Novament un dia que es preveu adient per anar una mica lluny amb la Maru. Enfilem cap a la zona que entre nosaltres anomenem Es Graó (punt 236) que correspon a l'inici de la llosa més propera a Blanes on es troben boscos de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Seguint amb el projecte No només canvi climàtic>>, anem a veure en quin estat es troben. Baixem!
A primera vista sembla que les gorgònies vermelles tinguin bon estat de salut tot i les calorades de l'estiu passat
Treiem el metre i les comencem a mesurar. Bé, la que hi ha en primer pla és evident que ha rebut algun cop o estrebada gens natural. Les gorgònies vermellis són força flexibles i resisteixen molt bé l'embat de les correntades. De fet quan para el corrent marí, es troben ben dretes. Aquesta en canvi ha estat trencada d'arran de terra. Serà deguda a la pràctica del curricà de fons? (Aquesta tècnica consisteix a lligar un plom a l'esquer per assegurar-nos que va arran de terra. L'asquer es tira des de l'embarcació amb el motor en marxa per tal d'anar-lo arrossegant pel fons. Així que en cas de topar amb una gorgònia, s'hi podria enredar i acabar arrencant amb la força del vaixell)
Novament veiem que les estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus), aprofiten les gorgònies per enfilar-s'hi
Aquestes estrelles de mar són d'hàbits més aviat nocturns, pel què a aquesta hora del matí és normal trobar-les amb els braços replegats
Bé, o no tan replegats. Però realment cadascuna d'aquestes "boletes" amb les què acaben els baços es poden estirar completament formant una xarxa
També trobem esponges canalobre (Axinella polypoides), amb el seu color taronja tan característic
Ens sorpràn trobar aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), gorgònia més pròpia d'aigües menys profundes. I si us hi fixeu hi té un parell d'estrelles de mar de cistell ben petitones al damunt!
La veritat que està sent un dia molt profitós en quan a gorgònies. A la imatge una gorgònia groga de la que pensem que és diferent de la Paramuricea clavata. Fins ara he observat que forma colònies de mitjana més petites (uns 20 cm d'alçada), no formen grans grups i sobretot que els seus pòlips (les petites "floretes" per on s'alimenta) són força més grans i robustes. Malauradament, avui com que l'aigua és clara, no hi ha aliment i els pòlips estan amagats. És per això que avui les gorgònies que us mostrem tenen un aspecte de filferro colorejat enlloc de l'estructura esponjosa com us hem mostrat a d'altres immersions
A la imatge una grogònia blanca (Eunicella singularis), més pròpia d'aigües menys profundes en bon estat de conservació
Aprofitem l'avinentesa per mostrar-vos millor aquesta mena de "bolets" vermells, però que de bolets no en tenen res: ni són fongs, ni fan espores. Es tracte de colònies d'ascidies, uns organismes filtradors. Hi ha espècies de vida lliure o que part del seu cicle de vida ho és, n'hi ha de solitàries i n'hi ha que formen colònies on els individus estan enganxats un al costat de l'altre formant formes curioses com la de la imatge (Synoicum blochmanni)
I d'entre moltes esponges, destacar la Hexadella topsenti que pot arribar a recobrir porcions grans de roca
Però no tot són bones notícies. examinant amb més deteniment aquest grogònia de 80cm i probablement més de 100 anys d'edat hi veiem quelcom que s'hi ha enredat...
I efectivament es tracta d'un fil de pescar. Aquest és molt recent ja que en qüestió d'una setmana estaria recobert d'algues. Tot i la seva aparença inofensiva són un gran problema per a les gorgònies pel motiu següent: les gorgònies creixen en llocs on hi ha forts corrents que l'abasteixen de menjar, el fet de tenir un fil enrollat li provoca un fregament continuo que acaba deteriorant els teixits i es converteix en la via d'entrada d'altres organims que l'aniran depredant. De fet en aquesta mateixa gorgònia, a la part del marge d'abaix es veu d'un color marronós, això ens indica que està malalta i s'està deteriorant
Seguirem informant. Salut!
Projecte amb el suport de:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada