Punt 149bis (-38m) Per acabar l'any...

Avui probablement serà la darrera immersió de l'any i el punt 149bis té tants racons que ens ha vingut de gust tornar-la a explorar. És una roca allargada, d'uns 3m d'alçada plena de forats on s'hi amaga de tot. Baixem!

Com ja us vàrem explicar a la immersió passada, la roca està molt colonitzada però les preferències dels organismes que les colonitzen són fortament marcades per la llum i l'hidrodinamisme. I ja no diguem si no ets nedador!

Tot i que a part dels què neden i dels què no, també en trobem de "passejadors". Aquest és el cas d'aquesta garota violeta  (Sphaerechinus granularis). Es tracta d'un equinoderm que literalment significa pell de punxes. Bé les punxes són prou evidents, però com s'ho fa per estar en un pla inclinat i a més mantenir agafats aquests trossos d'alga que té per sobre per camuflar-se? La resposta són els peus ambulacrals! D'entre les punxes en surten una mena de tentacles acabats en ventosa que tant li serveixen per caminar, per quedar-se subjectat a un substrat, com per agafar el què trobi per camuflar-se. 

Un altre "passejador" que també és un equinoderm és aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). Tot i tenir aquests braços tan evidents, per moure's fa servir peus ambulacrals que es troben per sota!

I passant als nedadors, aquí teniu un banc de gerrets (Spicara smaris). És molt característica la seva taca fosca quadrangular al centre del cos, tot i que en alguns exemplars por estar molt difuminada. Al contrari de les xucles, que també tenen una taca, el seu cos és més allargat. Això sí, tot i anar en grups tan nombrosos, ja pots anar ràpid amb la càmera que desapareixen en un no res!

D'altres nedadors no tenen tanta pressa i van estudiant els forats de les roques. Aquest és el cas de la pastanaga (Labrus mixtus). El de la imatge podria ser una femella o un juvenil, el mascle té colors ben blaus. Al mig hi ha una forcadella (Anthias anthias) que formen grans bancs sempre fixes sobre alguna roca de fons i per últim...

Una morena (Muraena helena)! Aquí la veiem tota amagada dins d'un forat, però quan s'ho proposa, ja fa unes bones passejades anant de roca en roca. 

I parlant d'aprofitar els forats per fer-hi el cau... aquí tenim una llagosta (Palinurus elephas) que per les dimensions que té, i per les dates en què es trobem, millor que continui amagada!

I nosaltres cap a la Maru falta gent, que per avui ja hem fet prou espai pels torrons!

Salut!

Punt 149 bis (-38m) Una llàstima...

Matí assolellat, de poc vent, tot i que hi ha una mar de fons persistent que no fa més que gronxar la Maru! Així que per no acabar massa marejats ens decidim per un punt proper. L'hem anomenat 149 bis, perquè és sobre la mateixa barra rocosa, però a l'extrem oposat. Som davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) i el punt es troba a 38m de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una roca molt colonitzada on depenent de les preferències de llum i corrents trobem uns organismes o altres. A les parts més il·luminades hi trobem l'alga calcària (Lithophyllum stictaeforme) que sembla un bolet de soca rosat

A l'entrada d'aquest forat hi trobem un tord porcellana (Symphodus mediterraneus) fent guàrdia. El veieu? És de color taronjós

I entapissant les entrades als forats, però sense arribar a la zona totalment fosca hi trobem el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti). Forma una mena de didals ben durs dels quals sobresurten aquests tentacles amb els que capta l'aliment. A dalt a l'esquerra n'hi ha un amb els tentacles amagats i un altre que només els comença a treure. Però tot i que semblin "gominoles" són ben durs i urticants!

