Resseguint la xarxa, veiem que en part ha cobert algunes roques, d'on en sobresurten alguns dels organismes que la colonitzen

Destaquen els colors vius de les esponges: la violada (Dysidea avara), la groga ramificada (Axinella verrucosa) on a sobre d'aquesta hi creix l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae). Si cliqueu a sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar els què estan oberts (se'n veuen els tentacles) i els què estan tancats que semblen berrugues

De la varietat d'algues que hi ha, volem destacar per la seva forma curiosa la Valonia macrophysa. Es tracta d'aquestes boletes verdes d'un 2cm de diàmetre que semblen de vidre.

I pel què fa als ascidis, destacar aquest estofat (Diazona violacea)

I tot i que molt petita i escarransida, no volem deixar de testimoniar que hem trobat una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I arran de la xarxa aquesta mena de paraigua és un cuc! Es tracta de la Myxicola infundibulum. Aquesta mena de paraigua és el se aparell bucal amb el què atrapa el menjar. La resta de l'organisme es troba dins d'un tub gelatinós enterrat a la sorra del què amb prou feines se'n distingeixen els marges.

I per sobre la xarxa, un ou de rajada!

Això sí, avui finalment a superfície hem superat els 16ºC!!! Tot i que a baix encara és aquesta la temperatura, a 6m ja estem a 18ºC que quan fas mitja hora de descompressió s'agraeix! I cap a la Maru falta gent!

Pel què fa a la xarxa, al estar arreplegada, no està pescant i 53m no és una profunditat per fer bromes, així que ho consultarem amb els amics de pescafantasma.cat>> a veure què s'hi pot fer!

Salut!

Punt 149bis (-38m) Dia d'esponges i més!

Matí assolellat i ventós, amb mar moguda. Teòricament la cosa hauria de millorar a mida que vagi passant el dia, però ja hem arribat al punt i l'onatge ens està posant a prova. Així que a equipar-se ràpid que sinó ja no ens capbussarem! Baixem!

Visibilitat força bona encara que ja es nota que l'estiu fa dies que va quedar enrere i ja no diguem per la temperatura 16 ºC tant a superfície com a baix!

Sobre la roca, a primera vista, destaca l'alga calcària Lithophyllum stictiforme. Tot i el color rosat, és una alga!

Però tot depèn de la part que miris. A la imatge hi predomina l'esponja blavosa (Phorbas tenacior)

Aquí en tenim un detall. Es tracta d'un animal filtrador, l'aigua entra per tota aquesta estructura que semblen cràters que després s'agrupen en canals i finalment surt pels òsculs (forats ben rodons on s'ajunten diversos canals). En d'altres espècies aquesta estructura no és tan evident, sigui perquè són opaques, sigui perquè les dimensions dels forats són més petites, però totes tenen el mateix sistema per alimentar-se

Això sí, tants forats es presten perquè altres organismes ho vegin com un lloc adient per fer-hi el cau. Si mireu a l'òscul veureu que hi té un habitant! I l'arbret que veieu al costat és un hidroideu (Eudendrium capillare), un parent menys evolucionat de les gorgònies. 

Aquí, en canvi, predomina l'esponja rosada Dysidea avara. Aquesta a més crea estructures en forma de dits on a la punta hi trobem l'òscul. Avui a més, aquesta esponja ve amb sorpresa: un cabot d'alga (Gobius cruentatus), tot i que no és de color rosa hi està ben mimetitzat!

I encara més curiosa és aquesta esponja ataronjada, Cliona rhodensis. Resulta que és perforant! Té predilecció per algues calcàries com aquesta rosada que veieu a la imatge, però qualsevol altre tipus de substrat calcari (roques, closques...) també li agraden. De l'esponja només en sobresurten les papil·les que són aquestes estructures globuloses que veiem. Si cliqueu sobre la imatge, la veureu més gran, i en podreu apreciar la textura reixada per on entra l'aigua, i, al mig, l'òscul per on en surt l'aigua que filtra. La resta de l'organisme es troba formant galeries per dins del substrat calcari on s'ha aferrat. Això sí, cal ser molt observador, ja que les papil·les amb prou feines fan 5mm de diàmetre!

Però no totes les esponges són tan petites, aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides) fa més de 40cm d'alçada!

Depenent de la llum i l'hidrodinamisme les roques estan colonitzades per uns organismes o altres

Però no us penseu que es tracti d'un entorn pacífic, tot el contrari! Al tractar-se d'organismes que no neden, estan armats amb substàncies químiques tan per defensar-se que altres no els hi creixin per sobre, com per expandir-se pel substrat dur que han triat com a lloc on ancorar-se

I envoltant aquest tipus de roques, a aquestes profunditats hi predominen les forcadelles (Anthias anthias)

I amagant-se als forats aquest reietó (Apogon imberbis) acompanyant aquesta garota violeta (Sphaerechinus granularis) que intenta camuflar-se amb tot el què troba!

Plantat al fons sorrenc hi trobem aquest cuc de flor (Sabella pavonina) que encara s'ha deixat fotografiar abans d'amagar-se dins del tub on viu.

Més esmunyedís és el captinyós (Scorpaena notata), un tipus d'escórpora de petites dimensions que ha escollit una tovalloleta d'un sol ús per amagar-se!

I és que el capítol d'objectes perduts avui és molt extens. A la imatge fils de pescar entre d'altres coses que no sabem identificar...

caps...

una xarxa...

I fins i tot una nansa abandonada!

Però no tot són arts de pesca, també hi ha trossets d'envoltoris de plàstic aquí i allà, i això ja és responsabilitat de tots.

I nosaltres cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!