Punt 191 (-30m) Revisant l'hidròfon!

Tot i que les previsions meteorològiques indiquen ona curteta i molt seguida... vaja, marejada quasi assegurada, ens animem a fer un punt relativament proper. Així que ben mirat, què millor que anar a donar un cop d'ull a l'hidròfon?! El passat 18 de novembre el vàrem canviar a fi de descarregar les dades recollides i canviar-li la bateria. L'anterior va fer un centenar de registracions d'una mateixa cèrvia (Seriola dumerilii) marcada a Banyuls (França) el 6 d'agost del 2021 i que rondava la nostra zona entre el 12 l'octubre - 16 novembre 2022. És a dir, ben poc temps després d'haver col·locat l'hidròfon. Aquí teniu un gràfic del seu periple, tot i que encara caldria afegir-hi les dades que la localitzen a Blanes. 

Aquesta història i la d'altres peixos marcats la podeu seguir a marcatgemari.cat A veure si enguany aconseguim registrar-ne més! Baixem!

Així primer de tot comencem verificant el què hi hem vingut a fer: l'hidròfon. Tot correcte i funcionant. Això sí, tot i que només han passat 2 mesos, ja està molt colonitzat.

I ara a gaudir del punt que sempre té sorpreses!

I aquí teniu l'estrella de la immersió d'avui, la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa)! Es tracta de l'escull coral·lí mediterrani. Ja us en vàrem parlar extensament ara tot just fa un any i, aquesta fotografia és d'aleshores

I aquest és l'aspecte que té ara: veieu com de la part de dalt és més blanquinosa? Aquesta zona de l'escull està morta. Si bé aquest estiu passat ha estat persistentment calorós, no sabem si aquest és l'únic motiu del seu mal estat de salut

En canvi, si mirem la part central, veiem que estan bé de salut. Si us hi fixeu, tenen els tentacles desplegats que els hi serveixen per captar l'aliment

Una mica més enllà hem trobat altres colònies més petites que presenten un bon estat de salut com la de la fotografia. Així que aprofitant les visites periòdiques a l'hidròfon, farem seguiment de com evoluciona la madrèpora

Un "parent" de la madrèpora, però de tentacles molt més curts i rabassuts és l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa).

I amb tentacles molt més llargs tenim aquesta ortiga (Anemone viridis). Tant aquesta com l'anterior poden ser la llar de petites gambes transparent, però avui tampoc hem estat de sort

I per acabar aquest capítol d'organismes amb tentacles urticants (cnidaris) tenim aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis). La veritat que tampoc té bon aspecte: totes les puntes de les branques les té colonitzades per altres organismes. Això només passa quan està debilitada. I és que per molt ben armada que estigui amb aquests tentacles, si les condicions ambientals no són favorables, no pot sortir corrents!

Esperem que no acabi com aquesta gorgònia!

L'aspecte general de les petites pedres que trobem en aquest punt són com la de la imatge

Amb presència d'algues verdes (Halimeda tuna) a la part superior i just a sota hi predominen les esponges

Acompanyats d'altres organismes filtradors com aquests petits ascidis (Pycnoclavella communis) on cada individu està separat de l'altre i té un peduncle amb el què s'agafa al substrat

Mentre altres ascidis prefereixen fer colònies ben compactes (Synoicum blochmanni) que fa que semblin mores o...

... bolets!

I qui ha decidit jugar a cuit i amagar amb nosaltres és aquest tord negre (Labrus merula) escapolint-se per tots els forats que ha trobat!

Malauradament, també aquí tenim "objectes perduts" com aquest xarxa...

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 187 bis (-40m) El plan B...ascidis!

Després d'un dia tan esplèndid com ahir, les previsions semblaven apuntar a un dia semblant. Així que hem començat el matí fent un intent del Sant Miquel. Teníem ganes de gorgònies, l'any ha estat tèrmicament molt excepcional i amb una aportació de pluges de pràcticament zero. Però ja al sortir del port semblava que no tindríem tanta sort. Massa mar de fons no prevista. Però tenint en compte les dates, qui sap quan tindríem una nova oportunitat. Així que hi hem anat de totes maneres. El Sant Miquel queda a l'alçada de cala Canyelles i amb la Maru és una hora de navegació. Tot i que a mig camí semblava que la mar s'aplanava, però així que hem sortit de la zona resguardada de Sant Feliu de Guíxols ens hem trobat amb una mar força més moguda. Gens recomanable per una descompressió que es preveu llarga.

Girem cua, i un cop hem tornat a estar resguardats ens animem a anar al punt 187 bis. Som davant de la platja de Fenals. El vent ha parat, però en canvi l'onatge és d'ona molt curta i seguida... Ja mentre ens equipem el mareig es comença a notar, però ho volem intentar de totes maneres. Baixem!

Es tracta de pedretes planes molt colonitzades

A la imatge de color taronja són les puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii). De fet es tracta d'uns animals anomenats briozous que formen aquestes colònies de formes tan curioses. I just al costat unes algues verdes, Halimeda tuna, que tot i la foscor, aconsegueixen fer la fotosíntesi! 

Aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa) només que separés un xic més els seus tentacles ens permetria veure'n la boca, però no hem estat de sort. Al seu voltant de color rosat són algues incrustants del gènere Lithophyllum sp. Sí, sí, també hi ha algues rosades. Aquestes tenen clapes blanques que indiquen no estar gaire bé de salut. Potser encara estan ressentides de la calor de l'any passat. Caldrà veure com evolucionen

I sobresortint de l'extrem de la roca, aquesta esponja, Petrosia ficiformis. És de tipus massiu i dura, així que ens preguntem què hi deu haver sota, potser només pedra?

Però del què avui en trobem molts són ascidis! A la imatge una leucèmia (Halocynthia papillosa). Es tracta d'animals filtradors i en aquest cas és de tipus solitari

D'altres, a més de ser transparents viuen agrupats com aquest estofat (Diazona violacea).

I d'altres formen colònies (Aplidium sp) de formes curioses. Si cliqueu a sobre, la veureu més gran i podreu apreciar que cada parella de foradets correspon a un individu. 

Malauradament, tot i tractar-se d'una roca tan petita, també hi tenim secció d'objectes perduts! A la imatge un munt de fil de pescar que deu ser ben recent perquè està molt poc colonitzat.

I el "peix" no biodegradable més abundant del Mediterrani: el peix compresa... Quan entendran les senyores que el WC no és una paperera?

I ara sí, una mica menys marejats que a l'inici toca tornat dalt de la Maru.

Salut!

Punt 310 (37m ) Serp de mar!

Matí assolellat que no volem desaprofitar. Som al punt 310, entre les platges de Fenals i cala Santa Cristina (Lloret de Mar). Es tracta d'una barra rocosa fragmentada situada a 37m de profunditat. Baixem!

Sovint quan ens apropem a una roca, el què veiem no és aquesta imatge acolorida, sinó ben al contrari! El què veiem és com una mena d'ombra sobre un fons que s'intueix sorrenc. Encens el focus i primer de tot veus els peixos que neden al voltant. En aquest tram de costa, si veus castanyoletes (Chromis chromis) és que estàs en algun lloc fins als 40m de profunditat...

Però si en canvi veus forcadelles (Anthias anthias) és que ets dels 35m de profunditat en avall. Però i si en trobes tots dos com avui? Doncs vol dir que ets al voltant dels 35-37m. Ep! En aigües més transparents com les de les illes Balears hauríem de baixar a força més profunditat per trobar-les!

A aquesta profunditat el paisatge se l'anomena coral·ligen. Aquí ja no dominen les algues verdes i les que hi ha són rogenques. Les de la imatge (Lithophyllum stictaeforme) que recorden als bolets de soca, són molt calcificades. És a dir, són ben dures!

Tot i que sempre trobem algunes excepcions, com l'alga verda Halimeda tuna que colonitza les parts més elevades de la roca. Tant les unes com les altres fan la fotosíntesi igual que les plantes de terra ferma

Les que pròpiament no fan la fotosíntesi, tot i tenir algues vivint dins d'elles són les esponges. D'aquí que tinguin necessitat d'estar en zones il·luminades tot i que la major part de l'aliment l'aconsegueixen filtrant l'aigua

Aquí podeu apreciar tot el sistema de canals que té la Dysidea avara. Pels forats petits són les vies d'entrada. I al final d'aquesta mena de "dits" hi trobem els òsculs, que són els forats de sortida. Cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran i veureu com acaben en una mena de tub transparent! I ja posats, també veureu que els forats són aprofitats per d'altres organismes per fer-hi la casa!

L'estratègia del filtratge de l'aigua no és exclusiva de les esponges. A la imatge no són caramels ni bolets sinó una forma colonial d'ascidia, la Synoicum blochmanni. De fet evolutivament són més propers a nosaltres que les estrelles de mar o les gambes perquè tenen una estructura primitiva de columna vertebral!  En aquesta altra immersió en trobareu d'altres de solitaris transparents on podreu apreciar-ne les "costelles">> 

D'altres organismes aposten per la caça activa mitjançant tentacles urticants que paralitzen les preses. A la imatge una ortiga (Anemone viridis). Normalment els tentacles estan aixecats, però aquesta els té anormalment caiguts. No us sabem dir-vos el per què.

Aquesta anemona de tub (Cerianthus membranaceus) segueix la mateixa estratègia

Aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis) vindria a ser una versió colonial de les anemones. Però avui no comparteix que sigui un bon dia per caçar, així que té els seus tentacles ben amagats. D'aquí que sembli un filferrro!

Un altre organisme colonial són les puntetes de neptú (Reteporella grimaldii). En aquest cas els individus que la formen són microscòpics i els seus tentacles impossibles de veure a ull nu. Així que gaudirem de l'espectacle del seu aspecte!

I no ens en podem estar de mostrar-vos aquest cuc Protula tubularia. El plomall és el seu aparell bucal per captar l'aliment. La resta de l'animal es troba dins del tub. I com l'espanteu, el plomall també hi anirà dins!

Passejant-se per sobre, sense massa miraments trobem aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

I entre els peixos carnívors quines estratègies hi ha? Uns, com aquesta serp de mar (Ophisurus serpens) decideixen enterrar-se i restar a l'aguait. Es tracta d'un peix força comú, però la seva tàctica és tan efectiva que és la primera vegada que aconseguim fotografiar-lo!

I d'altres com aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) es refien tant del seu camuflatge que senzillament es queden quiets!

Malauradament, avui tampoc podia faltar l'apartat d'objectes perduts. A la imatge una sabata...

Fils de pescar recents...

...o molt recents...

D'altres que ja hi porten més temps...

I fins i tot xarxes!

I nosaltres que ja ens toca tornar cap a la Maru que s'està girant mal temps!

Salut!

Punt 187 (-38m) Escórpores, escorporetes i mòlleres

Matí aparentment tranquil, però les previsions meteorològiques indiquen que el vent de garbí entrarà d'hora. Es tracta del vent del sud-oest del què en aquest tram de costa, no hi ha punts arrecerats. Així que ens decidim per un punt proper al port de Blanes, per no perdre tan de temps navegant. Ens decidim pel punt 187, un aflorament rocós aïllat que es troba a 38m de profunditat davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

Només arribar la primera sorpresa: l'alga verda Halimeda tuna. Segons la bibliografia se'n troba fins als 50m de profunditat, però pels què fa a Els Jardins Submergits de la Selva, aquest és el punt més profund on se'n troba!

La major part de la roca està colonitzada per tota mena d'organismes amb predomini de les esponges. I és en aquest entorn on es camufla tan bé com pot el captinyós (Scorpaena notata). Es tracta d'un tipus d'escórpora de mida petita (fins als 20cm) amb ulls ben grossos. De fet la de la imatge amb prou feines deu fer els 5cm de llargada.

Qui necessita d'espais de majors dimensions on amagar-se és el cap-roig (Scorpaena scrofa), que a Blanes es coneix com a polla. També es un tipus d'escórpora vermellosa, però de majors dimensions (fins a 50cm) i a més de la coloració vermellosa, són molt característics els apèndix cutanis de la barba i per sobre els ulls. Inclús els alevins no tenen els ulls tan grossos com els del captinyós.

Es tracta de "caçadors a l'espera": es queden ben quiets fins que la presa no és prou a prop per menjar-se-la. I tot i que a les fotografies tenen una coloració ben viva, sense el flaix es veuen bruns i es mimetitzen molt bé amb l'entorn. Tot i ser peixos que acostumen a estar quiets, tenen una arma secreta per defensar-se: les espines de l'aleta dorsal són verinoses!

  

En el capítol d'esponges, a la imatge tenim una orella d'elegant (Spongia lamella). Sovint per classificar les esponges es fa referència a la seva forma. En aquest cas estaríem parlant d'una d'erecta amb forma de copa. Ben al contrari del què hi ha a la imatge anterior que se la considera de tipus massiu: no només recobreix la roca, però també fa estructures abultades

Recobrint l'entrada del forat on s'ha decidit a amagar-se aquesta mòllera roquera (Phycis phycis), l'esponja grisa és de tipus massiu mentre que la taronjosa del costat és de tipus incrustant: fa una taca que recobreix la roca d'on només en sobresurten els òsculs (forats de sortida de l'aigua que filtra). Aquí trobareu més informació sobre esponges>>. 

Aquí tenim una altra mòllera roquera. Es tracta d'una caçadora nocturna i durant el dia s'amaga en forats i coves. Destacar les aletes modificades en forma de filaments bífids amb el què palpa el fons marí i les barbetes del mentó.

Té una "cosina", la mòllera de fang (Phycis blennoides) amb la què segur que no tindrem ocasió de confondre'ns ja que viu sobre els 200m de profunditat. Si la voleu veure, la trobareu a les peixateries!

Qui tampoc desaprofita les cavitats és aquesta llagosta (Palinurus elephas)

Tot i la proximitat a la costa, aquesta no està exempta de xarxes abandonades. 

Aquesta ja fa molt que hi és, però de ben segur que ha deixat a més d'un mero sense casa!

Malauradament, no tot són xarxes i són perfectament evitables...

I nosaltres cap a la Maru falta gent abans que el garbí bufi més fort!

Salut!