Però els coralls no són els únics que segueixen una estratègia urticant, també s'hi apunten molts llimacs de mar. A la imatge una flabellina lila (Flabellina affinis). S'alimenta d'un parent dels coralls, els hidrozous. I n'aprofita les cèl·lules urticants que ingereix per defensar-se

I aquí en tenim una altra espècia de flabellina. Flabellina ischitana. Aquesta parella es troba sobre un hidrozou, sí, sí, tot i l'aspecte d'arbret, realment és un animal colonial que capta el menjar amb tentacles urticants! Això sí, els tentacles són microscòpics i per això no els veiem. Si mireu la "branca" de la dreta, s'hi distingeixen una mena de fils violats que l'embolcallen. Es tracta d'una posta d'ous de les flabellines. I és que la primavera ja és aquí inclús a 38m de profunditat!

Pel què fa als peixos també tenen les seves preferències. Per sobre la roca i de color rosat trobem les forcadelles (Anthias anthias) amb alguna castanyoleta (Chromis chromis) que les acompanya. Per la base de la roca i defensant el territori hi ha serrans (Serranus cabrilla). Normalment els trobem solitaris, serà que també és primavera per a ells?

Qui no para de patrullar és aquesta pastanaga (Labrus mixtus). I en aquest cas no us sabem dir si és un juvenil o una femella perquè tenen la mateixa coloració

I patrullant però agafada a la roca trobem aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). És molt curiós com les marques rodones que té realment són petits enfonsaments de la pell

Malauradament, no és un lloc fàcil per viure-hi. A la sorra hi distingim fils de pescar

que passen per sobre d'una roca a la següent...

Si us hi fixeu, per sobre la roca n'és ple i també en pengen pel costat. I una mica més cap al centre s'hi ha enganxat una tovalloleta d'un sol ús...

I aquí quantes en compteu? Queden enganxades sobre esponges, algues i coralls que els acaben ofegant

Aquí en teniu un detall

D'altres van enredant-se amb fils de pescar fins fer aquesta mena de pilotes

I per imatges desagradables, aquest tampó! Quan entendrà la gent que els WC no són papereres???

Això sí, al final de la barra rocosa hi hem trobat aquest escull artificial antiròssec. Que ja em direu: si els pescadors que fan servir aquest art ja no s'acosten a les roques perquè se'ls hi quedaria enganxat, es pot saber per què s'han molestat a deixar-hi aquest "regalet"???

Bé, a nosaltres sí que se'n està acabant l'aire per fer immersió, així que cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 438 (30m) Davant cala St Francesc (Blanes)

Avui el dia no acompanya massa i preferim quedar-nos prop del port per si hem de tornar corrents! Ens dirigim al punt 438, a l'alçada de cala St Francesc (Blanes), popularment coneguda com a cala Bona. Es tracta d'un conjunt de roques petites que es troben a 30m de profunditat. Baixem!

L'aigua està particularment neta, així que ens permet gaudir del paisatge! Al tenir força llum disponible en comparació a les immersions de 40-50m de profunditat, la presència d'algues colonitzant les roques és dominant. A la imatge aquestes làmines rosades corresponen a l'alga calcària Lithophyllum stictaeforme. Sí, sí, tot i tractar-se d'una alga és ben dura!

Tot i ser roques relativament petites (no s'alcen més d'un metre del fons) i  els organismes predominants són molt variables. En aquesta roca l'alga rosada no és tan dominant i n'hi trobem de verdoses i brunes que no sabem identificar

En aquesta altra en canvi, a més de la rosada, hi té molta presència l'alga verda Flabellia petiolata. Fa uns ventalls que podreu apreciar millor si cliqueu sobre la imatge. És pròpia de zones poc il·luminades. Així que ja ens indica que tot i la bona visibilitat d'avui, sovint no deu ser així!

Aquí en canvi, de les algues comentades quasi no se'n veuen. Però també els peixos varien. Per fora la roca es veuen castanyoletes (Chromis chromis), propis d'aigües poc profundes. Però en primer pla hi tenim peixos rosat, les forcadelles (Anthias anthias), que són més habituals a més profunditat

I com a indicadors que som en una zona més aviat fosca, aquí ja trobem esponges com a organisme predominant en bona part de la roca. De color blanc-grisós i coberta de "craters" Phorbas tenacior. Per sobre d'aquesta hi ha l'esponja vermella vellutada Crambe crambe. I a la zona groga s'intenta obrir pas l'esponja groga Axinella damicornis. I diem obrint pas perquè està colonitzada per l'anemone incrustant groc Parazoanthus axinellae (són les trompetetes grogues que en sobresurten)

Encara en l'apartat d'esponges volem destacar l'esponja d'or (Aplysina aerophoba). Tot i la seva delicada coloració en contacte amb l'aire es torna d'un negre-verdós!

Altres organismes que colonitzen la roca és aquesta colònia d'ascidis Diazona violacea, popularment coneguda com a estofat. Es tracta d'organismes filtradors on cada individu és un sac amb dos forats amb forma de sifó: per un entra l'aigua i per l'altre en surt

I en plena cacera trobem aquesta estrella de mar ataronjada Hacelia attenuata. Si feu la imatge més gran veureu que les taques rodones que té són realment enfonsaments de la seva pell!

Malauradament avui també tenim capítol d'"objectes perduts". A la imatge una xarxa abandonada ja molt colonitzada. Tal i com ja vàrem mostrar en un mapejat de Els Jardins Submergits de la Selva al 2018>> com més a prop del port més se'n troben. 

També trobem altres trossos de plàstic que ni sabem de què podien ser

O un tros de canonada en mig del grapissar. Sí, no es tracta de runa, sinó del què els biòlegs anomenem maërl: un conjunt d'algues calcàries colonitzades per tota mena d'organismes (esponges, briozous...). Si us hi fixeu hi trobareu molts dels organismes que hem comentat en el post d'avui!

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 431 (-40m) Mans de mort i altres!

 Matí esplèndid, calorós amb el mar com una bassa d'oli! Avui ens animem a anar fins al punt 431, davant de la cala de Sa Boadella (Lloret de Mar). Es tracta d'una barra rocosa situada a 40m de profunditat. Baixem!

La roca està molt colonitzada i tots demanen el seu tros. Perquè us en feu una idea, a dalt les boles verdoses corresponen a l'alga coneguda com a beca o boina (Codium bursa), just a sota en groc el briozou conegut com a puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii) i als costats esponges. Només per mencionar els més evidents

I de cacera hi ha aquesta estrella de mar taronja (Hacelia attenuata), que es diferencia d'altres espècies perquè té el cos cobert per petites concavitats més fosques 

Avui trobem un dels organismes que no veiem gaire sovint, un estofat (Diazona violacea)!

En aquesta altra imatge es veu millor que es tracta d'un organisme colonial i que comparteixen una ventosa comuna amb la que s'agafa a la roca. Just darrera hi ha un "parent" que és una versió solitària, coneguda com a leucèmia (Halocynthia papillosa). Si us fixeu, els membres que componen l'estofat tenen dos forats (un de gros i un altre de petit) per individu com també els té la leucèmia.

Però avui ens fa il·lusió explicar-vos la mà de mort (Alcyonium acaule)! Sí, tot i el nom desafortunat, de fet sí que sembla una mà de només uns 15cm d'alçada. El seu color pot variar de blanquinós a tons porpra com el de la imatge.

Però si ens hi acostem veiem que està cobert de pòlips! Vaja que és un parent de les gorgònies. Al contrari d'aquestes, el seu esquelet intern està format per petites espícules disperses que li donen aquest aspecte més arrodonit

I gràcies a la càmera nova ja us podem explicar millor què són els pòlips!!! Veieu la mena de floretes blanques que té? Això són els pòlips. Per entendre'ns: una mà de mort és un organisme colonial format per petites "medusetes" que estan enganxades pel cap. De fet són parents de les meduses, i cada pòlip està format per 8 tentacles amb punxetes anomenades pínnules que contenen les mateixes cèl·lules urticants que les meduses. Ara està de cacera i ens mostra els pòlips, però quan no hi ha menjar es retrauen dins d'aquest teixit vermellós. Això sí, aquests pòlips estan comunicats entre ells per un sistema de tubs, així que els què aconsegueixen caçar alguna cosa comparteixen l'aliment amb la resta de la colònia. 

