Punt 169 (-40m) Avui maërl i equinoderms!

Avui és el tercer dia consecutiu de temps primaveral i no ens ho hem volgut perdre. Sí, tot i que la mar està pràcticament plana i poquíssim vent, l'aigua està verdíssima i només a 13ºC, però ja ens abrigarem! Com que estem força desentrenats ens decidim per un punt proper: el 169, som davant de Fenals i hauríem de trobar unes pedres petites. Baixem!

Vaja, hem fet sorra! Bé, aquesta és la primera impressió quan ets al mig del no res amb visibilitat de 2 metres sense cap altre objecte prou gran que et serveixi de referència per tornar al fondeig. Però no tot són coses "estranyes". A veure si us ho podem explicar millor... Tornem-m'hi!

Vaja, hem fet sorra i tot i que el paisatge sembla uniforme, distingim aquestes estrelles vermelles  (Echinaster sepositus) que li donen una nota de color. Fins a on arriba la vista no es veu cap roca. I ara cap on anar?

O potser no cal anar enlloc... Si torneu a mirar les fotos del post d'avui veureu que de sorra se'n veu ben poca i en canvi està ple de "palets" calcaris. Es tracta d'algues dures que conformen aquest tipus de paisatge conegut com a maërl o grapissar. Al centre de la imatge a més hi tenim un rodòlit! Literalment vol dir: pedra creada a partir d'algues vermelles. Bé, tot i que les coloracions viren del gris al rosat fosc, són estructures formades a partir d'un gra de sorra o un fragment d'alguna cosa dura on hi creix una alga coral·lina que la va recobrint a estrats creant aquesta mena de pilota. Tot i l'aspecte de pedra, el rodòlit és ben viu per tots els seus costats, ja que els corrents marins i la fauna el fan rodolar. El de la imatge és de l'alga Lithophyllum racemus

A la part de baix de la imatge un rodòlit de l'alga Lithothamnion valens. Aquesta sí que és més rosada! Però al centre de la imatge tenim un tros d'esquelet d'un dels animalons que fan rodolar els rodòlits: una garota de sorra (Echinocardium cordatum). És un eriçó de mar d'uns 9 cm de llargada que viu enterrat a la sorra. Si cliqueu sobre la imatge veureu que té tot de foradets que fan un dibuix en forma d'estrella

Aquí en teniu un altre de sencer. El forat més gros hi trobaríem la boca i el foradet que es veu a la part de dalt correspon a la zona anal. Però veieu el dibuix de foradets petits que té en forma d'estrella? Heu pensat mai com s'ho fa un eriçó de mar per quedar-se fixat a una roca o inclús per mantenir fulles i altres petxines per camuflar-se? Resulta que està equipat amb peus ambulacrals! Per entendre'ns, serien com una mena de potetes acabades amb forma de ventosa. En el cas de les garotes de sorra estan una mica modificats per poder viure enterrats: els que sortirien per el dibuix d'estrella que envolta l'anus capten l'oxigen present a l'aigua, al voltant de la boca hi trobaríem d'altres que permeten apropar el menjar cap a la boca

Això sí, hi ha crancs ermitans que els hi sembla que és un lloc fantàstic per fer-la petar!

I emparentats amb les garotes tenim les estrelles de mar, són els anomenats equinoderms. I què tenen en comú? Doncs que podem distingir el què es diu una simetria radial que acostuma a estar dividit en 5 parts. L'estrella vermella té 5 potes, la garota d'abans veiem el dibuix d'estrella de 5 punxes

Mirant-la de prop veurem que la superfície és més aviat punxosa, tot i que no tant com les garotes. Però tot i així explica que en diguem equinoderms: pell coberta de punxes. I ara fixeu-vos per sota, veieu aquesta mena de tentacles? Són els peus ambulacrals! És a dir, l'estrella no "camina" per la sorra posant-se dreta sobre les potes, sinó que són els peus ambulacrals, que movent-se de forma sincronitzada fan que es desplaci. 

L'altra troballa que ens té intrigats és aquesta pota amputada. I és que en cas de sentir-se en perill es pot autoamputar una pota que més endavant se li regenerarà. Serà aquest el cas? Per part nostra no hem vist cap estrella que li faltés cap pota. I pel què fa a la poteta en sí, sabem d'espècies que són capaces de regenerar-se fins a tenir un individu complet però no hem trobat a la bibliografia que sigui el seu cas

Això sí, abans de marxar sí que hem trobat unes pedretes molt colonitzades

On destaquem aquest estofat (Diazona violacea): colònia d'organismes filtradors amb un tub digestiu com un sifó. Aquí>>en trobareu d'altres presents a menys profunditat!

La Pentapora fascialis, que tot i el seu aspecte, no és una alga sinó un briozou. Vaja, que de planta no en té res, sinó que és un animal colonial!

També trobem un feix de Posidonia oceanica de la praderia propera on sembla que hi té enganxat una plamereta (Sabella spallanzanii). Tot el tub és on s'hi amaga un cuc i la "palmereta" és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. Ara, després de la primera foto, no ha dubtat a amagar-se dins el tub!

En primer pla un altre equinoderm, la pitxota (Holothuria sp)! També coneguda com a cagarro de mar. Si cliqueu per fer la imatge més gran veureu que també està coberta d'espines. I per sota algunes espècies també tenen peus ambulacrals que fa servir sobretot per fixar-se a les roques més que no pas per  desplaçar-se.

Ara bé, al centre de la imatge hi trobem una tovalloleta d'un sol ús...

I una altra...

I dues més...

I encara més...

I el què faltava, un "peix compresa"... Quan posaran a l'etiquetatge que no s'han de llençar pel WC???

I ara ja sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!