Els Jardins Submergits de La Selva: Punt 310 (37m ) Serp de mar!

Matí assolellat que no volem desaprofitar. Som al punt 310, entre les platges de Fenals i cala Santa Cristina (Lloret de Mar). Es tracta d'una barra rocosa fragmentada situada a 37m de profunditat. Baixem!

Sovint quan ens apropem a una roca, el què veiem no és aquesta imatge acolorida, sinó ben al contrari! El què veiem és com una mena d'ombra sobre un fons que s'intueix sorrenc. Encens el focus i primer de tot veus els peixos que neden al voltant. En aquest tram de costa, si veus castanyoletes (Chromis chromis) és que estàs en algun lloc fins als 40m de profunditat...

Però si en canvi veus forcadelles (Anthias anthias) és que ets dels 35m de profunditat en avall. Però i si en trobes tots dos com avui? Doncs vol dir que ets al voltant dels 35-37m. Ep! En aigües més transparents com les de les illes Balears hauríem de baixar a força més profunditat per trobar-les!

A aquesta profunditat el paisatge se l'anomena coral·ligen. Aquí ja no dominen les algues verdes i les que hi ha són rogenques. Les de la imatge (Lithophyllum stictaeforme) que recorden als bolets de soca, són molt calcificades. És a dir, són ben dures!

Tot i que sempre trobem algunes excepcions, com l'alga verda Halimeda tuna que colonitza les parts més elevades de la roca. Tant les unes com les altres fan la fotosíntesi igual que les plantes de terra ferma

Les que pròpiament no fan la fotosíntesi, tot i tenir algues vivint dins d'elles són les esponges. D'aquí que tinguin necessitat d'estar en zones il·luminades tot i que la major part de l'aliment l'aconsegueixen filtrant l'aigua

Aquí podeu apreciar tot el sistema de canals que té la Dysidea avara. Pels forats petits són les vies d'entrada. I al final d'aquesta mena de "dits" hi trobem els òsculs, que són els forats de sortida. Cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran i veureu com acaben en una mena de tub transparent! I ja posats, també veureu que els forats són aprofitats per d'altres organismes per fer-hi la casa!

L'estratègia del filtratge de l'aigua no és exclusiva de les esponges. A la imatge no són caramels ni bolets sinó una forma colonial d'ascidia, la Synoicum blochmanni. De fet evolutivament són més propers a nosaltres que les estrelles de mar o les gambes perquè tenen una estructura primitiva de columna vertebral! En aquesta altra immersió en trobareu d'altres de solitaris transparents on podreu apreciar-ne les "costelles">>

D'altres organismes aposten per la caça activa mitjançant tentacles urticants que paralitzen les preses. A la imatge una ortiga (Anemone viridis). Normalment els tentacles estan aixecats, però aquesta els té anormalment caiguts. No us sabem dir-vos el per què.

Aquesta anemona de tub (Cerianthus membranaceus) segueix la mateixa estratègia

Aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis) vindria a ser una versió colonial de les anemones. Però avui no comparteix que sigui un bon dia per caçar, així que té els seus tentacles ben amagats. D'aquí que sembli un filferrro!

Un altre organisme colonial són les puntetes de neptú (Reteporella grimaldii). En aquest cas els individus que la formen són microscòpics i els seus tentacles impossibles de veure a ull nu. Així que gaudirem de l'espectacle del seu aspecte!

I no ens en podem estar de mostrar-vos aquest cuc Protula tubularia. El plomall és el seu aparell bucal per captar l'aliment. La resta de l'animal es troba dins del tub. I com l'espanteu, el plomall també hi anirà dins!

Passejant-se per sobre, sense massa miraments trobem aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

I entre els peixos carnívors quines estratègies hi ha? Uns, com aquesta serp de mar (Ophisurus serpens) decideixen enterrar-se i restar a l'aguait. Es tracta d'un peix força comú, però la seva tàctica és tan efectiva que és la primera vegada que aconseguim fotografiar-lo!