Punt P8 (-52m) Passant llista a les gorgònies i una sorpresa!

Avui si que és un dia dels què no pots deixar escapar: mar plana, aigües molt netes i sense corrent! En vistes de l'èxit de la setmana passada, ja teníem ganes de veure com estan les gorgònies de la resta de punts on en tenim coneixement. Avui ens hem decidit pel P8: són tot de roques disperses que amb prou feines s'alcen 1m del fons, però allà on agafen aquesta alçada estan cobertes de gorgònies!

Baixem!

Continuem amb 25ºC a superfície, a 12m notem la primera baixada notable de temperatura, a 42m una altra per ja quedar-nos amb la sensació d'haver entrar en una nevera ja fins al fons... 16ºC!

Això sí, ja des dels 35m es comença a distingir el fons, així que durant el descens hem anat pensat cap a on anar. I aquí en teniu el resultat!Ja ho veieu, ni rastre de la roca on estan subjectades les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) de tanta superpoblació!

Però així que la roca és una mica més alta podem apreciar les preferències de les gorgònies: estar encarades als corrents dominants!

 A la part que queda arrecerada no n'hi ha ni una. cosa que aprofiten altres organismes com l'esponja canelobre (Axinella polypoides) i d'altres de més petites com l'Axinella damicornis

O en aquest cas hi veiem una orella d'elefant (Spongia  lamella)

I aquí un exemplar encara més gros, que de tant gros és més difícil de veure perquè té una textura més rugosa

I si poden triar, les gorgònies vermelles prefereixen la part més elevada de la roca

En roques més petites la lluita per un tros de substrat on aferrar-se és ferotge. Encara que hi ha qui ho veu com una bona atalaia per anar de cacera. Aquest és el cas d'aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que s'hi ha enfilat al damunt de tots! 

També hi hem trobat aquest llimac de mar (Felimare picta) que ens ensenya les seves brànquies en forma de carxofa que li serveixen per respirar. Sabem que s'alimenta d'esponges, així que sospitem que hi està només de passada.

També és curiós com en un dia d'aigües clares, hi ha colònies de gorgònies que consideren que és un bon dia per caçar (són les que semblen més esponjoses) i d'altres que no hi veuen gens clar (les que semblen filferros colorejats). Això sí, els membres d'una mateixa colònia tenen el mateix criteri!

Malauradament no totes estan en bon estat de salut i no ho diem per les algues que veiem que tenen per sobre, això ja passa a la primavera i tardor amb els canvis de temperatura. El què volem destacar és que algunes presenten ferides que les debiliten i que altres organismes aprofiten per atacar-les

Aquest és el cas d'aquesta branca. Es tracta de l'ascidi incrustant Diplosoma spongiforme. No creiem que se la mengi, però al recobrir-la no deixa que el pòlips d'aquesta zona es puguin alimentar, cosa que repercutirà en la resta de la colònia

I d'altres han estat abatudes. Cal dir que les gorgònies són molt flexibles, pel què fortes correntades no els hi suposen cap problema. Perquè es doni el què veiem cal la intervenció de la mà de l'home: un curricà de fons que amb l'estrebada feta amb el motor de la barca finalment l'ha abatut.

O com en aquest cas que se li han emportat un tros del ventall que formen

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

I al sortir sorpresa! Ens estan esperant un peix pilot i un surer (Balistes capriscus)! En sembla de ser a les Canàries, mar Roig o algun lloc ben tropical. De fet, mentre ens banyàvem després de la immersió encara s'han quedat a fer-nos companyia. Llàstima que siguin tan esmunyedissos que no hem pogut fer fotos millors.

Salut!

Punt 157 (-44m) Anemones de tub!

Després d'un dissabte ventós amb mar creuada, avui una mica de calma! Aprofitem per anar a un punt nou de la barra d'en Goula, cap al final de la platja de Fenals. Malauradament ens trobem que hi han calat una xarxa, així que per a evitar disgustos mirem el GPS i triem un punt proper a l'atzar. I és que la previsió és que cap a migdia entrarà vent i seria una llàstima que els companys del segon torn no puguessin fer immersió. Canvi de plans i enfilem cap al punt 157. Es tracta de dues roquetes d'un metre d'alçada i escassament dos de llarg. Ja hi vàrem anar al juliol del 2017, com estarà ara? Baixem!

Caiem sobre un fons de grapissar on la sorra és gruixuda i les "boles" rosades són rodòlits

Posant la càmara arran de sorra potser s'entén millor... Els rodòlits són algues calcàries que van creixent aferrades a grans de sorra. Els corrents les fan rodar, d'aquí que tínguin aquest aspecte arrodonit tot i que força irregular

Però sobre el grapissar no tot són organismes petits. Aquí tenim una estrella de mar vermella (Echinaster sepositus) que considera que també és un terreny interessant per anar de cacera

Arribem a la zona rocosa que es veu molt colonitzada

Fent el cim hi trobem aquest llimac de mar (Felimare picta), però si ens fixem en la part de baix de la imatge, també hi trobem dues ascídies treient el cap! Es tracta d'animals filtradros i el què en sobresurt són els seus sifons per on entra l'aigua. La groga, també coneguda com a budell és una Ciona edwardsi i la vermella del costat, una Halocynthia papillosa, també coneguda com a leucèmia.

Entre algues verdoses i els briozous ataronjats (Pentapora fascialis) - sí, ho has llegit bé, les "fulles" taronges no són algues sinó uns animalons colonials!!! - hi trobem l'esponja rosada la Dysidea avara i, al costat, no és una esponja grisa sinó un ascidi! Sí, com els que hem comentat a la fotografia anterior, però en versió colonial. Es tracta de Didemnum maculosum que colonitza de forma massiva tot tipus de substrats inclosos altres organismes vius!

Aquí tenim un altre exemplat de Dysidea avara. Té tendència a formar aquesta mena de tubs. Es tracta d'un animal filtrador: l'aigua entra per la seva textura porosa i surt canalitzada cap aquest amena de tubs que tenen una sortida més gran (òscul).

I aquesta és la sorpresa del dia: una anemona de tub (Cerianthus membranaceus)! Es tracta d'un "parent" de les meduses i gorgònies, és a dir, també és un cnidari. Tots aquests tentacles que es veuen són part del seu aparell bucal, que són urticants i li serveixen per capturar les seves preses. A la imatge està agafada a la roca

Però aquesta altra ha preferit anar arran de terra. Fixeu-vos en la coloració dels seus tentacles que varia del blanc al violat fosc. I quan no tenen ganes de ser molestades s'amaguen dins del tub!

Això sí, no confongueu les anemones de tub amb aquests cucs de tub de la imatge. Es tracta de Protula tubularia. En aquest cas els tubs són calcaris, cosa que els de les anemones són membranosos. Això sí, també aquests quan no volen visites amaguen aquest aparell bucal dins del tub!

Malauradament, en el capítol d'"objectes perduts" també la cosa ha estat més que abundant. Sobre la roca hi ha tovalloletes d'un sol ús que afoquen els organismes que hi viuen a sota i tapen forats de la roca que podrien ser el cau de molts altres animals

Una xarxa abandonada amb leucèmies creixent-hi a sobre...

Però també hem notat que es tracta de zona de pas de gent amb moltes coses per celebrar, que així que s'acaba l'ampolla la llença per la borda... Aquesta podria ser una ampolla de vi blanc...

Aquesta potser de vi negre...

I aquesta una cervesa?... això sí, acompanyat de molts rodòlits i closques d'eriçons de mar que fan pensar que potser s'hi amaga un pop...

Bé, i posats a perdre coses, hi ha qui ha perdut la tovallola!

I ara sí, nosaltres cap a dalt de la Maru, que el dia s'està embolicant!

Salut! 

Punt P21 (-55m) Un jardí fabulós en perill!

Aprofitant que les condicions marítimes són favorables decidim continuar explorant l'àrea on preveiem que també hi hagi més gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Us en vàrem explicar els detalls a la immersió anterior >>. Som davant de cala Canyelles, la mar s'està quedant com un plat, no sembla que hi hagi gaire corrent i nosaltres... BAIXEM!

Arribem a baix... i finalment un dia amb poquíssim corrent! I és que a les gorgònies els hi cal que els corrents els hi facin arribar l'aliment. Així que dies com avui són un regal!

Som sobre una gran llosa rocosa on les gorgònies sembla que siguin alzines en una devesa. En un entorn com aquest, les alzines es tornen més rodones... doncs les gorgònies a més de ser molt altes perquè són molt velles, també són molt amples 

En alguns punts les trobem arrenglerades totes orientades en un mateix pla. En aquest cas, són més estretes. Però sempre deixant tant d'espai entre aquest petits grups que ens hi podem passejar entremig

Petites irregularitats del terreny semblen haver fet decidir tenir una orientació o una altra. N'hi ha de perpendiculars les unes respecte a les altres!

I algunes amb un aspecte "despantinat". Serà perquè rep forts corrents de direccions canviants? Bé, les gorgònies tenen certa flexibilitat que les hi permeten resistir l'embat dels corrents. Quan hi ha corrent queden amb una forma semblant a la de la imatge. Però quan deixa d'haver-n'hi adopten una postura més plana i aquí no s'ha donat. Massa esforç resistint el corrent que l'ha deformat permanentment? 

Aquest cas encara ens ha fascinat més, ja que el "despentinament" només el presenta de la meitat del ventall en amunt! Penseu que es tracta especímenes que ronden el metre d'alçada!

Val a dir que no tot el terreny és pla, i qualsevol roca pot ser un punt molt interessant on ancorar-s'hi. I inclús decidir orientar-se de maneres diferents!

I fixeu-vos en les dues gorgònies de la dreta, creixen de tal manera que eviten tocar-se tot i estar orientades en el mateix pla!

Però no cal que siguin gorgònies diferents que no es volen molestar, fixeu-vos en les branques d'aquesta: deixa uns espais tan notables que sembla que algú l'hagi retallada!

Però no tot són gorgònies de grans dimensions. També n'hi ha de més petitones (40cm d'alçada) que ens indiquen que s'han donat diferents moments de reproducció

I és que quan veus que totes són de la mateixa talla és mal senyal, perquè indica que tenen la mateixa edat. I si a sobre són enormes, com les que trobem aquí, vol dir que fa molt que no s'han donat les condicions per reproduir-se!

Així que trobar-ne alguna de petiteta, encara que no ho sigui gaire, dóna per pensar que encara tenen capacitat reproductora

Enmig de tanta gorgonia vermella en trobem alguna de blanca (Eunicella singularis) en bon estat de salut

Esponges de grans dimensions (30cm de diàmetre) que no sabem identificar però que són l'àpat d'algun  petit llimac de mar (opistobranqui)

O d'algun no tan petit, com aquests Felimare picta que estan en actitud molt carinyosa... d'uns 6 cm de llargada. Pot semblar poc, però tenint en compte que la majoria són més petits que l'ungla del dit petit de la mà, aquests són gegants!

Però no tota la roca és terreny exclusiu de les gorgònies vermelles. Hi ha zones on sobretot esponges, algues i briozous prenen el protagonisme

Malauradament no tot són bones notícies... No us fa nosa alguna cosa en aquesta fotografia???

Doncs us ho ensenyem de més a prop. Ho veieu ara?

Sííííííí´, és una fastigosa tovalloleta d'un sol ús que s'hi ha quedat enganxada!!!

I aquí en tenim una altra! Sembla que els corrents són tan forts que les arriben a aixecar del fons i es queden enganxades sobre les gorgònies. Així que la branqueta en qüestió i zona propera està condemnada a mort pels cops que anirà rebent que els corrents la facin voleiar...

Així que si amb les tovalloletes la gent des de casa seva ja incideix directament sobre aquest hàbitat. També hi tenim els que hi van a pescar. El fil s'ha enrotllat en la gorgònia de més a la dreta que no només la tiva i la trenca, sinó que a més la debilita, fent-la presa fàcil per a altres organismes oportunistes que ja l'estan colonitzant

Us l'ensenyem de més a prop perquè en pugueu distinguir el fil de pescar i a més una altra de tombada per terra. Des del terra no està exposada als corrents i en canvi queda colrada de sorra, així que tot i ser un organisme de probablement més de 100 anys, amb una senzilla acció inconscient se l'ha condemnat a mort

I quin aspecte té una gorgònia morta? Doncs per mostra un botó. Aquí s'hi pot observar el fil de pescar que encara la travessa i com ja en queda ben poca cosa del què havia estat

I no tot són fils de pescar, aquí si us fixeu bé hi distingireu una xarxa

Aquí algú que hi deu haver intentat "llaurar" ja que a més de la tombada en primer pla n'hi ha una altra darrera...

Bé, i també podríem dedicar un capítol a part pels "objectes perduts" com el de la imatge...

I és que quan ens hem tirat a l'aigua estàvem envoltats de pescadors recreatius. N'hi ha que fins i tot s'hi han deixat un llum de la barca

I nosaltres que tornem cap a la Maru pensant: si vosaltres fóssiu pescadors recreatius i haguéssiu perdut el fil de pescar perquè se us ha enganxat, no marcaríeu el punt per no tornar-hi????

És ben bé que no valorem el què tenim!

Salut!