Punt 336 (-53m) Coberts per una xarxa

Després d'uns dies de temps francament variable, finalment un dia que sembla que ens acompanyarà per fer una immersió en un punt més llunyà. Ens animem a anar al punt 336, unes pedretes a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Onada molt curta de vent que fa que el viatge sigui incòmode, però es pot fer. Baixem!

Caiem al costat d'una xarxa d'encerclament que no deu fer tant que hi és perquè encara se'n distingeix el fil. Just una mica més enllà està oberta com si fossin unes estovalles. I en sentit oposat es veu tota arreplegada. Suposem que el punt on s'ha enganxat és més endavant, però hi ha corrent arran del fons en sentit contrari. Així que massa esforços per fer a aquesta profunditat

Ens quedem prop del fondeig i explorem les poques pedres properes. Poques però particularment colonitzades que ja a primer cop d'ull, per la coloració, ens indiquen que hi ha organismes que no estem acostumats a veure

Aquí un tipus de corall solitari, una madrèpora pensem que es tracti del gènere Caryophyllia sp.

Resseguint la xarxa, veiem que en part ha cobert algunes roques, d'on en sobresurten alguns dels organismes que la colonitzen

Destaquen els colors vius de les esponges: la violada (Dysidea avara), la groga ramificada (Axinella verrucosa) on a sobre d'aquesta hi creix l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae). Si cliqueu a sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar els què estan oberts (se'n veuen els tentacles) i els què estan tancats que semblen berrugues

De la varietat d'algues que hi ha, volem destacar per la seva forma curiosa la Valonia macrophysa. Es tracta d'aquestes boletes verdes d'un 2cm de diàmetre que semblen de vidre.

I pel què fa als ascidis, destacar aquest estofat (Diazona violacea)

I tot i que molt petita i escarransida, no volem deixar de testimoniar que hem trobat una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I arran de la xarxa aquesta mena de paraigua és un cuc! Es tracta de la Myxicola infundibulum. Aquesta mena de paraigua és el se aparell bucal amb el què atrapa el menjar. La resta de l'organisme es troba dins d'un tub gelatinós enterrat a la sorra del què amb prou feines se'n distingeixen els marges.

I per sobre la xarxa, un ou de rajada!

Això sí, avui finalment a superfície hem superat els 16ºC!!! Tot i que a baix encara és aquesta la temperatura, a 6m ja estem a 18ºC que quan fas mitja hora de descompressió s'agraeix! I cap a la Maru falta gent!

Pel què fa a la xarxa, al estar arreplegada, no està pescant i 53m no és una profunditat per fer bromes, així que ho consultarem amb els amics de pescafantasma.cat>> a veure què s'hi pot fer!

Salut!

Punt 191 (-31m) Esculls coral·lins mediterranis!

Avui ja és l'últim dia de bon temps fins a proper avís, així que no ens ho pensem i tornem al mateix punt (davant platja Fenals, Lloret de Mar). Encara hi ha algunes cosetes que us voldríem explicar... Baixem!

Quan ets al fons del mar i mires al teu voltant, no tota la roca és d'origen geològic, també n'hi ha de biogènic! És a dir, organismes vius amb el seu esquelet calcari van formant construccions que acaben essent l'hàbitat per a moltes altres espècies. De quines es tracten? Anem a veure-les d'una mica més de prop...

Aquestes làmines rosades que semblen un bolet de soca corresponen a l'alga coral·lina Lithophyllum stictaeforme. Sí, sí, és una alga rogenca i ben dura!

I aquí tenim una altra alga rogenca coral·lina, la Lithophyllum racemus. Aquesta en canvi forma el què s'anomena un rodòlit: es tracta de capes d'alga que embolcallen un gra de sorra o restes d'alguna petxina. Els corrents marins i la fauna la fan rodolar, pel què són com pilotetes ben vives per tots els costats!

Però quan parlem d'esculls coral·lins, ens referim a estructures molt més grans i massives. A la zona mediterrània n'hi havia fins fa cosa de 6 milions d'anys que el mar pràcticament es va assecar >>. En el seu lloc van quedar unes immenses salines on en alguns punts el gruix de sal és de fins a 3 km! Van caldre cosa de 2,5 milions d'anys perquè en el seu lloc es tornessin a formar esculls coral·lins. Però de quines espècies estem parlant? De cnidaris hexacoral·laris!

Els què ens seguiu ja sabeu que en aquest blog sovint parlem dels cnidaris, que vindrien a ser els organismes dotats de tentacles urticants. I en particular dels octocoral·laris, és a dir, el què tenen al voltant de la boca 8 tentacles com ara les gorgònies. Avui en canvi us volem parlar dels hexacoral·laris, els que acostumen a tenir 6 tentacles o múltiples de 6. Aquest és el cas de les anemones. Us en presentem unes quantes que hem vist avui. A la imatge una ortiga (Anemone viridis).

Més camuflada amb l'entorn l'Aiptasia mutabilis

De tentacles molt més curts i rabassuts és l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa)

I incrustada sobre una esponja groga tot i que també ho pot fer-ho sobre roca directament és l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae)

Totes aquestes són més o menys toves, pel què no formaran esculls coral·lins. Aleshores, de què estem parlant? De les madrèpores! Són semblants però d'esquelet molt calcificat. N'hi ha de solitàries, com la Balanophyllia europaea que vàrem trobar el passat octubre>> i d'altres que formen colònies que poden arribar a ser esculls coral·lins. I absolutament totes són espècies protegides!

I aquí teniu l'estrella de la immersió d'avui, la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa)!

Es tracta d'una espècia colonial que forma bioconstruccions amb forma de coixí. Cada individu fa un diàmetre de 4-5mm de forma més o menys arrodonida. En zones de poc corrent poden fer fins a 10 cm d'alçada. Té un esquelet calcari robust i estan unides entre elles per una massa calcària anomenada coenosteum. 

Es tracta d'un corall no tropical que s'alimenta del què poden captar els seus tentacles i sobretot de l'aliment que li proporcionen les zooxantel·les! Les zooxantel·les són algues que viuen dins de la madrèpora i tenen capacitat de fer la fotosíntesi. Les substàncies que produeixen serveixen d'aliment a la madrèpora. En conseqüència només trobarem la C. caespitosa en zones il·luminades, sent menys abundant a mida que baixem a més profunditat.

Les estructures que hem trobat avui ronden enter els 20 - 80 cm de diàmetre però el registre fòssil que se'n té ens diu moltes coses sobre el canvi climàtic! Al principi del post us hem dit que no és fins fa cosa de 3 milions d'anys que tenim esculls coral·lins protagonitzats per aquesta madrèpora. I on es trobaven? Doncs a Almeria hi ha una zona de més de 3.000 m²! Però encara és més interessant saber a quina altitud o profunditat respecte el nivell del mar al què es troben aquests fòssils. A Taranto (Itàlia) n'hi ha de quan el nivell del mar era 8 m més alt que no pas ara. I d'altres de quan el nivell del mar era 130 m per sota de l'actual! I tot i aquests grans canvis, C. caespitosa a continuat a formar esculls coral·lins.

Prefereix aigües tranquil·les amb aportacions importants d'aigua dolça. S'han aplicat tècniques de raigs X sobre fòssils i organismes vius i s'ha vist que els períodes de major creixement han estat en situacions de major aportació de sediments molt fins dels rius amb temperatures més elevades que les actuals

Aleshores què ha passat en aquesta colònia? Només la part marró fosc de l'esquerra és encara viva!

De la resta ja només en queda l'esquelet calcari. D'acord que acabem de passar un estiu particularment calorós, on la temperatura de l'aigua ha estat persistentment calenta. Però el registre fòssil ens indica que la temperatura no és un problema, podria ser la manca de pluges amb la conseqüent disminució de sediments i nutrients?

Bé, no sabem si es causa del canvi climàtic, però està clar que l'activitat humana té també impactes directes evidents: com aquest escull antiarrossegament llençat sobre una zona ja de per se rocosa!!!

O els fils de pescar i les tovalloletes d'un sol ús que també aquí s'hi estan acumulant...

En qualsevol cas no ens deixa de meravellar tot el que C. caespitosa ha arribat a superar en 2,5 milions d'anys! Ah! I si voleu veure un veritable escull coralí són a Croàcia a les illes de Prvic i Pag. Tot i que la més espectacular es troba al llac marí de Veliko al Parc Nacional de Mljet:  entre els 5 - 15m de profunditat hi ha una àrea de 650 m² coberta de colònies. Nosaltres no descartem posar-ho a la propera Carta als Reis, i vosaltres?

I mentre us ho penseu, per part nostra cap a la Maru falta gent!

Salut!

***********

Bibliografia específica

Aguirre J., Jiménez, A.P. (1998) Fossil analogues of present-day Cladocora caespitosa coral bancks: Sedimentary setting, dwelling comunity, and taphonomy. (Late Pliocene, W Mediterranean). Coral Reefs, vol 17, Issue 3, pp 203-213

Trainito E, Baldacconi R. (2016) Coralli del Mediterraneo. Ed. Il Castello

Punt 438 (30m) Davant cala St Francesc (Blanes)

Avui el dia no acompanya massa i preferim quedar-nos prop del port per si hem de tornar corrents! Ens dirigim al punt 438, a l'alçada de cala St Francesc (Blanes), popularment coneguda com a cala Bona. Es tracta d'un conjunt de roques petites que es troben a 30m de profunditat. Baixem!

L'aigua està particularment neta, així que ens permet gaudir del paisatge! Al tenir força llum disponible en comparació a les immersions de 40-50m de profunditat, la presència d'algues colonitzant les roques és dominant. A la imatge aquestes làmines rosades corresponen a l'alga calcària Lithophyllum stictaeforme. Sí, sí, tot i tractar-se d'una alga és ben dura!

Tot i ser roques relativament petites (no s'alcen més d'un metre del fons) i  els organismes predominants són molt variables. En aquesta roca l'alga rosada no és tan dominant i n'hi trobem de verdoses i brunes que no sabem identificar

En aquesta altra en canvi, a més de la rosada, hi té molta presència l'alga verda Flabellia petiolata. Fa uns ventalls que podreu apreciar millor si cliqueu sobre la imatge. És pròpia de zones poc il·luminades. Així que ja ens indica que tot i la bona visibilitat d'avui, sovint no deu ser així!

Aquí en canvi, de les algues comentades quasi no se'n veuen. Però també els peixos varien. Per fora la roca es veuen castanyoletes (Chromis chromis), propis d'aigües poc profundes. Però en primer pla hi tenim peixos rosat, les forcadelles (Anthias anthias), que són més habituals a més profunditat

I com a indicadors que som en una zona més aviat fosca, aquí ja trobem esponges com a organisme predominant en bona part de la roca. De color blanc-grisós i coberta de "craters" Phorbas tenacior. Per sobre d'aquesta hi ha l'esponja vermella vellutada Crambe crambe. I a la zona groga s'intenta obrir pas l'esponja groga Axinella damicornis. I diem obrint pas perquè està colonitzada per l'anemone incrustant groc Parazoanthus axinellae (són les trompetetes grogues que en sobresurten)

Encara en l'apartat d'esponges volem destacar l'esponja d'or (Aplysina aerophoba). Tot i la seva delicada coloració en contacte amb l'aire es torna d'un negre-verdós!

Altres organismes que colonitzen la roca és aquesta colònia d'ascidis Diazona violacea, popularment coneguda com a estofat. Es tracta d'organismes filtradors on cada individu és un sac amb dos forats amb forma de sifó: per un entra l'aigua i per l'altre en surt

I en plena cacera trobem aquesta estrella de mar ataronjada Hacelia attenuata. Si feu la imatge més gran veureu que les taques rodones que té són realment enfonsaments de la seva pell!

Malauradament avui també tenim capítol d'"objectes perduts". A la imatge una xarxa abandonada ja molt colonitzada. Tal i com ja vàrem mostrar en un mapejat de Els Jardins Submergits de la Selva al 2018>> com més a prop del port més se'n troben. 

També trobem altres trossos de plàstic que ni sabem de què podien ser

O un tros de canonada en mig del grapissar. Sí, no es tracta de runa, sinó del què els biòlegs anomenem maërl: un conjunt d'algues calcàries colonitzades per tota mena d'organismes (esponges, briozous...). Si us hi fixeu hi trobareu molts dels organismes que hem comentat en el post d'avui!

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 118 (-52m) No només canvi climàtic (3). El mostreig continua

Avui la mar està molt calmada, fa un dia espectacular per visitar la zona profunda dels Jardins Submergits de la Selva. Enfilem cap a la platja gran de Lloret, al punt 118  a 52 metres de profunditat. L'objectiu és fer el segon mostreig del projecte No només canvi climàtic>>. Es tracta de veure com afecten els plàstics (de qualsevol tipus) a les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) dels Jardins. En aquest cas es tracta d'una zona de gorgònies vermelles diferents a les que estem acostumats a veure: són bastant més petites i no tan abundants.

L'aigua encara està molt freda 13ºC però neta! 

Arribats la fons ens trobem amb diversos blocs de roca molt colonitzats

Entre els habitant típics d'aquests fons trobem la garota de fons Echinus melo

L'esponja Dysidea avara

Un exemplar de gairebé un metre alçada d'una altra esponja típica d'aquests fons: Axinella polypoides

I un ascidi que fa temps que no veiem l'estofat (Diazona violacea). Es tracta d'una colònia d'ascidis formada per centenars d'organismes de color groguenc

No obstant això l'arribada a la zona de gorgònies ens posa davant l'objectiu real del projecte: sobre una colònia de Paramuricea clavata, de 12 cm d'alçada, trobem una tovalloleta d'un sol que la cobreix limitant la seva capacitat d'alimentar-se. Aquesta foto segurament justifica el nom que hem donat  al projecte: NO NOMÉS CANVI CLIMÀTIC.

I per rematar-lo al voltant trobem encara més tovalloletes...

I nosaltres cap a la Maru que falta gent!

Salut!

Projecte amb el suport de: