Punt 325 (-42m) Foronidis!

Aprofitem que és Sant Joan i que les condicions a mar són immillorables per tornar al punt 325. Es tracta d'una zona de fons fangós amb unes poques pedretes davant de la platja gran de Lloret de Mar. I és que és un punt particular, no només perquè és molt fàcil aixecar pols, sinó perquè a més és un paisatge singular pel predomini d'esponges, anemones de tub i ascidis. Justament, la darrera vegada no vàrem veure alguns tipus d'ascidis que eren dominants. A més, l'aigua s'ha escalfat moltíssim en no res, a superfície ja tenim 26ºC, cosa gens habitual ni tan sols al mes d'agost. Com deu ser a baix? Baixem!

Durant la baixada la temperatura va baixant gradualment per quedar-nos a 16ºC. Normalment, sobretot quan les aigües són tan càlides a superfície, a un cert punt de la baixada hi ha un canvi sobtat de la temperatura degut a què vas a una massa d'aigua diferent que no li ha arribat encara l'escalfor de les radiacions solars. Avui en canvi ha estat tot gradual fins al fons. Així sí, uns 5m abans d'arribar al fons, l'aigua és tota tèrbola que sembla que hi hagi boira i és ple de besucs (Pagellus acarne)!

Passejant per sobre les roques i els organismes que les colonitzen trobem estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus). Tot i ser d'hàbits nocturns avui està de cacera i estira algun dels seus braços ramificats per capturar menjar.  Som arran del fons i la sensació de boira continua per la presència de molts peixos petits i misidis, són aquesta mena de "gambetes" que hi ha a l'esquerra, els veieu?

Tot i haver claror, la llanterna avui és particularment útil per detectar aquests ascidis: els estofats! No són tan grossos com els de la primera vegada que hi hem baixat al 2024, però hi són!

També trobem altres ascidis solitaris, com les leucèmies (Halocynthia papillosa) vermelloses i opaques que hi ha a l'esquerra de la imatge. Aquí són particularment grans (10cm). Al centre una anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). I si cliqueu sobre la imatge, veureu al centre la seva boca!

I qui no es vol perdre res és aquest captinyós (Scorpaena notata). És un tipus d'escórpora petita, el veieu dalt de la pedra?

I l'altre organisme que tenim molt d'interès en fotografiar són els foronidis! Com que són més aviat petits (<1cm) i els que coneixem acostumen a estar a la base de les anemones de tub (Cerianthus membranaceus), doncs primer de tot busquem aquest tipus d'anemones com la de la imatge. Aquesta és de tentacles clars

I d'altres els tenen foscos. En aquest cas està mig amagada en el seu tub tou. En tots dos casos estem de sort, fixeu-vos què hi ha a la base...

Foronidis (Phoronis sp)! Tot i que físicament ens recordin a les palmeretes i cucs de closca, es tracta d'organismes molt més evolucionats, dels quals només se'n coneixen una desena d'espècies al món!

Els què sí que formen conglomerats són aquests cucs, Filograna implexa. Viuen en tubs calcaris, i si cliqueu sobre la imatge veureu que en sobresurten uns "plomalls". Es tracta del seu aparell bucal que fa servir per captar l'aliment

D'altres organismes molt menys evolucionats, però francament efectius, tant que són dominants a l'hora de colonitzar roques, són les esponges! Just per fer-nos una idea...

Aquesta esponja negra (Sarcotragus foetidus)

Aquí una Dysidea fragilis, que fa aquesta mena de digitacions. Però a sobre uns quants cucs Filograna implexa han decidit establir-s'hi i encara s'hi ha afegit un llimac de mar (Felimare sp.)

Una petita Aplysina cavernicola groga que aviat formarà una massa amb més estructures com la que veiem, que semblen dits!

I aprofitem per recordar que tot i la profunditat, també hi arriba llum solar que aprofiten aquestes algues brunes: Zanardinia typus

Malauradament, l'apartat d'"objectes perduts" és particularment extens: des d'ampolles...

...una gorra que només se li reconeix la visera...

... i les indestructibles tovalloletes d'un sol ús!!! Sí, sí, seran biodegradables a terra ferma, però a mar no desapareixen MAI!!! Si us hi fixeu, just davant hi ha un cap-roig (Scorpaena scrofa) que a saber què deu estar pensant...

I ara sí que se'ns fa tard i cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 191 (-30m) Ja és primavera!

Tot i aquest pont tan fantàstic, el temps no acaba d'acompanyar sobretot a nivell marítim. Avui és l'únic dia que veiem alguna possibilitat de fer immersió, però amb Biodramina!!! A més l'aigua s'està escalfant molt ràpidament, a superfície ja és a 18ºC, així que el plàncton està creixent: ja és primavera! I això també vol dir, aigua tèrbola... Ens decidim a tornar al punt 191, on la setmana passada vàrem canviar l'hidròfon i parar més atenció a els organismes de menors dimensions... Baixem!

A la part més alta de les roques hi predominen les algues

Com aquesta alga verda Flabellia petiolata 

O aquesta alga bruna del gènere Dictyota sp.

I aquesta alga roja (Peyssonnelia sp.) acompanyant aquesta esponja taronjada lobulada (Agelas oroides)

Passejant-s'hi per sobre trobem aquest eolidaci de Banyuls (Nemesignis banyulensis) que ens mostra els seus tentacles orals (les banyes allargades de punta blanquinosa), els rinòfors amb els què nota el gust (la parella de banyetes rugoses de color ataronjat) i els cerata amb els que respira (tota la resta de "punxes")! 

Perquè us feu una idea de com es nota l'onatge tot i ser a 30m de profunditat, fixeu-vos amb els rinòfors, els té una mica doblegats cap a un costat!

Fent-li companyia hi ha també un grapat de flabelines d'Ischia (Paraflabellina ischitana). En aquesta espècie els tentacles orals són llisos, violats amb les puntes blanques i els rinòfors tenen la mateixa coloració però són rugosos

En aquesta imatge es pot apreciar millor la rugositat dels rinòfors. A la punta dels cerata, de color blanc, hi ha el cnidosac. Es tracta d'un espai on acumula les cèl·lules urticants dels cnidaris dels quals s'alimenta i que pot expulsar quan necessiti defensar-se!

Però què són els cnidaris? Un conjunt d'organismes que tenen en comú un aparell bucal format per tentacles urticants. Hi incloem animals tan diversos com les meduses, les gorgònies o com els hidraris de la imatge. Si us hi fixeu a les branques hi podreu distingir uns petits "paraigües", són els pòlips! Així que aquests llimacs de mar que us acabem de descriure, no estan pas interessats a les algues, sinó en aquests hidraris del gènere Eudendrium sp. dels quals s'alimenta. Vaja, que al contrari dels seus cosins terrestres, aquests són ben carnívors!

Així que com a parent de l'hidrari tenim aquesta anemone (Anemonia viridis) amb tentacles que fan més de 15cm de llargada

I de menors dimensions aquesta anemone de tub (Cerianthus membranaceus) que avui està amagat i podem apreciar com n'és de tou el tub on s'amaga

I aquí en canvi en tenim una versió colonial de cnidari i molt calcificada. Es tracta de la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa) 

Els individus estan molt a prop els uns dels altres i només en veiem la part de la boca, la resta de l'individu continua per sota dins d'un tub ben dur. Tot i que entre mig algun altre organisme s'hi amaga com esponges o ofiures. Però si és un cnidari, on són els tentacles?

Doncs per veure els tentacles caldrà fixar-se en aquestes estructures ratllades i veureu que en sobresurten com uns dits transparents. Ep! Que no us enganyi, tot i ser transparents són ben urticants!

I aquest en canvi, no és un cnidari, sinó un cuc que viu dins del tub calcari que s'ha fet ell mateix. El plomall que es veu és part del seu aparell bucal. Filtra l'aigua d'on n'extreu els microorganismes dels quals s'alimenta. S'ha vist que a les puntes d'aquest plomall hi té una mena d'ulls molt senzills que detecten foscor i moviment, per això així que t'hi apropes de seguida desapareix dins del tub. Avui encara hem estat de sort que s'ha deixat fer una foto abans d'amagar-se!

I controlant els nostres moviments està aquest reiet (Apogon imberbis)

Malauradament, també hi trobem tovalloletes d'un sol ús escampades per tot arreu... Tan difícil és llençar-les a la brossa?

Bé, tot i la Biodramina tant d'onatge és atabalador, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 320 (-30m) Madrèpores i més sorpreses!

Matí assolellat i amb mar prou tranquil·la per poder fer immersió amb la Maru! Tot i així les previsions no són massa clares, així que ens decidim pel punt 320, davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Es tracta d'unes roques petites a 30m de profunditat, prou a prop del port per poder tornar de seguida si s'acaba aixecant mar. Baixem!

L'aigua als primers metres és força tèrbola, però just a tocar del fons la visibilitat millora. De fet, al voltant d'una de les pedres sembla que som a la termoclina: punt on es toca l'aigua escalfada pel Sol de la resta. Te n'adones perquè sembla com si hi haguessin vapors que no et deixen veure amb claredat. Però estranyament, no notem el canvi de temperatura. Serà doncs una entrada d'aigua dolça? 

És més, just on hem baixat trobem una bonica colònia de madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa)! Potser no us semblarà un gran què, però fa cosa de 3 milions d'anys al Mediterrani hi havia una gran barrera coral·lina, formada justament de coixins de corall com el de la imatge! 

Aquí en aquesta altra imatge veiem dues colònies que es toquen. Els individus que componen cada colònia formen una mena de coixí molt atapeït. Això ens indica que hi ha molta corrent. 

Aquí, en canvi, no hi deu arribar tanta corrent, ja que els individus estan una mica més separats

De fet, entre els components de la colònia hi ha prou espai perquè s'hi amaguin ofiures! Es tracta d'un parent de les estrelles de mar de potes molt més primes. Les veieu com sobresurten del corall?

En aquesta imatge, una de les colònies és morta i deu haver rebut un cop amb algun objecte contundent ja que està trencada. Això sí, ens permet veure els individus al complet: són aquests tubs blanquinosos de la part esquerra. Qui ho diria, quan vistos des de dalt, que siguin tan llargs!

De fet, la cosa no acaba aquí, perquè no només veiem que la majoria tenen molt bona salut, sinó que en trobem més! Es tracta d'un organisme que prefereix substrats durs a poca profunditat (5-15m) perquè les algues simbionts que conté necessiten llum; avui, en canvi, en trobem a 30m! 

És més, segons la bibliografia, els hi agraden els llocs amb corrents d'aigua dolça que aportin sediments. Serà això el què ens ha semblat quan hem arribat?

Si en voleu saber més detalls, en aquest post us n'expliquem algunes coses més!

Afegir que avui hem trobat per primera vegada aquest ascidi del gènere Polycarpa sp.. Es tracta d'animals filtradors: l'aigua entra per aquesta mena de "corona" i surt per un altre forat lateral que a la imatge no s'aprecia. L'aspecte "pelut" que té és degut a les algues que hi creixen a sobre (epibionts).

 En aquest post us n'expliquem més detalls de com són!

Aquesta no és la primera vegada que visitem aquest punt, la darrera va ser al 2020 i, ja aleshores, ens va cridar l'atenció l'abundància d'esponges canelobre (Axinella polypoides). 

Enguany en canvi, tot i trobar-ne, n'hi ha que fan força mala cara. Tot i així, a aquest captinyós (Scorpaena notata), sembla que li vagi per camuflar-se!

Tot i que aquest altre, ha preferit aquesta altra esponja!

Malauradament, altres esponges canelobre són mortes.

I respecte a la immersió del 2016, on hi havia gorgònies, enguany només hem trobat aquesta petita gorgònia blanca (Eunicella singularis). Pel què fa als olivarets (Leptogorgia sarmentosa), ni rastre!

En el capítol anemones, hem trobat ortigues (Anemonia viridis) de grans dimensions, però no hem estat capaços de veure-hi cap gambeta transparent de les que s'hi solen amagar...

En canvi, acompanyant aquesta anemone de tub (Cerianthus membranaceus) hem tingut més sort: just a la part de dalt de la imatge hi hem trobat un foronidi (Phoronis australis): sembla un tros de blonda blanquinosa recargolada, però es tracta d'un petit animal filtrador emparentat amb els briozous! 

Això sí, hem estat ben entretinguts amb aquests dos protagonistes: tord negre (Labrus merula)

I aquest pop (Octopus vulgaris) que ens ha fet tota una demostració de la seva capacitat per mimetitzar-se

Fins finalment decidir-se a fugir!

Malauradament també tenim capítol d'objectes perduts amb tovalloletes d'un sol ús...

...i aquesta nansa abandonada. Ja no pesca perquè de tant colonitzada té els forats tapats...

 ...i a més sembla que algú l'hagi oberta. A les fotos que vàrem fer al 2016 pensem que es tracta d'una altra!

I ara sí, el què hem de fugir som nosaltres que se'ns acaba l'aire!

Salut!