Punt 436 (-30 m). Cargols estilitzats i més!

Matí assolellat amb lleuger onatge que les previsions apunten a què no anirà a més. Avui ens agradaria poder estar una mica més de temps al fons i així aprofitar per fer proves amb la càmera nova. Enfilem cap al final de la cala de Sa Boadella (Lloret de Mar). Hi ha una barra rocosa que no sobresurt gaire del fons a 30m de profunditat. Baixem!

Tot i tractar-se d'una roca molt colonitzada, s'aprecien més algues verdes del què estem acostumats! Destacar la Halimeda tuna: formada per discs verds. És l'única representant al Mediterrani d'un gènere molt important als esculls coral·lins. I a la base de la roca, aquesta mena de boles marró-verdoses també són algues! Es tracta de les anomenades boines (Codium bursa) i poden fer fins a 40cm de diàmetre! 

 

Com veieu, les dimensions de les roques no són determinants perquè les colonitzi l'Halimeda tuna

A la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides) que ens està indicant que sota seu la roca continua tot i la sorra que hi ha al seu voltant

A la secció cucs, aquí tenim una palmereta (Sabella spallanzanii). El plomall és part de l'aparell bucal amb el què captura l'aliment i, el què sembla un tronc, és realment un tub on viu la resta de l'animal. Això sí, cal anar ràpid a fer la foto perquè a la que s'espanta s'amaga dins del tub!

També trobem aquest eriçó de mar violat (Sphaerechinus granularis), és ben bé el doble de gros que els què trobem arran d'aigua. Les seves punxes en canvi, són força més curtes i gruixudes. Aprofiten el què hi ha al voltant per camuflar-se. En aquest cas, un tros de fulla de Posidonia oceanica

Avui dona la casualitat que tenim tres representants de cnidaris. És a dir, de parents de les meduses, que tenen en comú, entre d'altres coses que tenen potetes urticants anomenats pòlips com a sistema bucal que els hi permet captar l'aliment. A la imatge una gorgònia blanca (Eunicella singularis) també coneguda com a pala de rem

I aquí en teniu un altre parent: la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa). En aquest cas també forma colònies, però els pòlips estan calcificats

I encara un altre parent és l'olivaret (Leptogorgia sarmentosa). En aquest cas les branques són molt fines amb coloracions entre taronja i vermell. Però aquesta en particular té visitants...

Ens referim a aquests cargols tan estilitzats. Es tracta de la Simnia spelta

Aquí el podem veure una mica millor. Està mirant cap avall on se'n poden distingir el cap, els ulls i un parell de tentacles. I si fins ara havíem parlat dels pòlips de les gorgònies, aquí tenim el seu depredador! De fet es considera que la seva coloració depèn de la gorgònia de la qual s'alimenta. Això sí, no les arriben a matar: se'n mengen uns quants pòlips i després passen a una altra. 

Altres habitants d'aquest punt d'immersió són aquest gran bernat ermità (Dardanus calidus) que per si no li pesés prou la closca de cargol que s'ha agafat com a casa, resulta que s'hi han enganxat dues anemones (Calliactis parasitica)

Un esmunyedís tord negre (Labrus merula)

I el mimètic cabot d'alga (Gobius cruentatus)

Malauradament, tot i aquesta explosió de vida, també té una secció d"objectes perduts" igualment assortida: tovalloletes d'un sol ús...

caps abandonats,...

tovalloletes que inclús han quedat penjades a mitja roca (aquesta porta més temps i ja te una coloració més marronosa pels organismes que la van colonitzant), ...

i també xarxes!

I és que mentre l'activitat humana feia servir productes biodegradables (cotó, les fibres de les fulles d'atzavara, fusta...) l'impacte sobre l'entorn era mínim i poc durador. Malauradament, l'era del plàstic en què ens trobem propicia gran producció de tota mena de productes i que restaran al mar durant segles!

Així que meravellats, però alhora tristos, tornem cap a la Maru que falta gent!

Salut!

Projecte amb el suport de: