Punt 331 (-39m) Llagostes amb tovalloletes!

Matí gris que no sembla que vulgui sortir el Sol. Mar creuada, és a dir, ens venen onades de dues bandes alhora. Tot i que es tracta d'onades de poc més de 30cm d'alçada, fan que la Maru no pari de gronxar-nos per tots cantons. No és que siguem grans mariners, però equipar-nos posa a prova la nostra resistència al mareig. I encara que l'aigua es veu ben verda i només a 14ºC, baixem!

La visibilitat és ben poca. Tot i caure a cosa de 6m de la roca amb prou feines la distingim. Entreveiem l'ombra de la roca que s'alça un parell de metres sobre el fons marí. I quan som a tocar ens adonem que aquest tros de llagosta (Palinurus elephas) es pregunta què carai hi hem anat a fer!

Ja amb la vista acostumada a la penombra podem apreciar que la roca és força gran i amb molts racons per explorar! Comencem a donar la volta...

I encara hi ha més llagostes! Nosaltres en comptem 5 i vosaltres?

Algunes de les roques dels voltants tenen formes tan curioses que disparen la nostra imaginació. A vosaltres què us a sembla que podria ser?

Però inclús les més aplanades dels voltants estan molt colonitzades. A la imatge els què semblen bolets de soca són algues calcàries (Lithophyllum stictiforme) acompanyades sobretot per l'esponja violada Dysidea avara

I aquesta estrella verda (Marthasterias glacialis) que com veieu no fa honor al seu nom. De fet són de coloració molt variable, però destaquen les punxes que té sobre els seus braços. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar que per sota el què hi té no són punxes sinó peus ambulacrals! Per entendre'ns, una mena de peus acabats en ventosa que li permeten desplaçar-se i aferrar-se a la roca. 

I just per sota d'un dels braços hi ha una leucèmia (Halocynthia papillosa). És aquesta mena de sac amb dos forats que de manera general anomenem tunicat. Es tracta d'un animal filtrador, però no tots els seus "parents" tenen un aspecte tan robust...

Els del centre de la imatge en són una versió més petita, transparent i amb un peduncle (Pycnoclavella sp). Cobrint la roca és l'esponja rosada Hexadella racovitzai. Però si us hi fixeu, on no hi ha l'esponja sembla que estigui sembrat de petits paraigües translúcids de marges blanquinosos. Es tracta d'uns cucs (Dialychone cf. collaris) i el què veiem és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. 

I tornant als tunicats, aquí en tenim una versió colonial Pseudodistoma crucigaster. 

Pel què fa a les esponges, també volem destacar aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides) de més de 30 cm d'alçada

I aquesta anemone (Anemonia viridis) que curiosament té els tentacles més curts que en d'altres ocasions, però en canvi ens permet veure el peduncle que l'aferra a la roca. Si feu clic sobre la imatge podreu apreciar que les puntes són violades!

Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) ens va controlant de reüll i per si de cas decideix eriçar les seves espines verinoses de l'aleta dorsal. No es mou, però està en guàrdia! Ara, potser no prou. Li diem que està sobre un munt de fils de pescar abandonats?

I aquí, també n'hi ha més! Els podeu distingir?

I és que en l'apartat d'objectes perduts avui hi tenim de tot... Soles de sabata...

Envasos de iogurt de plàstic...

I com no podien faltar: tovalloletes d'un sol ús sobre les roques

Sobre el grapissar on aquesta pixota sorrenca (Holothuria poli) no sabem si està intentant obrir-se pas o ha decidit fer-les servir per a camuflar-se!

I d'altres queden enredades amb restes de feixos de Posidonia oceanica. Però tot i així ja veieu que no es descomponen!

Ara sí que toca tornar cap a la Maru mentre anem pensant si també caldria afegir aquest punt al projecte Restaurem!

Salut!

Punt 436 (-30 m) Els cogombres de mar muden!

Tornem al punt d'ahir aprofitant que les condicions es mantenen bones. I és que a aquesta profunditat podem allargar les nostres pràctiques amb la càmera nova! Baixem!

Continuem gaudint de veure l'espectacle d'algues verdes a les parts altes de les roques. Aquí domina l'Halimeda tuna, però la massa fosca que sobresurt no és roca, sinó una esponja! Es tracta d'una Chondrosia reniformis

 

Tot i que també hi ha esponges d'aspecte particularment cridaner com aquesta esponja d'or (Aplysina aerophoba). Els punts negres són un forats anomenats òsculs que permeten el pas de l'aigua. De fet es tracta d'un animal filtrador. Però com funciona? L'aigua entra per petits forats que tenen arreu del cos i estan connectats entre ells mitjançant un sistema de canals. Els canals estan folrats d'unes cèl·lules proveïdes d'una mena de pèls (cilis) que capturen l'aliment. I finalment l'aigua que ha entrat troba un forat de sortida, l'òscul!  A ull nu, només s'aprecien els òsculs tot i que en d'altres espècies també s'intueixen els canals principals.

I aquí els nostres cucs preferits: les palmeretes (Sabella spallanzanii). La part bucal amb el què captura l'aliment és el plomall, la resta de l'animal es troba dins del tub calcari que ell mateix ha fabricat. Si l'espantes tot ell s'acaba d'amagar dins del tub. Aquests dos ens han fet gràcia perquè estan cap per avall a tocar del fons de sorra. Normalment els veiem drets o inclinats, però en poques ocasions n'hem vist cap per avall!

En alguns racons de les roques s'hi agafen anemones (Anemonia viridis) de grans dimensions. Els tentacles d'aquesta fan prop de 15cm de llarg

El què ja ens preocupa més és l'aspecte d'aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa). Aquesta gorgònia acostuma a ser de color taronja o vermell brillant i uniforme des de la base fins les puntes de les branques. Aquesta decoloració ens fa sospitar que les altes temperatures d'aquests dies l'estant fent emmalaltir. Haurem d'estar al cas a veure si hi ha més colònies afectades.

I aquí tenim la curiositat del dia: un cogombre de mar mudant! Aquesta espècie en concret se la coneix com a pixota sorrenca (Holothuria poli). Aquest animal, tot i el seu aspecte està emparentat amb els eriçons i les estrelles de mar. Però caldria que el talléssim per la meitat per explicar-vos les similituds i això no ho farem... Però el què no sabíem, ni ho hem trobat enlloc descrit, és que mudin la pell com les serps. Així que aquí en teniu l'evidència!

Hem continuat explorant una mica més enllà d'ahir i ens hem trobat amb una praderia de Posidonia oceanica morta! Per l'estat en què es troba, pensem que ja fa un grapat d'anys que es va morir. La Posidonia colonitza fons sorrencs, però té dificultats per mantenir-se arrelada en cas de temporal. Així que els nous individus creixen sobre els més vells fent aquesta mena de talús. A dalt de tots sempre hi trobarem les plantes joves que ofereixen un entorn perquè s'hi reprodueixin moltes espècies de peixos. Però tota l'estructura ,a més a més, fa de barrera, evitant que la sorra es mogui. Antigament en aquesta zona s'hi havia practicat la tècnica de l'arrossegament que consisteix en arrossegar una xarxa pel fons marí. Aquesta en seria la conseqüència si es passa per sobre d'una praderia de Posidonia: arrenca les plantes vives i només queda la base morta. 

 

I continuant amb el capítol d"objectes perduts": un fil de pescar! Normalment tenim molts problemes per fer fotos on es vegin, ja que acostumen a ser de color verdós transparent. El de la imatge està tan colonitzat que sembla un fil d'estendre la roba! 

I nosaltres cap a la Maru falta gent.

Salut!

Punt 194: La vida al fang (-20m)

Avui hem anat davant mateix de S'Agulla (davant del jardí botànic de Pinya de Rosa).

Aquesta vegada tornem a mirar una zona que segons la imatge del sónar d'escombrat lateral és fangosa, però és menys profunda que en l'ocasió anterior: 20m.

Per començar aquest llit de sorra amb fang está totalment colonitzat per el cuc Ditrupa arietina. Viu dins d'un tub que ell mateix es fabrica, són aquesta mena d'espines de peix blanques de la imatge. Els "branquillons" són trossos de la planta marina Posidonia oceanica.

 Un rafelet (Chelidonichthys lastoviza) ens alegra la immersió, tot deixant un rastre sobre la sorra mentre fuig de nosaltres

 Finalment ensopeguem aquesta praderia de Cymodocea nodosa, una altra planta marina que fa aquesta mena de brins d'herba de la foto. Els branquillons més gruixuts són més trossos de fulla de Posidonia oceanica provinents d'una praderia propera.

I tot "pasturant" pel fons trobem diverses pitxotes sorrenques (Holothuria poli)

Malauradament la petjada humana també és present aquí amb diverses bosses de plàstic.

Decididament una imatge força diferent del què us hem anat ensenyant fins ara, però que de fet cobreix les extensions més grans de la zona d'estudi.

Salut!

Punt: El fang! (-38m)

Com ja sabeu, un mostreig consisteix en justament això: tenir una mostra de tot. I quan diem tot vol dir també de punts d'immersió que a priori no pinten gaire interessants. Què volem dir amb poc interessants?
Doncs grans extensions de sorra, on al contrari de les pedres, no hi ha gaires peixos per no dir cap!

Recapitulem: a la imatge del sónar hi ha una gran zona fosca davant de la platja gran de Lloret de Mar. Al ser tan fosca feia preveure que es tractava de fang, però es clar, això s'ha de comprovar!

Baixem a 38m de profunditat i aquí teniu el resultat:

Una extensió de fang amb alguna pixota sorrenca (Holothuria poli) perduda

Un ou que podria ser d'un peix gat o rajada. Ja ho veieu que no tothom fa ous com els de les gallines!

Una nansa abandonada just per recordar-nos que no som els primer que passem per allí. Aquestes coses blanques amb forma de dit que hi ha arran de terra són una posta de calamar (Loligo vulgaris)!

I al marge d'aquesta zona més fangosa, trobem una franja amb sorra més guixuda on hi creixen tot d'organismes que fan formacions calcàries. A aquest tipus de paisatge se l'anomena mearl i està protegit!

Cal pensar que la major part del fons marí és com es veu en aquestes fotos i les roques són com petits oasis d'aquí que els submarinistes ens tornem bojos buscant roques!

Salut!