Punt 157 (-44m) Anemones de tub!

Després d'un dissabte ventós amb mar creuada, avui una mica de calma! Aprofitem per anar a un punt nou de la barra d'en Goula, cap al final de la platja de Fenals. Malauradament ens trobem que hi han calat una xarxa, així que per a evitar disgustos mirem el GPS i triem un punt proper a l'atzar. I és que la previsió és que cap a migdia entrarà vent i seria una llàstima que els companys del segon torn no puguessin fer immersió. Canvi de plans i enfilem cap al punt 157. Es tracta de dues roquetes d'un metre d'alçada i escassament dos de llarg. Ja hi vàrem anar al juliol del 2017, com estarà ara? Baixem!

Caiem sobre un fons de grapissar on la sorra és gruixuda i les "boles" rosades són rodòlits

Posant la càmara arran de sorra potser s'entén millor... Els rodòlits són algues calcàries que van creixent aferrades a grans de sorra. Els corrents les fan rodar, d'aquí que tínguin aquest aspecte arrodonit tot i que força irregular

Però sobre el grapissar no tot són organismes petits. Aquí tenim una estrella de mar vermella (Echinaster sepositus) que considera que també és un terreny interessant per anar de cacera

Arribem a la zona rocosa que es veu molt colonitzada

Fent el cim hi trobem aquest llimac de mar (Felimare picta), però si ens fixem en la part de baix de la imatge, també hi trobem dues ascídies treient el cap! Es tracta d'animals filtradros i el què en sobresurt són els seus sifons per on entra l'aigua. La groga, també coneguda com a budell és una Ciona edwardsi i la vermella del costat, una Halocynthia papillosa, també coneguda com a leucèmia.

Entre algues verdoses i els briozous ataronjats (Pentapora fascialis) - sí, ho has llegit bé, les "fulles" taronges no són algues sinó uns animalons colonials!!! - hi trobem l'esponja rosada la Dysidea avara i, al costat, no és una esponja grisa sinó un ascidi! Sí, com els que hem comentat a la fotografia anterior, però en versió colonial. Es tracta de Didemnum maculosum que colonitza de forma massiva tot tipus de substrats inclosos altres organismes vius!

Aquí tenim un altre exemplat de Dysidea avara. Té tendència a formar aquesta mena de tubs. Es tracta d'un animal filtrador: l'aigua entra per la seva textura porosa i surt canalitzada cap aquest amena de tubs que tenen una sortida més gran (òscul).

I aquesta és la sorpresa del dia: una anemona de tub (Cerianthus membranaceus)! Es tracta d'un "parent" de les meduses i gorgònies, és a dir, també és un cnidari. Tots aquests tentacles que es veuen són part del seu aparell bucal, que són urticants i li serveixen per capturar les seves preses. A la imatge està agafada a la roca

Però aquesta altra ha preferit anar arran de terra. Fixeu-vos en la coloració dels seus tentacles que varia del blanc al violat fosc. I quan no tenen ganes de ser molestades s'amaguen dins del tub!

Això sí, no confongueu les anemones de tub amb aquests cucs de tub de la imatge. Es tracta de Protula tubularia. En aquest cas els tubs són calcaris, cosa que els de les anemones són membranosos. Això sí, també aquests quan no volen visites amaguen aquest aparell bucal dins del tub!

Malauradament, en el capítol d'"objectes perduts" també la cosa ha estat més que abundant. Sobre la roca hi ha tovalloletes d'un sol ús que afoquen els organismes que hi viuen a sota i tapen forats de la roca que podrien ser el cau de molts altres animals

Una xarxa abandonada amb leucèmies creixent-hi a sobre...

Però també hem notat que es tracta de zona de pas de gent amb moltes coses per celebrar, que així que s'acaba l'ampolla la llença per la borda... Aquesta podria ser una ampolla de vi blanc...

Aquesta potser de vi negre...

I aquesta una cervesa?... això sí, acompanyat de molts rodòlits i closques d'eriçons de mar que fan pensar que potser s'hi amaga un pop...

Bé, i posats a perdre coses, hi ha qui ha perdut la tovallola!

I ara sí, nosaltres cap a dalt de la Maru, que el dia s'està embolicant!

Salut! 

Punt 169 (-40m) Avui maërl i equinoderms!

Avui és el tercer dia consecutiu de temps primaveral i no ens ho hem volgut perdre. Sí, tot i que la mar està pràcticament plana i poquíssim vent, l'aigua està verdíssima i només a 13ºC, però ja ens abrigarem! Com que estem força desentrenats ens decidim per un punt proper: el 169, som davant de Fenals i hauríem de trobar unes pedres petites. Baixem!

Vaja, hem fet sorra! Bé, aquesta és la primera impressió quan ets al mig del no res amb visibilitat de 2 metres sense cap altre objecte prou gran que et serveixi de referència per tornar al fondeig. Però no tot són coses "estranyes". A veure si us ho podem explicar millor... Tornem-m'hi!

Vaja, hem fet sorra i tot i que el paisatge sembla uniforme, distingim aquestes estrelles vermelles  (Echinaster sepositus) que li donen una nota de color. Fins a on arriba la vista no es veu cap roca. I ara cap on anar?

O potser no cal anar enlloc... Si torneu a mirar les fotos del post d'avui veureu que de sorra se'n veu ben poca i en canvi està ple de "palets" calcaris. Es tracta d'algues dures que conformen aquest tipus de paisatge conegut com a maërl o grapissar. Al centre de la imatge a més hi tenim un rodòlit! Literalment vol dir: pedra creada a partir d'algues vermelles. Bé, tot i que les coloracions viren del gris al rosat fosc, són estructures formades a partir d'un gra de sorra o un fragment d'alguna cosa dura on hi creix una alga coral·lina que la va recobrint a estrats creant aquesta mena de pilota. Tot i l'aspecte de pedra, el rodòlit és ben viu per tots els seus costats, ja que els corrents marins i la fauna el fan rodolar. El de la imatge és de l'alga Lithophyllum racemus

A la part de baix de la imatge un rodòlit de l'alga Lithothamnion valens. Aquesta sí que és més rosada! Però al centre de la imatge tenim un tros d'esquelet d'un dels animalons que fan rodolar els rodòlits: una garota de sorra (Echinocardium cordatum). És un eriçó de mar d'uns 9 cm de llargada que viu enterrat a la sorra. Si cliqueu sobre la imatge veureu que té tot de foradets que fan un dibuix en forma d'estrella

Aquí en teniu un altre de sencer. El forat més gros hi trobaríem la boca i el foradet que es veu a la part de dalt correspon a la zona anal. Però veieu el dibuix de foradets petits que té en forma d'estrella? Heu pensat mai com s'ho fa un eriçó de mar per quedar-se fixat a una roca o inclús per mantenir fulles i altres petxines per camuflar-se? Resulta que està equipat amb peus ambulacrals! Per entendre'ns, serien com una mena de potetes acabades amb forma de ventosa. En el cas de les garotes de sorra estan una mica modificats per poder viure enterrats: els que sortirien per el dibuix d'estrella que envolta l'anus capten l'oxigen present a l'aigua, al voltant de la boca hi trobaríem d'altres que permeten apropar el menjar cap a la boca

Això sí, hi ha crancs ermitans que els hi sembla que és un lloc fantàstic per fer-la petar!

I emparentats amb les garotes tenim les estrelles de mar, són els anomenats equinoderms. I què tenen en comú? Doncs que podem distingir el què es diu una simetria radial que acostuma a estar dividit en 5 parts. L'estrella vermella té 5 potes, la garota d'abans veiem el dibuix d'estrella de 5 punxes

Mirant-la de prop veurem que la superfície és més aviat punxosa, tot i que no tant com les garotes. Però tot i així explica que en diguem equinoderms: pell coberta de punxes. I ara fixeu-vos per sota, veieu aquesta mena de tentacles? Són els peus ambulacrals! És a dir, l'estrella no "camina" per la sorra posant-se dreta sobre les potes, sinó que són els peus ambulacrals, que movent-se de forma sincronitzada fan que es desplaci. 

L'altra troballa que ens té intrigats és aquesta pota amputada. I és que en cas de sentir-se en perill es pot autoamputar una pota que més endavant se li regenerarà. Serà aquest el cas? Per part nostra no hem vist cap estrella que li faltés cap pota. I pel què fa a la poteta en sí, sabem d'espècies que són capaces de regenerar-se fins a tenir un individu complet però no hem trobat a la bibliografia que sigui el seu cas

Això sí, abans de marxar sí que hem trobat unes pedretes molt colonitzades

On destaquem aquest estofat (Diazona violacea): colònia d'organismes filtradors amb un tub digestiu com un sifó. Aquí>>en trobareu d'altres presents a menys profunditat!

La Pentapora fascialis, que tot i el seu aspecte, no és una alga sinó un briozou. Vaja, que de planta no en té res, sinó que és un animal colonial!

També trobem un feix de Posidonia oceanica de la praderia propera on sembla que hi té enganxat una plamereta (Sabella spallanzanii). Tot el tub és on s'hi amaga un cuc i la "palmereta" és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. Ara, després de la primera foto, no ha dubtat a amagar-se dins el tub!

En primer pla un altre equinoderm, la pitxota (Holothuria sp)! També coneguda com a cagarro de mar. Si cliqueu per fer la imatge més gran veureu que també està coberta d'espines. I per sota algunes espècies també tenen peus ambulacrals que fa servir sobretot per fixar-se a les roques més que no pas per  desplaçar-se.

Ara bé, al centre de la imatge hi trobem una tovalloleta d'un sol ús...

