Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris loligo vulgaris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris loligo vulgaris. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 d’octubre del 2025

Punt 356 (-54m) Algues i esponges a -54m!

Matí de final d'estiu, núvols alts i quasi sense vent. Tot i haver mar de fons, les bones condicions es preveu que aguantin fins ben bé l'hora de dinar, i amb l'aigua a 25ºC... Aprofitem per anar a l'extrem oriental dels Jardins Submergits de la Selva! Avui punt nou, el 356: clapa de zona rocosa d'uns 30m de llargada a l'alçada de cala Canyelles. Baixem!

Avui la termoclina la tenim a 20m de profunditat i d'allà en avall l'aigua està a 16ºC. Això sí, fins als 20m hi ha força corrent pel què costa baixar, però a partir d'allà molt bona visibilitat i zero corrent!

Les roques més altes només fan prop d'un metre i mig d'alçada, però són plenes de forats perquè s'hi amagui de tot! Per començar ens fixem amb els habitants de la part més alta de la roca: l'alga calcària rosada que recorda a un bolet de soca (Lithophyllum stictiforme).  Avui veiem que la major part és blanca i per tant morta

I no en trobem que tingui millor estat de salut

I qui sembla que ho estigui inspeccionant és aquesta petita bavosa de franja negra (Parablennius rouxi). Cal dir que no n'estem del tot segurs de la seva identificació, ja que per la profunditat on ens trobem, és més probable que es tracti d'un cabot ratllat (Gobius vittatus), però per la postura i a falta de millors imatges ens hem decidit per la bavosa. I és que la major part de la bibliografia no recull informació de més de 40m de profunditat degut a les dificultats tècniques per arribar-hi...

Tot i que a d'altres algues no sembla que els hi vagi pas malament. Com ara la Peyssonnelia sp. que té un aspecte semblant a l'anterior, també és calcària, però més vermellosa. Hi ha tot d'espècies semblants que només es poden distingir amb l'ajuda d'un microscopi

També presenta bon aspecte l'alga incrustant verda Palmophyllum crassum. Si no fos pel color, es diria que es tracta d'una esponja!

I avui encara hem estat de sort amb una alga bruna, la Zanardinia typus. Tot i que és pròpia de fons foscos inclosos el coral·ligen, és la primera vegada que la veiem!

I parlant de profunditat, aquí el clar dominador del paisatge són les esponges. Particularment abundant és l'Haliclona poecillastroides que fa clapes massives de coloració clara. Es tracta d'una espècie endèmica del Mediterrani

Una altra esponja que avui ens ha cridat particularment l'atenció és l'Haliclona mucosa. Si mireu a les vores veureu que forma unes prolongacions en forma d'arbret molt particulars. Aquesta esponja, com en el cas d'avui, sovint creix sobre una altra esponja, l'Agelas oroides, recobrint-la parcialment

Aquí teniu l'Agelas oroides sense ser recoberta per altra esponja!

Pel què fa a gorgònies, aquesta vegada n'hem trobat ben poca cosa tot i que l'entorn semblava que els hi fos propici. A la imatge una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I alguna gorgònia groga (Paramuricea grayi) 


Els espècimens trobats encara tenen penjats restes de l'alga bruna Carpomitra costata que aquest estiu ha cobert tot el fons!

A la immersió passada vàrem parlar molt sobre els equinoderms compost per estrelles de mar... A la imatge una estrella taronjada (Hacelia attenuata)

Eriçons de mar... A la imatge una garota violeta (Sphaerechinus granularis)

Però avui encara hem estat més de sort i hem trobat aquesta garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida!

I aquesta estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus) sembla que vulgui investigar què hi ha en aquest forat...

On hi descobrim aquesta posta de calamar (Loligo vulgaris)!

Ara, qui està encara més indecís que nosaltres sobre quin forat explorar és aquest cap-roig (Scorpaena scrofa)!

I si semblava que en aquest paisatge de roca tan fragmentada, no hi trobaríem evidències de l'activitat humana... aquí teniu un tros de xarxa recent!

Ja s'ha aixecat migjorn, que encara fa que ens costi més tornar a port! Ara mateix un dia de ple estiu tot i que per demà sembla que finalment serà tardor!
Salut!

diumenge, 14 d’abril del 2024

Punt 325 (-42m) Un jardí al mig del fang!

Avui les previsions són excepcionals: calor de juny i mar planxada! I el què encara és millor, pràcticament no hi haurà vent en tot el dia! Si haguéssim pogut anar a l'aigua més sovint, avui no ens ho pensaríem i aniríem a veure gorgònies. Però estem una mica desentrenats, així que preferim, ser una mica més conservadors i no baixar a tanta profunditat. 

Ens decidim per un punt que a priori hauria ser diferent, una barra de roquetes molt plantes al mig d'una zona fangosa davant de la platja gran de Lloret de Mar. Caldrà estar atents a les aletes, en aquest tipus de fons, la mínima turbulència aixeca un núvol de pols que no t'hi veus! Baixem!


Caram, quina rebuda! Un banc de besucs petits que no paren de girar al voltant nostre! L'aigua és ben tèrbola pel sediment, i de bon començament no els sabem identificar. Però revisant les fotografies no hi ha dubte, són besucs!

El paisatge és ben curiós, hi ha molt de llot cobrint-ho tot, però al paisatge no hi dominen les espècies que estem habituats. Aquí els ascídis són enormes i formen unes colònies impressionants! A la imatge un estofat (Diazona violacea)

També destaquen les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que a manca de punts que els hi serveixin d'atalaia, opten per estirar els seus braços cap amunt! I n'hi ha que s'hi posen amb força braços ben estesos!


Però sobretot ens crida l'atenció la gran quantitat d'anemones de tub (Cerianthus membranaceus). Es troben ancorades al sediment i poden tenir més de 100 tentacles!

Algunes són tan grosses que semblen palmeres. I el què encara ens agrada més és que algunes tenen a la seva base foronidis (Phoronis sp.)! (a la imatge semblen llumetes rosades). Si cliqueu sobre la imatge veureu que tenen un peduncle amb un plomall rosat. Només se'n coneixen 5 espècies al mediterrani. Normalment són molt petits i passen desapercebuts, però avui aquests també molt grossos i visibles!

Físicament semblant al foronidis, però que no tenen res a veure són les palmeretes (Sabella spallanzanii). En aquest cas es tracta d'un cuc de tub. El plomall que veiem correspon a la seva boca amb la què capta l'aliment.

En canvi, només hem trobat una ortiga (Anemonia viridis) que enlloc d'estar dreta, està tombada. I el seu tronc és ben rosat, en altres ocasions l'havíem vist taronjós

Tot i així, per la disposició dels tentacles que té, encara li pot caçar

A l'apartat d'esponges destaquem aquesta Petrosia ficiformis que segons els microorganismes simbionts que hi conviuen, en zones poc il·luminades pot ser ben blanca

Aquesta altra esponja taronjosa pensem que es tracta d'una Raspailia viminalis. 

I la que no havíem observat fins ara és aquesta Tedania anhelans. I és que a aquesta esponja li agraden els fons fangosos com el d'avui!

Aquesta esponja rosada (Disidea avara) ja us l'hem ensenyada en altres ocasions. Però avui aprofitem per que us fixeu en les bestioletes que hi ha a l'esquerra...

Aquí els hem pogut fotografiar de més a prop. Són misidiacis, us parents de les gambes ben petits que formen eixams

I continuant amb els organismes petits aquí tenim un llimac de mar anomenat eolidaci de Banyuls (Nemesignis banyulensis). Avui el trobem sobre un hidroïdeu (parent de les gorgònies tot i que a la imatge sembla una planta morta), però també els trobem sobre gorgònies, coral·ligen i algues


I a qui no hem vist, però també li ha agradat aquest lloc, és a un calamar (Loligo vulgaris). Aquí en teniu la seva posta!


Malauradament, tot i la singularitat de la vida que hi hem trobat, hi ha més tovalloletes d'un sol ús que mai!!!




Són ben bé com unes estovalles que ho cobreixen tot, ofegant la vida que hi ha sota

I tampoc hi podien faltar els fils de pescar... Són a la dreta de la imatge

També hi ha embolcalls de plàstic...

I encara hi ha qui al acabar-se una ampolla de vi, no sap què fer-ne, i la tira per la borda...

Avui hem allargat el temps de fons per poder captar tota aquesta vida que normalment no veiem, així que aprofitarem per fer el ronso dalt de la Maru

Salut!

dissabte, 11 de juliol del 2020

Punta Santa Anna - Projecte Gorgònies Blanques

Avui arrenca un nou projecte On són les gorgònies blanques de punta Santa Anna (Blanes)?>> Aquells que coneixeu punta Santa Anna sabeu que just davant de la platgeta de darrera l'espigó del port, entre 12-16m de profunditat hi ha una roca allargada que en diem la Llosa. De fet té més aviat forma de balena que no pas de res aplanat! Sobretot a la zona més profunda s'hi poden veure colònies de gorgònia blanca (Eunicella singularis), també coneguda com a pala de rem. Malauradament, les altes temperatures que estan assolint les nostres aigües darrerament propicien que bacteris oportunistes les facin emmalaltir i fins i tot morir. Trobareu més detalls aquí>> 
Així que avui fem el primer mostreig per valorar en quin estat es troben aquests organismes. Baixem!

Comencem el mostreig optimistes: primera colònia i fa bona cara! De fet les aigües són particularment netes, així que no hi ha menjar disponible i per aquest motiu té aquest aspecte de filferro blanquinós

Aquí en canvi trobem una que ja teníem localitzada i no ha tingut tanta sort. En morir s'ha convertit en substrat perquè s'hi agafin altres organismes com algues, esponges, briozous... I inclús diríem que se li ha trencat alguna branca

Una altra colònia que tampoc li ha anat bé. Per com n'està de colonitzada sembla que no faci tan de temps que s'ha mort

Aquesta altra sí que fa molt que ens ha deixat. Quasi es podria escriure un llibre amb la diversitat d'organismes que hi han crescut a sobre!

D'aquesta ja en queda ben poca cosa

I el què encara ens sap més greu, trobar-ne una d'arrencada. Probablement hagi estat l'estrebada d'un fil de pescar o el cop d'una aleta d'algun submarinista. Un cop queden descalçades de la roca on se subjecten tenen els dies comptats. En aquesta posició, arran de terra, ja no està tan exposada als corrents marins que li porten nutrients. En breu morirà i quedarà colonitzada.

Aquests dies les aigües són anormalment calentes (25ºC), més pròpies de principis de setembre que no pas ara! I aquesta temperatura ho està aprofitant aquesta alga mucilaginosa per expandir-se. La trobem cobrint tot el què troba, incloent aquesta gorgònia blanca. Esperem que no s'hi estigui massa, per una que trobem que fa bona cara!

Aquesta en canvi té bona salut i a més si us hi fixeu a les branques, sembla que hi tingut "punxes". Bé, tenint una lupa veuríem que es tracta de pòlips: una estructura semblant a la dels tentacles d'una medusa. De fet, també són urticants i serveixen per capturar aliment! Així que es podria dir que es tracta de boques per on s'alimenta i per això diem que es tracta d'organismes colonials: realment són molts individus que formen aquesta estructura en forma d'arbre

A aquesta profunditat també trobem una altra gorgònia, la Leptogorgia sarmentosa, també coneguda com a olivaret

Per aquest projecte ens estem fixant sobretot en les gorgònies blanques, però també us volem mostrar com són les roques a les zones més exposades a la llum solar. Aquí hi predominen les algues

Però a la que hi ha una mica de forat i foscor són les esponges les que prenen el relleu. Això sí, per veure aquests colors caldrà portar una llanterna!

I és que els forats també són llocs interessants per a altres coses... Si mireu a dalt a l'esquerra hi veureu una posta de calamar (Loligo vulgaris)! (Sí, sí, són aquesta mena de butifarrons blancs!)

Però la vida dins d'un forat no és tan tranquila com sembla, aquí teniu un depredador: el llimac de mar! Bé aquest en concret és una vaqueta suïsa (Peltodoris atromaculata), que de vaqueta només té el nom, ja que és carnívora!

Ara per depredadors, aquests espets (Sphyraena viridensis)! I ara perquè tenen la boca tancada, però fixeu-vos com n'és de gros el cap respecta a la resta del cos: és enorme!


A banda i banda de la Llosa, la roca que estem explorant, hi ha una praderia de Posidonia oceanica. Tot i que sembla una herba, no ho és ben bé: enlloc d'arrels té rizomes. Però vaja, pot florir i li cauen les fulles a la tardor


I el què és més important proporciona un hàbitat perquè diferents espècies de peixos hi criin i aporta oxigen a la columna d'aigua, contribuint a la transparència de les aigües. I a més, ajuda a retenir la sorra quan hi ha temporals. Tota una joia per mantenir la mar tal com la coneixem i per la qual està molt protegida! 
(A la imatge un espatarc - Symphodus tinca)

Malauradament a punta Santa Anna, amb les obres del port, veiem que està quedant soterrada per la sorra

Deixem enrera la Llosa i enfilem cap a la platja. Això sí, abans de marxar us presentem aquest altre depredador que sembla que s'hagi posat bé per la foto: l'estrella vermella (Echinaster sepositus). Aquesta té predilecció per les garotes i els mol·luscs

De tornada a la platja passem per una zona de sorra, on aquesta orada (Sparus aurata) sembla que no tingui pressa per fugir

I avui agrair en Joan i en Roger per acompanyar-nos!

I ja ho veieu, avui enlloc de la Maru, quan treiem el cap hi trobem l'espigó. Esperem que les obres que s'hi estan fent resisteixin millor els temporals!

Salut!

Aquest projecte l'estem duent a terme amb el suport de la campanya "Diners al Carrer" de la 
CUP - Blanes.