Punt 33 (-53m) Espècies rares, endèmiques i MÉS!!!

Tot i el relatiu fracàs de la immersió que acaba de fer el primer torn, i com s'està fent de pesat aguantar la mar de fons,... és mig matí i no ha entrat vent particularment fort... Així que el segon torn decideix tirar-se a un punt proper que des del 2021 que no hi anàvem. Es tracta del punt 33 a 53m de profunditat. Aquí sí que hi ha un petit pendent rocós que en l'anterior ocasió presentava una gran varietat d'esponges. BAIXEM!

Ara ja es nota més el corrent que al torn anterior i ben bé fins a mitja baixada que no és recomanable deixar-se anar del cap del fondeig. Aquí també la visibilitat és molt bona encara que també hi ha moltes algues

La zona rocosa és més elevada, pel què el coral·ligen es mostra esplendorós amb tot d'organismes plens de color. Bé, color quan dispares els flaixos, que sinó tot és marronós!

Avui us volem destacar aquesta esponja en forma de calze, Calyx nicaeensis. Aquesta fa uns 20cm de diàmetre, tot i que pot arribar a ser el doble de gran. És molt rara i endèmica del Mediterrani!

Us mostrem la mateixa esponja des d'un altre angle i ja posats veure millor la garota de punxes llargues que s'hi amaga a sota. Es tracta d'una espècie protegida, considerada molt escassa. En aquesta altra immersió us en donàvem més detalls

De fet encara hem estat més de sort i n'hem trobada una altra! Això sí, aquesta vegada acompanyada d'unes anemones que no sabem identificar...

I encara són més curiosos els ascidis que hi ha al costat. No n'estem gens segurs de quina espècie es tracta, sobretot perquè els individus de la part alta, no són transparents, sinó grogosos. Serà perquè estan malament de salut o és només sediment? Bé, ens haurem de conformar només identificant l'esponja taronja, Haliclona fulva... però si feu clic sobre la imatge veureu que alguns dels forats estan colonitzats per coralls solitaris. Són les formes calcàries amb marges gruixuts. D'aquesta mena de "corones" en sobresurten uns tentacles minúsculs que no es poden apreciar a la imatge

Aquestes altres anemones enmig de tanta alga, no tenim clar que estiguin gaire a gust...

De gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) n'hem trobat algunes colònies petites (15cm aprox.)

I de la gorgònia groga (Paramuricea gray) també

Les que no tenen cap problema amb les algues són les esponges canelobre (Axinella polypoides) amb els seus 50cm d'alçada

On en algun cas ja s'hi ha enfilat una estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

O més d'una ha decidit enfilar-se sobre la mateixa esponja!

En aquesta imatge de paisatge, a més de fer-vos notar les formes curioses que pot tenir l'esponja canelobre, es pot veure millor la forma de calze de l'esponja Calyx nicaeensis. Però també dóna idea que les condicions ambientals estan canviant i estressant als organismes que hi viuen. Aquest és el cas de l'alga calcària que sembla un bolet de soca a l'esquerra de la imatge, Lithophyllum stictaeforme. Hauria de ser de color rosat tota ella i en canvi presenta uns marges gruixuts blanquinosos

 També destacar-vos aquesta punteta de Neptú (Reteporella grimaldii),

que tot i el seu nom, realment es tracta d'una colònia de milers d'individus. Pertany als anomenats briozous. Són uns organismes que es troben dins d'una mena de càpsules de menys d'un mil·límetre de grandària, d'on només en sobresurten uns tentacles que li serveixen per captar l'aliment. 

Si feu clic sobre la foto veureu quines estructures tan delicades que arriba a formar i entendreu millor el perquè del seu nom!

La nostra sort continua i a més hem trobat aquesta garota de fons (Echinus melo). Tot i ser més pròpia de profunditats majors , ja es deixa veure al voltant dels 50m. Però a més ens està mostrant una cosa ben curiosa: els peus ambulacrals! Si feu clic sobre la imatge veureu que d'entre les punxes hi ha tot de tentacles. I és que un eriçó de mar (o garota) no es desplaça rodolant, sinó fent servir aquests tentacles que es mouen sincrònicament. De fet alguns també els fa servir per agafar objectes que li permetin camuflar-se. Normalment els té amagats i només desplega els que li fan falta, és a dir, els què toquen el terra o "agafen" objectes; però aquest sembla que ens els està ensenyant tots! Aquí us expliquem com d'altres "parents" seus segueixen la mateixa estratègia!

I ara sí, cap a dalt de la Maru falta gent que ja s'està aixecant la mar!

Salut!