Avui no només continuem amb el nostre "reciclatge" per recuperar la forma física i habituar-nos a la profunditat, sinó que també li hem tret la pols al torpede! No us espanteu, té el mateix aspecte que l'arma submarina, però en petitó i si t'hi agafes és una manera molt divertida de passejar pel fons marí!
Com és aquest canvi? Doncs perquè a la imatges de sónar d'escombrat lateral hi veiem una àrea amb una textura que no sabem dir a què correspon: sorra, roca, grava...??? Com que la zona a cobrir és força gran, millor no gastar massa aire i deixar que el torpede faci la resta. Som davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) i el punt és a 30m de profunditat.
Baixem!
En primer lloc trobem aquesta petita roca molt colonitzada plena de forats. I aquesta vegada els reietons (Apogon imberbis), aquests peixos ataronjats amb "antifaç" estan disposats a defensar el seu territori. Quants en compteu?
Reseguint la roca hi trobem aquesta xarxa que de tant que hi és ja es confon amb la roca. És a la part dreta de la imatge i s'allarga fins la sorra.
Ens comencem a allunyar de la roca i veiem que fins i tot en pedretes petitones alguna gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) ha decidit agafar-s'hi.
I aquí tenim la resposta al misteri! Veieu el desnivell? No es tracta pas de roca, sinó de les restes d'una antiga praderia de Posidònia oceànica!
A la imatge se'n poden distinguir les restes dels rizomes, unes estructures que li serveixen d'arrel. La Posidonia és un organisme que quan mor, nous individus creixen a sobre. Per això, amb el pas del temps arriben a fer aquesta mena de penya-segats.
I el què és més sorprenent és la profunditat. A la Costa Brava l'aigua és força tèrbola degut a la influència de l'arribada d'aigües riques en nutrients del golf de Lleó. La Posidonia requereix de llum per a poder viure i per aquest motiu sempre s'havia considerat que en aquesta zona no podia créixer a tanta profunditat. Però la troballa d'avui ens demostra que sí que n'hi havia hagut!
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada