Punt 112 (-56m) Com si fos un pessebre...

Després de dos mesos parats, sigui per mal temps, sigui perquè a la Maru li ha calgut una posada a punt del motor, tornem als Jardins Submergits de la Selva! Avui finalment les condicions són prou bones com per poder fer una parada de descompressió llarga... i això vol dir que és un bon dia per anar a l'extrem oriental de la zona d'estudi. Ens decidim pel punt 112: una roca de 55m de llargada, tota foradada perquè s'hi amagui de tot! Ha parat el vent i a equipar-se s'ha dit! BAIXEM!

L'aigua des de la superfície es francament verda i la temperatura és de 16ºC, això ens fa pensar que s'ha trencat la termoclina (el punt on es troba la massa d'aigua escalfada pel Sol i la resta). Mentre baixem ho corroborem, a -56m hi ha 15ºC. Durant tota la baixada detectem organismes gelatinosos a ull nu. Tot i que la major part de l'any són microscòpics, molts encara han de fer-se més grans i us podrem dir què són exactament. La visibilitat és molt dolenta, amb prou feines és de 6m, així que tot és força més fosc...

I entre la foscor i la poca visibilitat només arribar quasi xoquem amb aquest cap-roig (Scorpaena scrofa)!

I n'hi ha més d'una que confia tan en el seu camuflatge que ni es molesta a aixecar la seva aleta dorsal per amenaçar-nos!

Seguint el traçat sinuós del passadissos i forats que té la roca hi trobem aquesta mòllera roquera (Phycis phycis) 

Mentre que des de dalt de la roca ens ha estat vigilant aquesta morena (Muraena helena). Tot i el seu posat amenaçador, al apropar-nos va reculant dins d'un forat fins desaparèixer

Serà que avui estar aquí baix és encara més fosc de l'habitual, però el paisatge ens sembla un pessebre... L'alga calcària Lithophyllum stictiforme, que sembla un bolet de soca rosat, té zones on és mort i es veu blanquinós...

Avui els serrans (Serranus cabrilla) són particularment grossos i ens miren amb cara de pocs amics mentre marquen territori. Però les que ens han sorprès són les forcadelles (Anthias anthias), no tant per la quantitat, que en roques aïllades com aquesta són sempre abundants, sinó perquè n'hi ha moltes de molt petitones. Oi que semblen estels rosats?

Però aquest cap-roig ens fa notar que en alguns forats hi ha quelcom més que des de l'antiguitat la humanitat ha adorat ja molt abans del naixement del nen Jesús...

Resseguint la roca amb atenció, hi trobem tot de branquetes molt petites de corall vermell (Corallium rubrum). Curiosament no mostren els pòlips tot i que avui l'aigua va carregada de nutrients! Al 2011 hi vàrem trobar un parell de branquetes més grans, però les d'avui no s'hi acosten ni de lluny... Serà que som a una zona diferent de la roca o que algú hi ha anat a agafar-ne...

Recordem que es tracta d'una espècie protegida i el què estem trobant avui no dona ni per un penjoll. De fet algunes no són en llocs gaire amagats, i són de mida semblant... Qualsevol diria que es tracta d'una collita i encara li queden un grapat d'anys llargs per arribar a tenir interès comercial

Acabant de "decorar" el nostre pessebre, no hi podien faltar les boles que en aquest cas són eriçons de mar. A la imatge una garota violeta (Sphaerechinus granularis)

Aquí en tenim una altra amb les punxes menys blanquinoses

I la garota de fons (Echinus melo)

Malauradament hi ha qui afegeix altres "decoracions" que evidencien l'impacte de l'activitat humana: fils de pescar que de tant colonitzats semblen cordills...

Per la part baixa de la roca en tenim un bon garbuix...

Inclús pels "passadissos" en trobem més...

O fins i tot caps!

Sigui com sigui, cal estar al cas, que a 56m de profunditat en no res acabes amb més de mitja hora de parada de descompressió. Així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 356 (-54m) Algues i esponges a -54m!

Matí de final d'estiu, núvols alts i quasi sense vent. Tot i haver mar de fons, les bones condicions es preveu que aguantin fins ben bé l'hora de dinar, i amb l'aigua a 25ºC... Aprofitem per anar a l'extrem oriental dels Jardins Submergits de la Selva! Avui punt nou, el 356: clapa de zona rocosa d'uns 30m de llargada a l'alçada de cala Canyelles. Baixem!

Avui la termoclina la tenim a 20m de profunditat i d'allà en avall l'aigua està a 16ºC. Això sí, fins als 20m hi ha força corrent pel què costa baixar, però a partir d'allà molt bona visibilitat i zero corrent!

Les roques més altes només fan prop d'un metre i mig d'alçada, però són plenes de forats perquè s'hi amagui de tot! Per començar ens fixem amb els habitants de la part més alta de la roca: l'alga calcària rosada que recorda a un bolet de soca (Lithophyllum stictiforme).  Avui veiem que la major part és blanca i per tant morta

I no en trobem que tingui millor estat de salut

I qui sembla que ho estigui inspeccionant és aquesta petita bavosa de franja negra (Parablennius rouxi). Cal dir que no n'estem del tot segurs de la seva identificació, ja que per la profunditat on ens trobem, és més probable que es tracti d'un cabot ratllat (Gobius vittatus), però per la postura i a falta de millors imatges ens hem decidit per la bavosa. I és que la major part de la bibliografia no recull informació de més de 40m de profunditat degut a les dificultats tècniques per arribar-hi...

Tot i que a d'altres algues no sembla que els hi vagi pas malament. Com ara la Peyssonnelia sp. que té un aspecte semblant a l'anterior, també és calcària, però més vermellosa. Hi ha tot d'espècies semblants que només es poden distingir amb l'ajuda d'un microscopi

També presenta bon aspecte l'alga incrustant verda Palmophyllum crassum. Si no fos pel color, es diria que es tracta d'una esponja!

I avui encara hem estat de sort amb una alga bruna, la Zanardinia typus. Tot i que és pròpia de fons foscos inclosos el coral·ligen, és la primera vegada que la veiem!

I parlant de profunditat, aquí el clar dominador del paisatge són les esponges. Particularment abundant és l'Haliclona poecillastroides que fa clapes massives de coloració clara. Es tracta d'una espècie endèmica del Mediterrani

Una altra esponja que avui ens ha cridat particularment l'atenció és l'Haliclona mucosa. Si mireu a les vores veureu que forma unes prolongacions en forma d'arbret molt particulars. Aquesta esponja, com en el cas d'avui, sovint creix sobre una altra esponja, l'Agelas oroides, recobrint-la parcialment

Aquí teniu l'Agelas oroides sense ser recoberta per altra esponja!

Pel què fa a gorgònies, aquesta vegada n'hem trobat ben poca cosa tot i que l'entorn semblava que els hi fos propici. A la imatge una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I alguna gorgònia groga (Paramuricea grayi) 

Els espècimens trobats encara tenen penjats restes de l'alga bruna Carpomitra costata que aquest estiu ha cobert tot el fons!

A la immersió passada vàrem parlar molt sobre els equinoderms compost per estrelles de mar... A la imatge una estrella taronjada (Hacelia attenuata)

Eriçons de mar... A la imatge una garota violeta (Sphaerechinus granularis)

Però avui encara hem estat més de sort i hem trobat aquesta garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida!

I aquesta estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus) sembla que vulgui investigar què hi ha en aquest forat...

On hi descobrim aquesta posta de calamar (Loligo vulgaris)!

Ara, qui està encara més indecís que nosaltres sobre quin forat explorar és aquest cap-roig (Scorpaena scrofa)!

I si semblava que en aquest paisatge de roca tan fragmentada, no hi trobaríem evidències de l'activitat humana... aquí teniu un tros de xarxa recent!

Ja s'ha aixecat migjorn, que encara fa que ens costi més tornar a port! Ara mateix un dia de ple estiu tot i que per demà sembla que finalment serà tardor!

Salut!

Punt 329 (-52m) Zero gorgònies

Després de l'èxit d'ahir, i aprofitant que el bon temps encara aguanta, decidim continuar explorant la zona. Enfilem cap al punt 329, una zona de roques petites disperses, a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Baixem!

Avui ja estem batent rècords de temperatura de superfície: 28ºC! Durant la baixada creuem dues masses d'aigua: a 6m baixa de cop a 23ºC i només a 20m de profunditat ja sí trobem la termoclina on a partir d'aquí la temperatura de l'aigua és de 17ºC i no varia fins arribar al fons. La bona notícia és que la visibilitat ha millorat i hi ha menys alga bruna (Carpomitra costata)

Ara ja podem veure els organismes que colonitzen les zones rocoses que sobresurten del grapissar amb un clar domini de les esponges

Cobrint la major part de la roca de color rosat és l'esponja Hexadella racovitzai. Però les de baix a l'esquerra amb aspecte punxós són la Dysidea avara i de color més clar la Dysidea fragilis. Però aquestes esponges, i d'altres que no sabem identificar, no sembla que li importin el més mínim a aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que senzillament hi veu una talaia perfecta per caçar!

I si a la imatge anterior no tenim clar que només hi hagi un individu, aquí com a mínim n'hi ha dos. Per dir-ho ens fixem en els discs. Les estrelles de mar de cistell, tot i el nom, són ofiüres, uns parents menys evolucionats que les estrelles de mar. Els seus braços surten d'un disc central, en aquesta altra immersió s'aprecia molt millor. Vosaltres quants individus hi compteu?

Però no són els únics escaladors del dia, aquí tenim una estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) acompanyant a un captinyós (Scorpaena notata)

Aquesta altra es passeja per sobre de l'alga roja calcària Lithophyllum stictiforme, però no us sabem dir si està en gaire bon estat, hauria de ser ben rosada...

I aprofitant que avui podem veure altres algues, us destaquem aquesta alga bruna: Phyllariopsis brevipes. Les làmines fan més de 10cm de llargada!

Rondant la zona no només hi ha estrelles de mar, sinó també llagostes (Palinurus elephas). De fet al centre el què hi ha és una muda! I és que aquests animals no tenen un esquelet intern com els peixos, sinó un exoesquelet! És a dir, que la part dura del cos va per fora com una cuirassa. Això fa que quan creixen se n'han de desprendre. Quan això passa, són tous i vulnerables a qualsevol depredador. Però passada una estona, la pell secreta quitina força calcificada que se'ls hi endureix i ja tenen cuirassa nova d'una talla més gran!

Aquí en tenim unes quantes de reunides. Nosaltres n'hem comptat 4, hi esteu d'acord?

I encara n'hi ha una altra que sembla que fa tard a la "reunió"!

Aquí però, també hi trobem la petja de l'activitat humana. A la imatge les restes d'un cap i una xarxa, però estan tan colonitzats que ja costa de distingir

I aquí fils de pescar... Si més no, fa molt que ningú s'hi deixa res més!

I aquesta llagosta que "fa guàrdia" prop d'una altra xarxa molt colonitzada. Esperem que no se li enredin les banyes!

La veritat que tornem cap a la barca força sorpresos, no tant pel què hi hem trobat, sinó pel què no hi ha! Només hem anat 100m enllà del punt 351 i no hi hem trobat ni una sola gorgònia de cap tipus. És ben bé que tenen unes necessitats ben concretes!

Salut!