Punt 18 (-52m) Gorgonies en un mar d'algues!

Matí fantàstic de mar plana i que no es preveu que s'aixequi molt al llarg del dia. Aprofitem per anar a la zona més allunyada dels Jardins Submergits de la Selva. Avui anem a punt 18, es troba a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Es tracta tot de pedres petites que en la darrera ocasió presentaven gorgònies (2014, 2017, 2019). A veure com els hi va a aquestes... BAIXEM!

Avui a superfície l'aigua ja frega els 27ºC, i a partir dels 25m ja només hi ha 16ºC fins al fons. Però un cop arribats quedem desconcertats: tot el paisatge està cobert d'algues de tons bruns (Sporochnus pedunculatus)!

De fet, ens costa distingir les roques, i les gorgònies que trobem amb prou feines sobresurten!

Es fa ben difícil valorar l'estat de les gorgònies, i no haver-ne trobat de les rosades que vàrem detectar al 2019 tampoc significa que no hi siguin. També hem tingut les nostres dificultats per reconèixer aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), ja que a aquesta profunditat, el vermell esdevé negre pel què sovint et passa desapercebut fins que no li fas una foto i el flaix et dona els seus colors. Acompanyant-lo hi ha una esponja canelobre (Axinella polypoides)

Gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)

I una "escaladora" habitual: l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

En aquesta imatge es veu una mica millor que el cos central des d'on en surten els braços té forma de disc. I es que, tot i el nom, realment es tracta d'una ofiura, un "parent" una mica menys evolucionat que les estrelles de mar. Ara diguem que està "descansant", quan està de cacera aquests braços es descargolen i formen autèntiques xarxes per captar aliment!

Aquesta gorgònia groga (Paramuricea gray) no està tan coberta d'algues...

...i en podem apreciar els seus pòlips: les estructures que semblen didals dels quals, ens alguns casos, en sobresurten tentacles urticants com les de les meduses!

I un "parent" menys evolucionat de les gorgònies és aquest hidroïdeu. També és un animal colonial i si feu clic sobre la imatge per ampliar-la, veureu que les "branquetes" estan cobertes de "trompetetes" que són pòlips amb tentacles finíssims transparents. Malauradament, no el sabem identificar. S'accepten propostes!!!

En alguns punts les roques sobresurten d'aquest mar d'algues i podem apreciar altres organismes propis del coral·ligen acompanyats d'aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). 

Aquí predomina l'alga calcària rosada amb forma de bolet de soca (Lithophyllum stictaeforme). De fet estem contents que mostri tan bon estat de salut, amb l'aigua tan calenta a superfície no se sap mai com s'ho estan passant a aquestes profunditats!

I aquestes esponges de sota la roca també estan ben còmodes per poder filtrar l'aigua sense tanta alga! Destaquem la de coloració clar, Haliclona poecillastroides, que és endèmica del Mediterrani!

No tan còmode de estar aquesta altra, Ciocalypta penicillus. La major part de l'organisme es troba sobre un substrat dur i sovint recoberta de sediment i avui també d'algues... Però en sobresurten aquestes estructures amb forma de dit d'un 3cm d'alçada que són ben curioses de veure. 

Això sí, després de l'èxit d'albiraments de mantes del dia passat, ara ens sembla veure'n per tot arreu!

Però no hem tingut tanta sort, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!