Punt 196bis (-51m) Viver de llagostetes!

Avui ha estat un dia que no es podia deixar escapar. Cada dia la mar estava un xic més plana i avui, finalment, ja apte per fer immersió amb la Maru! Al carrer hi ha només 6ºC, però per sort nostra, l'aigua està a 15ºC. Vaja, que continua uns 3ºC més calenta del què estem acostumats per aquestes dates. Ens decidim pel punt 196, però revisant el sonar, hem filat més prim les coordenades a fi de caure més a prop de la roca. Es tracta d'una roca petita, plena de forats davant de la platja gran de Lloret de Mar. Hi vàrem anar per primera vegada al gener del 2015 i estava ple de llagostes (Palinurus elephas). Al juny del 2016 hi vàrem tornar a anar i encara en vàrem trobar. Però després d'aquest parell d'anys tan calorosos, encara en trobarem? Baixem!

L'aigua és molt verdosa i el fons és molt fosc. Just al costat del fondeig només es veu aquesta petita roca. Ja ens crida l'atenció que a aquesta profunditat, acompanyant les habituals forcadelles (Anthias anthias), hi ha castanyoletes (Chromis chromis). Per aquesta zona, normalment, només en veiem fins als 40m de profunditat!  

Un xic més enllà trobem aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis). També aquesta és pròpia d'aigües menys profundes. I no hi ha rastre de la gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) de l'ocasió anterior.

Tornem a trobar un cap-roig (Scorpaena scrofa) de grans dimensions sobre la roca més gran. I els peixos del seu voltant són, forcadelles i xucles (Spicara maena). A la imatge sembla que estigui mirant les estrelles... Però la seva aleta dorsal aixecada ens indica que està en guàrdia...

Bé, en guàrdia però encara s'ha deixat retratar de ben a prop! 

I les llagostes, on són?

Doncs sembla que hi ha hagut moviment! En aquest forat, al 2015 hi havia un cap-roig ben gros. En canvi, enguany, hi tenim llagostes! Bé, més aviat un viver de llagostes. No les veieu? A l'esquerra hi ha la més gran, però si mireu bé al voltant dels forats, veureu que en sobresurten tot de banyes. Es tracta d'exemplars d'un any d'edat, que encara són molt petits. Si feu clic sobre la imatge la veureu més gran. Nosaltres en comptem 5, i vosaltres?

Això sí, alguna és una mica més gran i escaladora!

Destacar aquesta esponja de grans dimensions (>15cm de diàmetre), Calyx nicaeensis

...aquest estofat (Diazona violacea)...

... i acumulacions de branquetes trencades de Pentapora fascialis, un briozou de color taronja viu propi d'aquestes profunditats. En aquesta altra immersió en trobareu una imatge. I sí, els draps que es veuen són tovalloletes d'un sol ús...

Tot i les bones condicions, avui el temps d'immersió és més curt, ja que a més profunditat, degut a la major pressió, l'aire s'acaba més ràpid. Així que cap a la Maru falta gent!

Bon any!

Punt 398 (-48m) Buscant gorgònies

Finalment un cap de setmana amb una previsió meteorològica bona, o si més no, el mínim per anar tranquils amb la Maru. Ara els matins refresca força i la temperatura de l'aigua ja ha baixat als 19.8ºC. A baix com deu estar? Ja és hora de comprovar-ho, baixem!

Es tracta del punt 398, som davant de la platja gran de Lloret de Mar a 43m de profunditat, anys enrere hi havíem trobat gorgònies i avui ens animem a verificar com estan. Es tracta de petites roques baixes, però molt colonitzades

Algunes roques estan recobertes per espècies comunes, però que siguin tan abundants les fa singulars. Aquest n'és un exemple: l'organisme taronjós, Pentapora fascialis cobert per aquest altre blanquinós, Filograna implexa. Dit així, potser no té cap gràcia, però a vosaltres què us sembla que són? Plantes, algues, coralls??? Doncs la  Pentapora fascialis és un briozou, un organisme que viu dins d'una capsuleta que totes juntes formen aquestes làmines ataronjades que veiem. I la Filograna implexa, són cucs de tub. És a dir, el cuc fa un tub calcari i es troba amagat a dins! 

D'altres organismes no hi ha ombra de dubte del què són, com aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella) una esponja que en el passat s'havia fet servir per la dutxa! I a sobre d'aquesta, una petita estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que ens mostra alguns dels seus tentacles recarcolats

Tot i que aquestes altres, ja adultes, prefereixen aquesta esponja canalobre (Axinella polypoides) com a talaia per capturar les seves preses

L'objectiu d'avui però, són les gorgònies i avui només hem trobat aquesta espècie: la gorgònia groga (Paramuricea grayi)

Aquí podeu apreciar els seus pòlips 

I a nosaltres ja se'ns acaba el temps per explorar, així que cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 157 (-44m) Anemones de tub!

Després d'un dissabte ventós amb mar creuada, avui una mica de calma! Aprofitem per anar a un punt nou de la barra d'en Goula, cap al final de la platja de Fenals. Malauradament ens trobem que hi han calat una xarxa, així que per a evitar disgustos mirem el GPS i triem un punt proper a l'atzar. I és que la previsió és que cap a migdia entrarà vent i seria una llàstima que els companys del segon torn no puguessin fer immersió. Canvi de plans i enfilem cap al punt 157. Es tracta de dues roquetes d'un metre d'alçada i escassament dos de llarg. Ja hi vàrem anar al juliol del 2017, com estarà ara? Baixem!

Caiem sobre un fons de grapissar on la sorra és gruixuda i les "boles" rosades són rodòlits

Posant la càmara arran de sorra potser s'entén millor... Els rodòlits són algues calcàries que van creixent aferrades a grans de sorra. Els corrents les fan rodar, d'aquí que tínguin aquest aspecte arrodonit tot i que força irregular

Però sobre el grapissar no tot són organismes petits. Aquí tenim una estrella de mar vermella (Echinaster sepositus) que considera que també és un terreny interessant per anar de cacera

Arribem a la zona rocosa que es veu molt colonitzada

Fent el cim hi trobem aquest llimac de mar (Felimare picta), però si ens fixem en la part de baix de la imatge, també hi trobem dues ascídies treient el cap! Es tracta d'animals filtradros i el què en sobresurt són els seus sifons per on entra l'aigua. La groga, també coneguda com a budell és una Ciona edwardsi i la vermella del costat, una Halocynthia papillosa, també coneguda com a leucèmia.

Entre algues verdoses i els briozous ataronjats (Pentapora fascialis) - sí, ho has llegit bé, les "fulles" taronges no són algues sinó uns animalons colonials!!! - hi trobem l'esponja rosada la Dysidea avara i, al costat, no és una esponja grisa sinó un ascidi! Sí, com els que hem comentat a la fotografia anterior, però en versió colonial. Es tracta de Didemnum maculosum que colonitza de forma massiva tot tipus de substrats inclosos altres organismes vius!

Aquí tenim un altre exemplat de Dysidea avara. Té tendència a formar aquesta mena de tubs. Es tracta d'un animal filtrador: l'aigua entra per la seva textura porosa i surt canalitzada cap aquest amena de tubs que tenen una sortida més gran (òscul).

I aquesta és la sorpresa del dia: una anemona de tub (Cerianthus membranaceus)! Es tracta d'un "parent" de les meduses i gorgònies, és a dir, també és un cnidari. Tots aquests tentacles que es veuen són part del seu aparell bucal, que són urticants i li serveixen per capturar les seves preses. A la imatge està agafada a la roca

Però aquesta altra ha preferit anar arran de terra. Fixeu-vos en la coloració dels seus tentacles que varia del blanc al violat fosc. I quan no tenen ganes de ser molestades s'amaguen dins del tub!

Això sí, no confongueu les anemones de tub amb aquests cucs de tub de la imatge. Es tracta de Protula tubularia. En aquest cas els tubs són calcaris, cosa que els de les anemones són membranosos. Això sí, també aquests quan no volen visites amaguen aquest aparell bucal dins del tub!

Malauradament, en el capítol d'"objectes perduts" també la cosa ha estat més que abundant. Sobre la roca hi ha tovalloletes d'un sol ús que afoquen els organismes que hi viuen a sota i tapen forats de la roca que podrien ser el cau de molts altres animals

Una xarxa abandonada amb leucèmies creixent-hi a sobre...

Però també hem notat que es tracta de zona de pas de gent amb moltes coses per celebrar, que així que s'acaba l'ampolla la llença per la borda... Aquesta podria ser una ampolla de vi blanc...

Aquesta potser de vi negre...

I aquesta una cervesa?... això sí, acompanyat de molts rodòlits i closques d'eriçons de mar que fan pensar que potser s'hi amaga un pop...

Bé, i posats a perdre coses, hi ha qui ha perdut la tovallola!

I ara sí, nosaltres cap a dalt de la Maru, que el dia s'està embolicant!

Salut! 

Punt 169 (-40m) Avui maërl i equinoderms!

Avui és el tercer dia consecutiu de temps primaveral i no ens ho hem volgut perdre. Sí, tot i que la mar està pràcticament plana i poquíssim vent, l'aigua està verdíssima i només a 13ºC, però ja ens abrigarem! Com que estem força desentrenats ens decidim per un punt proper: el 169, som davant de Fenals i hauríem de trobar unes pedres petites. Baixem!

Vaja, hem fet sorra! Bé, aquesta és la primera impressió quan ets al mig del no res amb visibilitat de 2 metres sense cap altre objecte prou gran que et serveixi de referència per tornar al fondeig. Però no tot són coses "estranyes". A veure si us ho podem explicar millor... Tornem-m'hi!

Vaja, hem fet sorra i tot i que el paisatge sembla uniforme, distingim aquestes estrelles vermelles  (Echinaster sepositus) que li donen una nota de color. Fins a on arriba la vista no es veu cap roca. I ara cap on anar?

O potser no cal anar enlloc... Si torneu a mirar les fotos del post d'avui veureu que de sorra se'n veu ben poca i en canvi està ple de "palets" calcaris. Es tracta d'algues dures que conformen aquest tipus de paisatge conegut com a maërl o grapissar. Al centre de la imatge a més hi tenim un rodòlit! Literalment vol dir: pedra creada a partir d'algues vermelles. Bé, tot i que les coloracions viren del gris al rosat fosc, són estructures formades a partir d'un gra de sorra o un fragment d'alguna cosa dura on hi creix una alga coral·lina que la va recobrint a estrats creant aquesta mena de pilota. Tot i l'aspecte de pedra, el rodòlit és ben viu per tots els seus costats, ja que els corrents marins i la fauna el fan rodolar. El de la imatge és de l'alga Lithophyllum racemus

A la part de baix de la imatge un rodòlit de l'alga Lithothamnion valens. Aquesta sí que és més rosada! Però al centre de la imatge tenim un tros d'esquelet d'un dels animalons que fan rodolar els rodòlits: una garota de sorra (Echinocardium cordatum). És un eriçó de mar d'uns 9 cm de llargada que viu enterrat a la sorra. Si cliqueu sobre la imatge veureu que té tot de foradets que fan un dibuix en forma d'estrella

Aquí en teniu un altre de sencer. El forat més gros hi trobaríem la boca i el foradet que es veu a la part de dalt correspon a la zona anal. Però veieu el dibuix de foradets petits que té en forma d'estrella? Heu pensat mai com s'ho fa un eriçó de mar per quedar-se fixat a una roca o inclús per mantenir fulles i altres petxines per camuflar-se? Resulta que està equipat amb peus ambulacrals! Per entendre'ns, serien com una mena de potetes acabades amb forma de ventosa. En el cas de les garotes de sorra estan una mica modificats per poder viure enterrats: els que sortirien per el dibuix d'estrella que envolta l'anus capten l'oxigen present a l'aigua, al voltant de la boca hi trobaríem d'altres que permeten apropar el menjar cap a la boca

Això sí, hi ha crancs ermitans que els hi sembla que és un lloc fantàstic per fer-la petar!

I emparentats amb les garotes tenim les estrelles de mar, són els anomenats equinoderms. I què tenen en comú? Doncs que podem distingir el què es diu una simetria radial que acostuma a estar dividit en 5 parts. L'estrella vermella té 5 potes, la garota d'abans veiem el dibuix d'estrella de 5 punxes

Mirant-la de prop veurem que la superfície és més aviat punxosa, tot i que no tant com les garotes. Però tot i així explica que en diguem equinoderms: pell coberta de punxes. I ara fixeu-vos per sota, veieu aquesta mena de tentacles? Són els peus ambulacrals! És a dir, l'estrella no "camina" per la sorra posant-se dreta sobre les potes, sinó que són els peus ambulacrals, que movent-se de forma sincronitzada fan que es desplaci. 

L'altra troballa que ens té intrigats és aquesta pota amputada. I és que en cas de sentir-se en perill es pot autoamputar una pota que més endavant se li regenerarà. Serà aquest el cas? Per part nostra no hem vist cap estrella que li faltés cap pota. I pel què fa a la poteta en sí, sabem d'espècies que són capaces de regenerar-se fins a tenir un individu complet però no hem trobat a la bibliografia que sigui el seu cas

Això sí, abans de marxar sí que hem trobat unes pedretes molt colonitzades

On destaquem aquest estofat (Diazona violacea): colònia d'organismes filtradors amb un tub digestiu com un sifó. Aquí>>en trobareu d'altres presents a menys profunditat!

La Pentapora fascialis, que tot i el seu aspecte, no és una alga sinó un briozou. Vaja, que de planta no en té res, sinó que és un animal colonial!

També trobem un feix de Posidonia oceanica de la praderia propera on sembla que hi té enganxat una plamereta (Sabella spallanzanii). Tot el tub és on s'hi amaga un cuc i la "palmereta" és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. Ara, després de la primera foto, no ha dubtat a amagar-se dins el tub!

En primer pla un altre equinoderm, la pitxota (Holothuria sp)! També coneguda com a cagarro de mar. Si cliqueu per fer la imatge més gran veureu que també està coberta d'espines. I per sota algunes espècies també tenen peus ambulacrals que fa servir sobretot per fixar-se a les roques més que no pas per  desplaçar-se.

Ara bé, al centre de la imatge hi trobem una tovalloleta d'un sol ús...

I una altra...

I dues més...

I encara més...

I el què faltava, un "peix compresa"... Quan posaran a l'etiquetatge que no s'han de llençar pel WC???

I ara ja sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!