Matí ennuvolat però de mar ben tranquil·la que és el que ens interessa a nosaltres!
Posem rumb al marge del canó submarí de Blanes: punt 62 El Caient! (58m)
Es tracta d'un punt de paisatge singular: un penya-segat de roca escarpada amb una columna de roca davant partida que sembla que siguin 3. Però què millor que una imatge de sónar d'escombrat lateral per explicar-ho!
Malauradament no tot són bones notícies. Aquesta gorgònia de més de 80cm d'alçada ha rebut un bon cop que li ha trencat una de les branques principals.
I una mica més enllà tenim més pistes de què ha passat: trobem aquesta xarxa de tresmall abandonada i força colonitzada, d'aquí el color marronós.
Posem rumb al marge del canó submarí de Blanes: punt 62 El Caient! (58m)
Es tracta d'un punt de paisatge singular: un penya-segat de roca escarpada amb una columna de roca davant partida que sembla que siguin 3. Però què millor que una imatge de sónar d'escombrat lateral per explicar-ho!
Hem estat en la zona que sembla enfarinada d'aquest penya-segat
Les gorgònies es troben a la part alta del prenya-segat.
En algunes zones, estan ben arrenglerades just davant del caient.
Mentre que en d'altres sembla que s'estirin per anar penya-segat avall.
I baixant per la paret, en un forat trobem aquesta mòllera roquera (Phycis phycis).
Serà la mateixa de fa 2 anys?
I aquí un fil de pescar enredat amb les gorgònies.
Es fa trist tornar a un lloc tan espectacular que semblava amagat de tot i de tothom i trobar-lo en aquestes condicions. I si pensem que aquestes gorgònies deuen tenir més de cent anys, el sentiment d'impotència és encara més gran. I és que només cal un dia desafortunat per destruir el què ha trigat tants anys a formar-se.
Esperem que aquesta sigui l'excepció de les zones on trobem aquestes formacions de gorgònies!
Salut!
