Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sarcotragus spinosulus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sarcotragus spinosulus. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 d’agost del 2026

Punt 191 (-31m) Irreconeixible!

Matí xafogós amb la mar com un plat. Les previsions són que a mig matí ja  s'hauria d'aixecar vent, però com que últimament no l'estan encertant gaire ens animem a anar al punt 191. És la roca on hi tenim fondejat un hidròfon de la Universitat de Barcelona. Es tracta d'un conjunt de pedretes no gaire altes a 31m de profunditat. A superfície l'aigua és a 27ºC, a veure què trobarem avui... Baixem!

Aigua particularment neta, ja des dels 5m de profunditat podem veure el fons. Així que som a 25m hi ha la termoclina i la temperatura es queda a 22ºC, però el paisatge no té res a veure amb el què ens esperàvem, està tot cobert per aquesta alga mucilaginosa!

Aquí tenim l'hidròfon... Bé,  ni que sigui per la brida que està intacta sabem que no ens hem confós amb alguna roca!

Tenint en compte que el mes d'agost és el nostre preferit pel què fa a visibilitat i absència d'algues, l'espectacle d'avui ens té ben desconcertats 

Però és que inclús afecta a d'altres algues com la Flabellia petiolata que ja de les vores ni és verda...

...o l'alga incrustant rosada que sembla que s'estigui desfent

Ens sorprèn veure que la gran anemona (Anemonia viridis) aconsegueix mantenir els seus tentacles per sobre d'aquesta massa algosa. Això sí, la seva coloració ens fa dubtar, és més pàlida de l'habitual o només l'efecte del contrast amb tanta alga?

També hi ha algunes esponges que aconsegueixen tenir l'alga a ratlla com aquesta Sarcotragus spinosulus. Normalment té un aspecte més porós, però avui és brillant, serà una defensa?

O aquesta esponja groga, Axinella damicornis. Però aquí ja no sabem si és mèrit seu, o de les anemones incrustants grogues (Parazoanthus axinellae) que  hi viuen a sobre!

Donem un cop d'ull a la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa). Aquesta colònia és particularment reconeixible i n'hem anat fent seguiment 

Gran part dels pòlips que la formen tenen molt bon aspecte...

Però les de la part superior no tant. Semblen afectades pel fenomen conegut com a emblanquiment del corall (coral bleaching en anglès), on les algues que viuen dins els seus tentacles fugen, perdent així coloració i capacitat de fer la fotosíntesi, és a dir, es queden sense una font important d'aliment. El corall es pot recuperar, així que esperem que aquest episodi no duri gaire!

Encara que el que té pitjor aspecte són les dues boines (Codium bursa) que té a sobre. Es tracta d'algues verdes i avui tenen un color rogenc que no havíem vist fins ara

I fent guàrdia just al davant hi hem trobat aquesta petita bavosa blanca (Parablennius rouxi)

Cursiosament avui veiem més morenes (Muraena helena) que mai! 

I no paren de treure el cap enmig de les algues

Els cap-roigs (Scorpaena scrofa) són els més grans que hem vist mai!

I encara ens preguntem com no se'ls hi enganxen les algues a aquestes barbes que tenen...

Caldrà tornar-hi per fer-ne seguiment. I ara sí, cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

diumenge, 18 d’octubre del 2020

Punt 141 (-45m) Els veïns de sempre...

Avui després de gairebé un any hem tornat al punt 141 (-45m) davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Volem esbrinar si és un punt de trobada de llagostes (Palinurus elephas), tal com vam veure al novembre 2019.
Baixem!!!

Aquesta vegada l'aigua està bastant neta. Veiem que la roca està recoberta d'una alga verda filamentosa, sembla que està substituint les algues vermelles incrustants. No sabem si és una cosa temporal o si la roca quedarà així com la veiem avui

Comencem a mirar els forats. Ens sorprèn aquesta llagosta molt grossa que ens planta cara davant de l'entrada del seu cau

Al forat del costat en trobem una altra de la mateixa talla que tampoc sembla molt contenta de la nostra visita

Seguint el perfil de la roca ens trobem aquesta llagosta de talla petita que ocupa un forat una mica incòmode. I a la part de baix trobem un altre conegut d'aquest punt, un cranc sastre (Galathea strigosa)
 
I no podia faltar la mòllera de roca (Phycis phycis)

Per alergrar-nos el dia ens ha vingut a visitar un verderol. Així és com s'anomena la fase juvenil de la círvia (Seriola dumerilii). Es tracta d'un potent i ràpid depredador pelàgic

Acabant el recorregut trobem una altra llagosta de talla petita, enmig d'uns caps que porten molt de temps en la roca

Pel què fa a l'apartat d' objectes perduts", aquí  tenim un drap al costat d'una esponja de color gris clar (Sarcotragus spinosulus) freqüent en indrets poc il·luminats


Nosaltres ara sí que no ens podem entretenir més i tornem cap a la Maru.
Salut!