Punt 119 (-52m) Inspeccionant gorgònies...

Aprofitant el bon temps i sobretot la bona mar tornem a un altre punt on sabem que hi ha boscos de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Som davant de la platja gran de Lloret de Mar, sobre el punt 119 que es troba a 52m de profunditat. Baixem!

I aquesta vegada durant la baixada hem tingut companyia: una milana (Myliobatis aquila)! I tot i que es temptador apropar-nos-hi, va armada amb un agulló molt verinós a la cua. Així que preferim mantenir les distàncies i gaudir de l'espectacle!

Aquí les gorgònies són de grans dimensions, la de la imatge fa més d'un metre d'alçada. I avui tenen un aspecte particularment esponjós perquè tenen els pòlips oberts

Aquí en teniu un detall de les branques. Cadascuna d'aquesta mena de "trompetetes" que anomenem pòlips corresponen a la boca d'un individu. De fet per ser més efectius són acabats en 8 tentacles urticants. Vaja que segueixen la mateixa estratègia que les meduses però en versió colonial formant aquests ventalls majestuosos

Malauradament algunes estan sent epifitades, és a dir, que d'altres organismes hi estan visquent a sobre. En el cas de les gorgònies és indicador que no estan bé de salut. A veure si mirant-la més de prop en podem deduir el motiu...

I aquí ho tenim: un fil de pescar! En d'altres parts és fa difícil de veure perquè ja s'hi han incrustat tota mena d'organismes, però en aquest tros es pot veure que es tracta d'un fil de pescar. Tot i que aparentment no hauria de ser un problema ja que la gorgònia es pot continuar alimentant; sí que li causa fregaments que amb el temps en deteriora els teixits i acaba essent presa d'altres organismes oportunistes. Una trista fi per a un organisme que per les dimensions segur que té més de cent anys...

Avui és la segona vegada que registrem aquest ascidi que forma colònies incrustants sobre roques i d'altres organismes. A la imatge ha triat una branca morta de gorgònia. Es tracta de Diplosoma spongiforme. Però anem a veure'l més de prop...

Estem parlant d'aquesta estructura de puntets blancs i grisos. Mirant amb deteniment veureu que tots aquests puntets estan embolcallats per una estructura transparent amb uns forats que recorden unes canonades. (Es veu millor a la meitat esquerra de la branca). Els ascidis poden viure de forma individual, tenen forma de sac amb dos forats com en el cas de les leucèmies (Halocynthia papillosa) que a d'altres immersions us n'hem parlat>> Es tracta d'un organisme filtrador: l'aigua entra pels puntets petits i surt per aquests tan grans i transparents anomenats òsculs

Tornant a les gorgònies: encara n'hi ha que tenen bon estat de salut, tot i que la branca de l'esquerra ens fa sospitar de més fils de pescar. A l'extrem s'hi ha agafat una estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus), també coneguda com a fregall

De fet es tracta realment d'una ofiura, un parent de les estrelles de mar però de braços més prims i esvelts. En aquest cas, a més a més, els té compostos. És una caçadora nocturna, però avui ens ha regalat un parell de braços desplegats perquè en puguem apreciar fins a quin punt n'arriben a ser de ramificats

Sobre les gorgònies no els hi fan res, només els hi serveixen de talaies per capturar el menjar. De fet també es freqüent trobar-les pel fons com la de la imatge

Avui ens crida l'atenció que sobre el fons el paisatge habitual de coral·ligen està cobert per algues. I entre aquestes hi hem trobat aquesta morena (Muraena helena). Però un moment, què hi té a la boca?

Es tracta d'un isòpode, un tipus de crustaci. Per entendre'ns, un parent de les gambes però aplanat. El que té a la boca és un poll de mar (Anilocra physodes), un paràsit que sovint trobem sobre altres peixos com tords, variades o corballs. Possiblement no se'l podrà treure de sobre...

I aquí no només les gorgònies vermelles adquireixen grans dimensions, sinó també les esponges canelobre (Axinella polypoides), també conegudes com a metxa

I no voldríem marxar sense esmentar la presència d'aquesta alga mucilaginosa. Per avui no era sobre les gorgònies com ens ha passat en d'altres ocasions. Però no deixa de cridar-nos l'atenció que sigui tan abundant

I ara sí, cap a la Maru falta gent que està entrant una bona garbinada!

Salut!