Punt 186 (-30m) Inspeccionant esponges i més!

Finalment un matí ben tranquil amb previsió que continuï així fins ben bé al migdia. Com que alguns portem des del desembre sense fer immersió ens decidim per un punt, poc profund, proper a Blanes. El punt 186 que es ben ple d'esponges canelobre. A veure en quin estat es troben després de diversos estius amb aigües apersistentment calentes. Baixem!

L'aigua és a 14 ºC pel què cal tapar-se i, a més, després de tanta pluja, és ben tèrbola. Tot i així, un cop a baix hem estat de sort, no és massa bruta!

A la part alta de les roques destaquen les algues verdes Halimeda tuna i just per sota, amb forma de ventall, la Flabellia petiolata

Mirant de prop l'Halimeda tuna es veu que no s'ho està passant gaire bé. Si no fos perquè som sota l'aigua es diria que està deshidratada!

Una mica més enllà veiem algunes esponges canelobre (Axinella polypoides). No n'hi ha tantes com a anteriors ocasions: 2020>>  2014>>

Són força menys ramificades

I en mal estat de salut. La de la imatge té ramificacions ben mortes

Inclús a les parts aparentment sanes, sembla que s'estiguin desescamant. Seran els efectes d'aquest parell d'estius persistentment calurosos?

Bé, en qualsevol cas per a aquesta esponja està clar que el problema és un altre: un fil de pescar!

A la part baixa de les roques, en algunes zones estan totalment colonitzades per l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae)

Tot i semblar flors, es tracta d'animals urticants! Vaja, vindrien a ser com medusetes amb el cap enganxat a la roca i ens ensenya la seva boca rodeja de tentacles

El més curiós del cas, és que també té predilecció per colonitzar aquesta esponja groga: Axinella damicornis. A la imatge hi ha anemones "obertes" mostrant els tentacles al costat d'altres que els tenen amagats que sembla que a l'esponja li hagin sortit berrugues!

Aquí tenim un altre exemplar d'Axinella damicornis sense colonitzar. Clicant sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar com als marges de les crestes hi ha unes estructures transparents acabades en un forat: són els òsculs, els canals de sortida de l'aigua que filtren

Continuant amb les esponges, aquí en tenim una de groga incrustant (Poecilosclerida). En aquest cas els òsculs no són tan aparents. Això sí, la taca rosada del costat no és cap esponja, sinó una alga calcària, la Mesophyllum alternans

Passant a les esponges taronjades, a la imatge una Spirastrella cunctatrix. En aquest cas sí que són evidents els canals que desenboquen als òsculs!

D'aspecte més fràgil i porós és aquesta esponja blavosa (Phorbas tenacior). Per tots els foradets petits és per on entra l'aigua que filtra l'esponja, viatja per canals cada vegada més grans fins a desembocar a l'òscul

I la que ja sembla que siguem sobre una superfície lunar és la Hemimycale columella. Als "cràters" hi ha tot de forats petits per on entra l'aigua i els òsculs formen aquestes sortides més elevades

I ni que sigui per celebrar l'èxit de l'expedició Artemis II donant la volta a la lluna, us deixem aquest detall dels "cràters" d'aquesta esponja

Però d'entre totes les esponges ens crida l'atenció aquesta que sobresurt mirant cap al terra...

Es tracta de la Dysidea fragilis i sembla que s'estigui reproduint per fragmentació, cosa gens habitual... Aquí uns en fèiem cinc cèntims!

I ben nerviosa que estiguem tan entretinguts amb les esponges hi ha aquesta petita morena (Muraena helena)

I aquest cabot d'alga (Gobius cruentatus) que mira de passar desapercebut!

Però aquí baix també és primavera i val la pena donar un cop d'ull a tot el què semblin "arbustos" que sovint són el dinar dels llimacs de mar. Avui estem de sort, uns eolidacis de Banyuls (Nemesignis banyulensis)!

Si us hi fixeu té dos parells de banyes: els tentacles orals (els blaus i llargs) amb els què palpa i olora i, un altre parell ben drets, són els rinòfors, amb els que sent el gust! 

Aquí el teniu de cara on es poden distingir millor.

Aquí el podem veure una mica millor la resta de la seva anatomia. Totes aquestes "punxes" que es veuren són les cerata a través de les quals respira! Si en voleu saber més, en aquest post us en donàvem més detalls

Un cuc que imita l'anatomia de l'eolidaci de Banyuls, tot i que sense "punxes" és aquesta planària rosa (Prostheceraeus roseus). Però a part de tenir un "aire", no tenen res a veure!

Com tampoc té res a veure amb el corall vermell aquest fals corall (Myriapora truncata). Si us hi fixeu al voltant dels "branquillons" estan coberts d'una mena de plomalls. Es tracta d'un animal colonial, un briozou, on cada individu que el forma exposa el seu aparell bucal (els "plomalls") per a captar l'aliment. I per si us en queda cap dubte, no té cap valor comercial!

Un parent seu seria aquesta Pentapora fascialis i no és cap planta...

Veieu com també té petits "ventalls"?

Avui a més hem trobat dues espècies de cogombres de mar: la pitxota terrosa (Holothuria tubulosa)

I una pitxota sorrenca (Holothuria poli) mudant! Això només ho havíem vist al 2022!

I com ja sabeu, sempre estem a l'aguait de les gorgònies. Avui, només n'hem vist de blanques (Eunicella singularis). Algunes d'aspecte "despentinat" amb els pòlips amagats...

I d'altres amb aquest aspecte de pala de rem...

amb els pòlips fora... Recordar que aquests sí que estan "emparentats" amb el corall vermell que també té pòlips! Ja ho veieu que no tenen res a veure amb els "ventalls" dels briozous!

I ara sí, tot que hem pogut allargar força més la immersió per ser de menor profunditat, toca tornar dalt de la Maru!

Salut!

Punt 352 (-54m) Gorgònies grogues

Encadenant una setmana sencera de molta calor, pràcticament zero vent i mar plana, avui decidim anar 150m més enllà del punt on hem trobat la gorgònia rara, Spinimuricea klavereni. També hi hem detectat fons rocós, així que a veure si tenim sort i en trobem més. Baixem!

Tornem als 27ºC de la superfície a 9m hi ha una baixada notable i a partir dels 30m ja la temperatura de l'aigua es manté constant a 16ºC. Avui no arriba a 1 nus de corrent fins als 5m, un xic menys que ahir. La visibilitat és bona, trobem roquetes d'un pam d'alçada, però tot continua cobert de l'alga bruna Carpomitra costata

A les petites roques que sobresurten hi trobem organismes típics del coral·ligen com l'alga roja calcària Lithophyllum stictaeforme que sembla un bolet de soca, però és ben dura!

L'esponja canelobre (Axinella polypoides). La de la imatge fa més de 40cm d'alçada

O aquesta esponja, Ciocalypta penicillus. Realment és una massa plana i extensa, però la major part es troba recoberta de sediment. L'única cosa que ens indica la seva presència són aquesta mena de dits cònics d'uns 3-4cm d'alçada

A la secció gorgònies, la predominant és la gorgònia groga (Paramuricea grayi), que no arriba a formar boscos. Tot i així, al tractar-se de colònies petites tenim dificultat a veure-les degut a les algues

Aquí en tenim una altra colònia 

També trobem alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I algun olivaret (Leptogorgia sarmentosa)

 Això sí, aquesta vegada amb una petita estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). Realment es tracta d'una ofiura, un organisme menys evolucionat que les estrelles de mar. Al tractar-se d'un individu tan jove es pot distingir el disc d'on surten els seus fins braços

Aquí en teniu un adult que com veieu té els braços molt més ramificats

Bé, avui no hem trobat cap més espècimen de la Spinimuricea klavereni, però si més no ens fa plantejar on baixar el proper dia, ja que amb tanta alga bruna no podem valorar com estan els organismes propis del coral·ligen. 

Salut!

Punt 339 (-52m) Tornem al Phycis point!

Matí assolellat d'agost, mar plana i moltes ganes de fer immersió! Avui ens animem a tornar al punt 339. Es tracta d'una roca baixa, fragmentada, plena de forats on l'any passat ens va sorprendre trobar tantes  mòlleres roqueres (Phycis phycis) juntes! A superfície es nota que hem tingut pluges, ja que la temperatura ha baixat dels 27 als 25.5ºC, a veure què trobarem avui... Baixem!

Mentre baixem trobem l'aigua particularment tèrbola degut als organismes planctònics que ens acompanyen fins arribar al fons, sembla primavera! Normalment a l'agost trobem l'aigua més neta que mai, però avui no és el cas. La termoclina continua a 40m de profunditat i a partir d'aquí ja estem a 17ºC fins arribar al fons. BRRRR!!!! Això sí, som al mateix punt on ja un parell de mòlleres roqueres ens donen la benvinguda!

Tot i la què està en primer pla se la veu particularment mal ferida. Què li deu haver passat?

I aquesta morena (Muraena helena) també s'atreveix a treure el nas

Malauradament continuem amb la mateixa mala sort del mes de juliol: tot el fons està cobert de l'alga bruna Carpomitra costata. No es tracta pas d'una alga invasora, però si que és poc habitual que sigui tan abundat. A nosaltres certament ens dificulta poder veure la resta de la vida que colonitza el fons marí

Això sí, ni que sigui per les seves dimensions, tornem a veure l'orella d'elefant (Spongia  lamella). Es tracta d'una esponja que en el passat s'havia fer servir per a la dutxa. La de la imatge fa més de 30cm de diàmetre

L'esponja canelobre (Axinella polypoides) també sobresurt del mar d'algues

Però sens fa difícil resseguir les parts més baixes de la roca, tot i que en el "capítol esponges" avui tenim aquesta sorpresa, l'Axinyssa digitata. Si feu clic sobre la imatge per fer-la més gran, veureu que sembla un petit bosc de xiprers despentinats grocs! Segons la bibliografia té una distribució molt àmplia, des de Groenlàndia fins al sud de l'Amazones passant pel Carib. Però nosaltres és la primera vegada que la veiem

Pel què fa les gorgònies, aquestes grogues (Paramuricea grayi) deuen tenir dificultats per alimentar-se amb tanta alga que no els deixa exposar els seus pòlips

Aquesta colònia potser ho té una mica millor...

De gorgònia blanca (Eunicella singularis) n'hi ha ben poca i francament petita (5cm aprox.)

També hi hem trobat algun exemplar de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) que a més està fent de talaia per a aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

I és que s'enfilen a tot el què trobem. Avui aquesta ens estira una mica un dels braços i encara podria mostrar més ramificacions!

Alguns ascidis, com els budells (Ciona edwardsi) han trobat algun racó on poder deixar exposats els tubs d'entrada i sortida d'aigua. Es tracta d'animals filtradors tot i que semblin només tubs grogosos

També tenen "parents" que formen colònies molt atapeïdes, on cada parella de forats correspon a un individu

Altres, com les leucèmies (Halocynthia papillosa), opten per viure com a individus solitaris i sobresortint de la roca. Bé, el què li han deixat de roca, perquè a la dreta de la imatge hi ha un bon manyoc de fil de pescar ja molt colonitzat, i a saber què està recobrint...

I ara sí, cap a la Maru falta gent que s'està aixecant mar!

Salut!