I passant al capítol d'objectes perduts, no falten les llaunes. Aquesta té un color rosat degut als organismes que l'han colonitzat

I les tristament famoses tovalloletes d'un sol ús. Una autèntica plaga!

I nosaltres cap a la Maru falta gent, que avui sí que podrem prendre el solet!

Salut!

Projecte amb el suport de:

Punt 223 (-41 m) Un petit jardí

Continuem fent proves amb la càmera nova, però aquesta vegada sense la lent de gran angular. Això ens hauria de permetre fotografiar detalls que amb la càmera anterior (Canon G12) no era possible. Avui ens decidim pel punt 223, es troba a la barra rocosa de davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) a 41 metres de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una barra molt fragmentada on en alguns trams s'eleva 1 metres del fons del mar. Lloc ideal perquè s'hi amaguin animals de mitjanes dimensions. A la imatge un serrà (Serranus cabrilla), peix molt territorial que intenta plantar-nos cara per defensar el seu territori. Això sí, quan ja no ho veu clar, tampoc dubta a sortir corrents!

Ah! I no us feu il·lusions, l'organisme vermellós no és corall vermell, sinó la Myriapora truncata, més coneguda com a fals corall. De fet no té res a veure, es tracta d'un briozou. Vaja, que de corall, res de res!

Entre els organismes colonitzadors de la roca destaquem la presència d'esponges canalobre (Axinella polypoides). Normalment les trobem lliures d'epífits (organismes que hi creixen a sobre), però aquesta no és el cas. Serà que està malalta? Per l'aspecte general no ho sembla i la temperatura de l'aigua (13ºC) ja és normal per l'època de l'any cosa que en ocasions la podria estressar. Però pel cas d'avui no sabem què pensar.

I aquí tenim la primera sorpresa del dia, una garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida i és només la cinquena vegada que en veiem!

Ja més habitual és trobar aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) que es distingeix

per aquests petits forats que ressegueixen els seus braços de dalt a 

baix

Avui ens fa particular il·lusió mostrar-vos aquesta anemone: Anemone viridis. Sovint quan en trobem només veiem la part dels tentacles, però no s'aprecia com s'ho fa per restar subjecte a la roca. Doncs aquí ho veieu,  té tot un peduncle que fa de ventosa i d'allà ningú la mou!

I just al costat hi hem trobat aquesta petita gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Cada vegada que parlem de gorgònies us expliquem que es tracta d'animals colonials. De fet són parents de les meduses, però enlloc de viure lliurement, estan unides entre si pel què seria el cap formant branques

Avui amb la càmera nova us ho podem mostrar millor!!! Cada "trompeteta" de la imatge, són un conjunt de 8 tentacles urticants que formen el seu sistema bucal. Els científics els anomenen pòlips i el fet que tingui 8 tentacles es fa servir per a classificar-la com de la subclasse Octocorallia. Avui està de "cacera" i els podem observar. Ja veieu que de fet, cada tentacle és com un petit arbret. Quan hi ha pocs nutrients a l'aigua, tota aquesta estructura s'amaga dins de la part més robusta de la branca. Vist a ull nu, les branques d'una gorgònia quan té els pòlips oberts li dóna una especte esponjós i, quan estan amagats, aleshores semblen filferros. Però no ens ha d'enganyar, està ben viva!

Ja de camí de tornada, la roca no disposa de grans forats i aquestes morenes (Muraena helena) han trobat la solució: compartir forat! Ara, perquè encara són petites hi caben però d'aquí un parell de mesos ja no ho veiem tan clar que sigui possible!

Abans d'acabar novament tenim apartat "objectes perduts". A la imatge fils de pescar abandonats que estan molt colonitzats. 

I novament una tovalloleta d'un sol ús. Aquesta és ben recent que encara es veu de color blanc. Fins quan deixaran de dir que són biodegradables??? A mar es colonitzen però no desapareixen!

I nosaltres cap a la Maru falta gent. 

Salut!

Projecte amb el suport de: