Punt 187 (-38m): Un dia mogut.

Avui la previsió no és de les millors, així que hem decidit anar al punt 187 situat entre les platges de Santa Cristina i Fenals. Es tracta del primer punt que vam visitar al començar la segona part de la cartografia de la capçalera del canyó de Blanes. El fons es composa d'una roca allargada que es troba a 38 metres de profunditat, .

 La roca està molt colonitzada principalment per algues i esponges. Aquí destaca l'anomenada esponja d'or (Aplysina aerophoba) amb aquesta menta d'agulles grogues en forma de dits

 

Curiosament hem trobat uns peixos de petites dimensions, que solen viure a menys profunditat i més a prop de la costa, el moret vermell (Apogon imberbis).

Una altra curiositat que hem vist és una bonel.lia (Bonellia viridis) passejant pel fons amb el seu sac. Normalment el sac està enterrat i només se'n veu el seu tentacle que li serveix per captar l'aliment. L'especimen de la imatge és una famella i només el sac ja fa uns 15 cm de llargada. Els mascles en canvi només fan 2mm!

Tampoc podia faltar alguna llagosta (Palinurus elephas)

En aquest punt també són freqüents les anemones de grans dimensions (Anemonia sulcata) que a les puntes violades hi tenen les cèl·lules orticants amb les què atrapa els aliments

Altres esponges no les sabem classificar com en el cas de la de la imatge que recorda una pedra volcànica

I per acabar amb els invertebrats, aquí tenim una petita gorgònia coneguda com a olivaret (Leptogorgia sarmentosa), que sembla que no s'ho passa molt bé ... Fixeu-vos com estan de deteriorades les puntes

Passant a la categoria dels peixos, hem ensopegat amb aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) de posat imponent...

A la secció objectes perduts en canvi tenim una ampolla de vidre molt colonitzada

Una bossa de plàstic, que té molts numeros d'esdevenir microplàstic

 Un fil de palangre...

Que aquí podem veure com captura les tovalloletes d'un sol ús que es llencen al vàter i s'hi acaben embolicant amb altres algues

I per acabar us volem ensenyar aquesta roca molt bonica que s'està recobrint poc a poc d'aquestes tovalloletes ... Es tracta de tota la "crosta" grisosa del centre de la imatge.

I nosaltres cap a la Maru, que s'està aixecant mar!

Salut!

Punt 15 (-54m) Bosc de gorgònies grogues!

Matí tranquil però amb previsió que el garbí començarà a bufar d'hora. Així que ens hem llevat més d'hora que de costum i hem enfilat cap al punt 15. Una zona de petites roques aplanades, a 54m de profunditat, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar).

Com que la mar ja es comença a remoure ni tirem el disc de Secchi.
Baixem!

Al costat del fondeig ja veiem part d'aquesta roca aplanada quasi coberta

per sediment. Hi trobem un habitual d'aquestes profunditats, l'estrella

de cistell (Astrospartus mediterraneus) amb els seus braços entortolligats.

I esponges amb forma de càlix (Spongia lamella) de grans dimensions.

I al costat aquest espectacle desolador d'unes grans gorgònies

mortes... I de la del centre en penja un preciós llimac de mar,

Dondice banyulensis. El veieu?

Una mica més enllà, veiem una altres "gorgònies mortes"...

Que al mirar-ho millor resulta que es tracta de xarxes abandonades!

Són caps ben gruixuts d'alguna xarxa i es mantenen erectes perquè 

porten boyes en forma de donut com la de la fotografia.

Ja ho veieu amb tanta colonització ens havien ben confós!

I aquí teniu part de la xarxa que hi va lligada.

Resseguint la roca ens sorpèn trobar aquesta anemone de sorra

(Anemonia sulcata). Tot i que a la bibliografia diu que se'n

poden trobar fins als 50m, nosaltres és la primera vegada que en

veiem.

Observem molts llimacs de mar, sobretot d'aquests tan grossos,

el Felimare picta. 

De cop i volta ens veiem envoltats de forcadelles (Anthias anthias),

els petits peixos rosats amb què sovint us diem que ens donen la 

benvinguda quan arribem a les roques profundes.

Aquest cop sembla que hagin arribat amb retard, però just aleshores

és quan veiem que tenim davant tot un bosc de gorgònies grogues!

Teòricament es tracta de la variant completament groga de la gorgònia

vermella (P. clavata). Però darrerament a la bibliografia ja s'està parlant

que potser es tracti d'una Paramuricea macruspina. Nosaltres sempre

hem vist que els seus pòlips són més grossos.

Us en tindrem al corrent!

(Ah! I l'arbret ataronjat és un ascidi Didemnum sp)

Mentres, perquè pugueu fer la comparació, també hem trobat 

una Paramuricea clavata solitària. Amb una altra estrella de 

cistella a sobre. Malauradament té els pòlips amagats (la mena

de "floretes" per on s'alimenta). Tot i així per classificar les gorgònies

el què realment es mira, a part de la seva genètica, són les espícules.

Es tracta d'una mena de "costelletes" que tenen per dins. Són de 

formes variades semblants a escuradents acabats amb serra. Cada 

espècie té 7 o 8 formes que la defineixen, però per veure-les

ens cal prendre una mostra per mirar al microscopi que no tenim!

I per acabar el mostrari de gorgònies d'avui, aquesta Callogorgia

verticillata. Tot i ser molt més flexible que les gorgònies anteriors,

fixeu-vos que al mig hi ha una posta de calamar. I és que en aquest

punt, els llocs elevats van molt buscats!

Salut!