I una altra...

I dues més...

I encara més...

I el què faltava, un "peix compresa"... Quan posaran a l'etiquetatge que no s'han de llençar pel WC???

I ara ja sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 198 (-38m) Un dia estrellat!

 Avui canviem de registre, no anem a un punt tant profund (38 metres), som davant de la platja de Treumal on comença una barra rocosa coneguda com a Barra d'en Goula. Baixem!

Aigües molt clares que ens permeten gaudir d'aquesta barra tan colonitzada. En primer pla una esponja d'or (Aplysina aerophoba). Al final d'aquesta mena de dits que té hi trobem l'òscul: l'obertura per on hi entra l'aigua que filtra per capturar-ne l'aliment.

I una mica per darrera, la primera estrella de mar del dia, una estrella vermella (Echinaster sepositus)

Vorejant la roca trobem variades (Diplodus vulgaris), castanyoletes (Chromis chromis) i xucles (Spicara maena)

I la sopresa del dia és aquesta estrella espinosa (Coscinasterias tenuispina), és la primera que trobem als Jardins Submergits de la Selva. De fet és habitual a profunditats entre 5-25m de profunditat, però a més ja no ho és tant.

Al centre de la imatge aquesta alga calcàrea rosada (Lithophyllum stictiforme) té particular bon aspecte. De fet hi estem bastant a sobre, ja que ens ha arribat que a altres zones de la costa s'estan morint. Per saber-ho cal fixar-se en els marges, si són blancs aleshores és que està malalta. La de la imatge en canvi és ben rosada!

Continuem explorant forats...

D'aquí volem destacar el conjunt de tubs transparents del centre de la imatge. De fet si us fixeu estan pedunculats, és a dir, que tenen com una tija que els aferra a la roca. Es tracta d'un tipus d'ascidia nana (Pycnoclavella sp). Són animals filtradors amb un sistema digestiu que recorda a les velles ampolles de sifont: per la part de dalt és per on entra l'aigua, baixa fins al fons del sac i després torna a pujar per finalment sortir per un foradet més petit que hi ha al costat del de l'entrada. Si cliqueu sobre la imatge podreu veure a més dels dos forats la mena de "costelles" que té per evitar deformar-se!

I també aprofitem per a mostrar-vos un cuc de closca particularment cridaner! Es tracta d'una Protula tubularia. El plomall taronja és de fet el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. Això sí cal anar ràpid, perquè a la què t'hi acostes s'amaga dins del tub que es veu encastat a la roca. I és que aquests no s'ho pensen ni un moment, no sigui que se'ls mengin!

Passant a la secció objectes perduts, comencem amb un fil de pescar,

una bossa de plàstic

i les fastigoses tovalloletes d'un sol ús! Fins quan diran els fabricants que són biodegradables quan a mar no ho són pas???

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 150 (-38m) Com es recupera la roca sense la xarxa?

Avui hem tornat al punt 150 a 38m de profunditat per veure com evoluciona la roca on fa 4 anys es va fer una retirada de xarxa>> Es tracta d'una roca allargada d'un 200m de longitud i la xarxa la cobria quasi totalment. 

Baixem! 

Tot i que estem al començament de juny, l'aigua està força freda: uns 18ºC a dalt i només 15ºC a baix!

La roca sembla que hagi recuperat la seva utilitat, ja que els forats que funcionen com a refugi per a moltes especies comercials no tenen obstacles

Aquí tenim un dels seus habitants: un serrà (Serranus cabrilla) 

A la part superficial trobem colònies de dimensions mitjanes de fals corall (Myriapora truncata). Així que no us feu il·lusions, tot i l'aspecte quan es recull i s'asseca es torna blanc! De fet ni tan sols hi està emparentat: no té pòlips (les "floretes" per on s'alimenten coralls i gorgònies)

Com a organismes més petits, destaquem aquest llimac de mar conegut com a vaqueta suïssa (Peltodoris atromaculata) per les seves taques marrons sobre fons blanc

Una estrella vermella (Echinaster sepositus) 

I amagat en un forat hi ha aquesta escórpora (Scorpaena scrofa) que sembla no adonar-se dels visitants

També hi ha parts de la roca on els ascidis coneguts amb el nom curiós de "leucèmia" (Halocynthia papillosa) són molt nombrosos. Es tracta d'aquests organismes vermellosos que recorden a una ampolla de sifon. De fet són filtradors, l'aigua entra per la part de dalt i després surt per la protuberància que es veu lateral.

En aquesta part de la roca a més comencem a veure restes de xarxes...

Fils de pescar enganxats a una esponja (Petrosia sp.) 

I com podem veure el que mai falta són les tovalloletes d'un sol ús!

Aquí encara en tenim més...

I per acabar una "New entry" entre els objectes perduts: una mena de tovallola...

I nosaltres que ja comencem a patir el fred, cap a la Maru falta gent!

Salut!