diumenge, 6 de febrer del 2022

Punt 223 (-41 m) Un petit jardí

Continuem fent proves amb la càmera nova, però aquesta vegada sense la lent de gran angular. Això ens hauria de permetre fotografiar detalls que amb la càmera anterior (Canon G12) no era possible. Avui ens decidim pel punt 223, es troba a la barra rocosa de davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) a 41 metres de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una barra molt fragmentada on en alguns trams s'eleva 1 metres del fons del mar. Lloc ideal perquè s'hi amaguin animals de mitjanes dimensions. A la imatge un serrà (Serranus cabrilla), peix molt territorial que intenta plantar-nos cara per defensar el seu territori. Això sí, quan ja no ho veu clar, tampoc dubta a sortir corrents!
Ah! I no us feu il·lusions, l'organisme vermellós no és corall vermell, sinó la Myriapora truncata, més coneguda com a fals corall. De fet no té res a veure, es tracta d'un briozou. Vaja, que de corall, res de res!

Entre els organismes colonitzadors de la roca destaquem la presència d'esponges canalobre (Axinella polypoides). Normalment les trobem lliures d'epífits (organismes que hi creixen a sobre), però aquesta no és el cas. Serà que està malalta? Per l'aspecte general no ho sembla i la temperatura de l'aigua (13ºC) ja és normal per l'època de l'any cosa que en ocasions la podria estressar. Però pel cas d'avui no sabem què pensar.

I aquí tenim la primera sorpresa del dia, una garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida i és només la cinquena vegada que en veiem!

Ja més habitual és trobar aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) que es distingeix
per aquests petits forats que ressegueixen els seus braços de dalt a 
baix

Avui ens fa particular il·lusió mostrar-vos aquesta anemone: Anemone viridis. Sovint quan en trobem només veiem la part dels tentacles, però no s'aprecia com s'ho fa per restar subjecte a la roca. Doncs aquí ho veieu,  té tot un peduncle que fa de ventosa i d'allà ningú la mou!


I just al costat hi hem trobat aquesta petita gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Cada vegada que parlem de gorgònies us expliquem que es tracta d'animals colonials. De fet són parents de les meduses, però enlloc de viure lliurement, estan unides entre si pel què seria el cap formant branques

Avui amb la càmera nova us ho podem mostrar millor!!! Cada "trompeteta" de la imatge, són un conjunt de 8 tentacles urticants que formen el seu sistema bucal. Els científics els anomenen pòlips i el fet que tingui 8 tentacles es fa servir per a classificar-la com de la subclasse Octocorallia. Avui està de "cacera" i els podem observar. Ja veieu que de fet, cada tentacle és com un petit arbret. Quan hi ha pocs nutrients a l'aigua, tota aquesta estructura s'amaga dins de la part més robusta de la branca. Vist a ull nu, les branques d'una gorgònia quan té els pòlips oberts li dóna una especte esponjós i, quan estan amagats, aleshores semblen filferros. Però no ens ha d'enganyar, està ben viva!

Ja de camí de tornada, la roca no disposa de grans forats i aquestes morenes (Muraena helena) han trobat la solució: compartir forat! Ara, perquè encara són petites hi caben però d'aquí un parell de mesos ja no ho veiem tan clar que sigui possible!

Abans d'acabar novament tenim apartat "objectes perduts". A la imatge fils de pescar abandonats que estan molt colonitzats. 

I novament una tovalloleta d'un sol ús. Aquesta és ben recent que encara es veu de color blanc. Fins quan deixaran de dir que són biodegradables??? A mar es colonitzen però no desapareixen!

I nosaltres cap a la Maru falta gent. 
Salut!

Projecte amb el suport de: 



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada