Punt 241 (-36m) Mans de mort i més!

Cap de setmana meteorològicament mogut i a nivell marítim encara pitjor. L'única finestra que veiem és avui ben d'horeta i per les 11h ja ser altra vegada a port. Vaja que difícilment podrem fer un segon torn i tot i així caldrà també l'ajuda de la Biodramina! Comencem el dia ben ennuvolat, onatge molt seguit de més de mig metre d'alçada, el vent que ja comença a bufar i creuem els dits perquè les previsions siguin encertades... Ens decidim per un punt nou, ben a propet del port de Blanes per si cal tornar corrents! Es tracta del punt 241, són un conjunt de roquetes a 36m de profunditat que haurien de permetre que s'hi amaguessin un bon grapat de peixos. Baixem!

L'aigua continua sent ben tèrbola, però amb prou visibilitat per no desorientar-nos massa. Les roques estan molt colonitzades. L'alga verda Flabellia petiolata té preferència per les parts més elevades

Com també és el cas de la boina (Codium bursa), una altra alga verda

O l'alga roja Peyssonnelia sp.

Més amagades de la llum hi trobem tot d'esponges com aquesta Phorbas tenacior

Mentre just per sota hi trobem aquests ascidis, les leucèmies (Halocynthia papillosa). Es tracta d'animals filtradors: l'aigua entra per l'obertura de dalt (sifó bucal) i surt pel tub lateral (sifó atrial). Això sí, aquests sifons es poden tancar, i en el cas de les leucèmies ho fan tancant-se com si es tractés de quatre làmines que formen una creu. Si us hi fixeu la de l'esquerra és ben tancada, la del mig és mig oberta i la darrera és ben oberta. Aquí trobareu més informació d'aquests organismes

En el capítol d'organismes urticants (cnidaris) trobem aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). Sovint entre els seus tentacles s'hi amaguen petits crustacis, però avui no hem estat de sort

Una mica més enllà comencem a trobar tot de mans de mort (Alcyonium acaule)

Es tracta d'organismes colonials emparentats amb les meduses. Cada "floreta" (pòlip) és l'aparell bucal d'un individu. Si us hi fixeu, formen estrelles de 8 braços, d'aquí que se'ls conegui com a coralls octocoral·laris. Cada braç té tot de ramificacions que l'ajuden a ser més eficient quan està de cacera com avui. Sí, sí, de cacera: aquests pòlips són ben urticants i l'efecte sobre animals més petits és que els paralitza i els hi permet endrapar-los! Quan els pòlips són tancats, s'amaguen dins d'aquesta estructura vermella que sembla una mà

I uns altres octocoral·laris són les gorgònies blanques (Eunicella singularis). Els darrers anys estan sent cares de trobar, serà degut als darrers estius d'aigües persistentment calentes?

Patrullant al voltant de les roques trobem aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

I ja fent escalada, aquesta estrella de braços llargs (Chaetaster longipes) que no és gens habitual de veure!

Comencem a fer una ullada als forats i trobem que són plens de castanyoletes (Chromis chromis) i  forcadelles (Anthias anthias)

Alguns reiets (Apogon imberbis)

I ja més arran de terra aquesta morena (Muraena helena). Que si la mireu bé veureu que just al costat sobresurten unes banyes vermelles...

I aquí ve quan val la pena tirar una segona foto (si la model no s'ha amagat) perquè, ara sí, es veu per sobre el cap aquests crustacis vermells. Malauradament no hem estat prou a prop per tenir una imatge que ens permeti identificar-los!

I l'altra cosa que sol passar quan fotografies brossa, és que et poses a mirar els organismes que l'han colonitzat i et trobes amb sorpreses. A la imatge són fils de pescar, però mirant-los de prop...

...ens hem trobat amb un altre ascidi colonial! Es tracta de Didemnide coriace. Els foradets corresponents als sifons formen línies de dos en dos, envoltant zones acolorides. La de la imatge és grogosa, però també pot ser de tons grisos i fins i tot blancs

I remenant brossa tampoc hi podien faltar les tovalloletes d'un sol ús...

I ara sí, cap a dalt de la Maru falta gent, no fos cas que se'ns passi l'efecte de la Biodramina!

Salut!

Punt 329 (-52m) Zero gorgònies

Després de l'èxit d'ahir, i aprofitant que el bon temps encara aguanta, decidim continuar explorant la zona. Enfilem cap al punt 329, una zona de roques petites disperses, a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Baixem!

Avui ja estem batent rècords de temperatura de superfície: 28ºC! Durant la baixada creuem dues masses d'aigua: a 6m baixa de cop a 23ºC i només a 20m de profunditat ja sí trobem la termoclina on a partir d'aquí la temperatura de l'aigua és de 17ºC i no varia fins arribar al fons. La bona notícia és que la visibilitat ha millorat i hi ha menys alga bruna (Carpomitra costata)

Ara ja podem veure els organismes que colonitzen les zones rocoses que sobresurten del grapissar amb un clar domini de les esponges

Cobrint la major part de la roca de color rosat és l'esponja Hexadella racovitzai. Però les de baix a l'esquerra amb aspecte punxós són la Dysidea avara i de color més clar la Dysidea fragilis. Però aquestes esponges, i d'altres que no sabem identificar, no sembla que li importin el més mínim a aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que senzillament hi veu una talaia perfecta per caçar!

I si a la imatge anterior no tenim clar que només hi hagi un individu, aquí com a mínim n'hi ha dos. Per dir-ho ens fixem en els discs. Les estrelles de mar de cistell, tot i el nom, són ofiüres, uns parents menys evolucionats que les estrelles de mar. Els seus braços surten d'un disc central, en aquesta altra immersió s'aprecia molt millor. Vosaltres quants individus hi compteu?

Però no són els únics escaladors del dia, aquí tenim una estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) acompanyant a un captinyós (Scorpaena notata)

Aquesta altra es passeja per sobre de l'alga roja calcària Lithophyllum stictiforme, però no us sabem dir si està en gaire bon estat, hauria de ser ben rosada...

I aprofitant que avui podem veure altres algues, us destaquem aquesta alga bruna: Phyllariopsis brevipes. Les làmines fan més de 10cm de llargada!

Rondant la zona no només hi ha estrelles de mar, sinó també llagostes (Palinurus elephas). De fet al centre el què hi ha és una muda! I és que aquests animals no tenen un esquelet intern com els peixos, sinó un exoesquelet! És a dir, que la part dura del cos va per fora com una cuirassa. Això fa que quan creixen se n'han de desprendre. Quan això passa, són tous i vulnerables a qualsevol depredador. Però passada una estona, la pell secreta quitina força calcificada que se'ls hi endureix i ja tenen cuirassa nova d'una talla més gran!

Aquí en tenim unes quantes de reunides. Nosaltres n'hem comptat 4, hi esteu d'acord?

I encara n'hi ha una altra que sembla que fa tard a la "reunió"!

Aquí però, també hi trobem la petja de l'activitat humana. A la imatge les restes d'un cap i una xarxa, però estan tan colonitzats que ja costa de distingir

I aquí fils de pescar... Si més no, fa molt que ningú s'hi deixa res més!

I aquesta llagosta que "fa guàrdia" prop d'una altra xarxa molt colonitzada. Esperem que no se li enredin les banyes!

La veritat que tornem cap a la barca força sorpresos, no tant pel què hi hem trobat, sinó pel què no hi ha! Només hem anat 100m enllà del punt 351 i no hi hem trobat ni una sola gorgònia de cap tipus. És ben bé que tenen unes necessitats ben concretes!

Salut!

Punt 149bis (-38m) Per acabar l'any...

Avui probablement serà la darrera immersió de l'any i el punt 149bis té tants racons que ens ha vingut de gust tornar-la a explorar. És una roca allargada, d'uns 3m d'alçada plena de forats on s'hi amaga de tot. Baixem!

Com ja us vàrem explicar a la immersió passada, la roca està molt colonitzada però les preferències dels organismes que les colonitzen són fortament marcades per la llum i l'hidrodinamisme. I ja no diguem si no ets nedador!

Tot i que a part dels què neden i dels què no, també en trobem de "passejadors". Aquest és el cas d'aquesta garota violeta  (Sphaerechinus granularis). Es tracta d'un equinoderm que literalment significa pell de punxes. Bé les punxes són prou evidents, però com s'ho fa per estar en un pla inclinat i a més mantenir agafats aquests trossos d'alga que té per sobre per camuflar-se? La resposta són els peus ambulacrals! D'entre les punxes en surten una mena de tentacles acabats en ventosa que tant li serveixen per caminar, per quedar-se subjectat a un substrat, com per agafar el què trobi per camuflar-se. 

Un altre "passejador" que també és un equinoderm és aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). Tot i tenir aquests braços tan evidents, per moure's fa servir peus ambulacrals que es troben per sota!

I passant als nedadors, aquí teniu un banc de gerrets (Spicara smaris). És molt característica la seva taca fosca quadrangular al centre del cos, tot i que en alguns exemplars por estar molt difuminada. Al contrari de les xucles, que també tenen una taca, el seu cos és més allargat. Això sí, tot i anar en grups tan nombrosos, ja pots anar ràpid amb la càmera que desapareixen en un no res!

D'altres nedadors no tenen tanta pressa i van estudiant els forats de les roques. Aquest és el cas de la pastanaga (Labrus mixtus). El de la imatge podria ser una femella o un juvenil, el mascle té colors ben blaus. Al mig hi ha una forcadella (Anthias anthias) que formen grans bancs sempre fixes sobre alguna roca de fons i per últim...

Una morena (Muraena helena)! Aquí la veiem tota amagada dins d'un forat, però quan s'ho proposa, ja fa unes bones passejades anant de roca en roca. 

I parlant d'aprofitar els forats per fer-hi el cau... aquí tenim una llagosta (Palinurus elephas) que per les dimensions que té, i per les dates en què es trobem, millor que continui amagada!

I nosaltres cap a la Maru falta gent, que per avui ja hem fet prou espai pels torrons!

Salut!

Punt 149 bis (-38m) Una llàstima...

Matí assolellat, de poc vent, tot i que hi ha una mar de fons persistent que no fa més que gronxar la Maru! Així que per no acabar massa marejats ens decidim per un punt proper. L'hem anomenat 149 bis, perquè és sobre la mateixa barra rocosa, però a l'extrem oposat. Som davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) i el punt es troba a 38m de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una roca molt colonitzada on depenent de les preferències de llum i corrents trobem uns organismes o altres. A les parts més il·luminades hi trobem l'alga calcària (Lithophyllum stictiforme) que sembla un bolet de soca rosat

A l'entrada d'aquest forat hi trobem un tord rogenc (Symphodus mediterraneus) fent guàrdia. El veieu? És de color taronjós

I entapissant les entrades als forats, però sense arribar a la zona totalment fosca hi trobem el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti). Forma una mena de didals ben durs dels quals sobresurten aquests tentacles amb els que capta l'aliment. A dalt a l'esquerra n'hi ha un amb els tentacles amagats i un altre que només els comença a treure. Però tot i que semblin "gominoles" són ben durs i urticants!

Però els coralls no són els únics que segueixen una estratègia urticant, també s'hi apunten molts llimacs de mar. A la imatge una flabellina lila (Flabellina affinis). S'alimenta d'un parent dels coralls, els hidrozous. I n'aprofita les cèl·lules urticants que ingereix per defensar-se

I aquí en tenim una altra espècia de flabellina. Flabellina ischitana. Aquesta parella es troba sobre un hidrozou, sí, sí, tot i l'aspecte d'arbret, realment és un animal colonial que capta el menjar amb tentacles urticants! Això sí, els tentacles són microscòpics i per això no els veiem. Si mireu la "branca" de la dreta, s'hi distingeixen una mena de fils violats que l'embolcallen. Es tracta d'una posta d'ous de les flabellines. I és que la primavera ja és aquí inclús a 38m de profunditat!

Pel què fa als peixos també tenen les seves preferències. Per sobre la roca i de color rosat trobem les forcadelles (Anthias anthias) amb alguna castanyoleta (Chromis chromis) que les acompanya. Per la base de la roca i defensant el territori hi ha serrans (Serranus cabrilla). Normalment els trobem solitaris, serà que també és primavera per a ells?

Qui no para de patrullar és aquesta pastanaga (Labrus mixtus). I en aquest cas no us sabem dir si és un juvenil o una femella perquè tenen la mateixa coloració

I patrullant però agafada a la roca trobem aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). És molt curiós com les marques rodones que té realment són petits enfonsaments de la pell

Malauradament, no és un lloc fàcil per viure-hi. A la sorra hi distingim fils de pescar

que passen per sobre d'una roca a la següent...

Si us hi fixeu, per sobre la roca n'és ple i també en pengen pel costat. I una mica més cap al centre s'hi ha enganxat una tovalloleta d'un sol ús...

I aquí quantes en compteu? Queden enganxades sobre esponges, algues i coralls que els acaben ofegant

Aquí en teniu un detall

D'altres van enredant-se amb fils de pescar fins fer aquesta mena de pilotes

I per imatges desagradables, aquest tampó! Quan entendrà la gent que els WC no són papereres???

Això sí, al final de la barra rocosa hi hem trobat aquest escull artificial antiròssec. Que ja em direu: si els pescadors que fan servir aquest art ja no s'acosten a les roques perquè se'ls hi quedaria enganxat, es pot saber per què s'han molestat a deixar-hi aquest "regalet"???

Bé, a nosaltres sí que se'n està acabant l'aire per fer immersió, així que cap a la Maru falta gent!

Salut!