Punt 436 (-30 m) Els cogombres de mar muden!

Tornem al punt d'ahir aprofitant que les condicions es mantenen bones. I és que a aquesta profunditat podem allargar les nostres pràctiques amb la càmera nova! Baixem!

Continuem gaudint de veure l'espectacle d'algues verdes a les parts altes de les roques. Aquí domina l'Halimeda tuna, però la massa fosca que sobresurt no és roca, sinó una esponja! Es tracta d'una Chondrosia reniformis

 

Tot i que també hi ha esponges d'aspecte particularment cridaner com aquesta esponja d'or (Aplysina aerophoba). Els punts negres són un forats anomenats òsculs que permeten el pas de l'aigua. De fet es tracta d'un animal filtrador. Però com funciona? L'aigua entra per petits forats que tenen arreu del cos i estan connectats entre ells mitjançant un sistema de canals. Els canals estan folrats d'unes cèl·lules proveïdes d'una mena de pèls (cilis) que capturen l'aliment. I finalment l'aigua que ha entrat troba un forat de sortida, l'òscul!  A ull nu, només s'aprecien els òsculs tot i que en d'altres espècies també s'intueixen els canals principals.

I aquí els nostres cucs preferits: les palmeretes (Sabella spallanzanii). La part bucal amb el què captura l'aliment és el plomall, la resta de l'animal es troba dins del tub calcari que ell mateix ha fabricat. Si l'espantes tot ell s'acaba d'amagar dins del tub. Aquests dos ens han fet gràcia perquè estan cap per avall a tocar del fons de sorra. Normalment els veiem drets o inclinats, però en poques ocasions n'hem vist cap per avall!

En alguns racons de les roques s'hi agafen anemones (Anemonia viridis) de grans dimensions. Els tentacles d'aquesta fan prop de 15cm de llarg

El què ja ens preocupa més és l'aspecte d'aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa). Aquesta gorgònia acostuma a ser de color taronja o vermell brillant i uniforme des de la base fins les puntes de les branques. Aquesta decoloració ens fa sospitar que les altes temperatures d'aquests dies l'estant fent emmalaltir. Haurem d'estar al cas a veure si hi ha més colònies afectades.

I aquí tenim la curiositat del dia: un cogombre de mar mudant! Aquesta espècie en concret se la coneix com a pixota sorrenca (Holothuria poli). Aquest animal, tot i el seu aspecte està emparentat amb els eriçons i les estrelles de mar. Però caldria que el talléssim per la meitat per explicar-vos les similituds i això no ho farem... Però el què no sabíem, ni ho hem trobat enlloc descrit, és que mudin la pell com les serps. Així que aquí en teniu l'evidència!

Hem continuat explorant una mica més enllà d'ahir i ens hem trobat amb una praderia de Posidonia oceanica morta! Per l'estat en què es troba, pensem que ja fa un grapat d'anys que es va morir. La Posidonia colonitza fons sorrencs, però té dificultats per mantenir-se arrelada en cas de temporal. Així que els nous individus creixen sobre els més vells fent aquesta mena de talús. A dalt de tots sempre hi trobarem les plantes joves que ofereixen un entorn perquè s'hi reprodueixin moltes espècies de peixos. Però tota l'estructura ,a més a més, fa de barrera, evitant que la sorra es mogui. Antigament en aquesta zona s'hi havia practicat la tècnica de l'arrossegament que consisteix en arrossegar una xarxa pel fons marí. Aquesta en seria la conseqüència si es passa per sobre d'una praderia de Posidonia: arrenca les plantes vives i només queda la base morta. 

 

I continuant amb el capítol d"objectes perduts": un fil de pescar! Normalment tenim molts problemes per fer fotos on es vegin, ja que acostumen a ser de color verdós transparent. El de la imatge està tan colonitzat que sembla un fil d'estendre la roba! 

I nosaltres cap a la Maru falta gent.

Salut!

Punt 198 (-38m) Un dia estrellat!

 Avui canviem de registre, no anem a un punt tant profund (38 metres), som davant de la platja de Treumal on comença una barra rocosa coneguda com a Barra d'en Goula. Baixem!

Aigües molt clares que ens permeten gaudir d'aquesta barra tan colonitzada. En primer pla una esponja d'or (Aplysina aerophoba). Al final d'aquesta mena de dits que té hi trobem l'òscul: l'obertura per on hi entra l'aigua que filtra per capturar-ne l'aliment.

I una mica per darrera, la primera estrella de mar del dia, una estrella vermella (Echinaster sepositus)

Vorejant la roca trobem variades (Diplodus vulgaris), castanyoletes (Chromis chromis) i xucles (Spicara maena)

I la sopresa del dia és aquesta estrella espinosa (Coscinasterias tenuispina), és la primera que trobem als Jardins Submergits de la Selva. De fet és habitual a profunditats entre 5-25m de profunditat, però a més ja no ho és tant.

Al centre de la imatge aquesta alga calcàrea rosada (Lithophyllum stictiforme) té particular bon aspecte. De fet hi estem bastant a sobre, ja que ens ha arribat que a altres zones de la costa s'estan morint. Per saber-ho cal fixar-se en els marges, si són blancs aleshores és que està malalta. La de la imatge en canvi és ben rosada!

Continuem explorant forats...

D'aquí volem destacar el conjunt de tubs transparents del centre de la imatge. De fet si us fixeu estan pedunculats, és a dir, que tenen com una tija que els aferra a la roca. Es tracta d'un tipus d'ascidia nana (Pycnoclavella sp). Són animals filtradors amb un sistema digestiu que recorda a les velles ampolles de sifont: per la part de dalt és per on entra l'aigua, baixa fins al fons del sac i després torna a pujar per finalment sortir per un foradet més petit que hi ha al costat del de l'entrada. Si cliqueu sobre la imatge podreu veure a més dels dos forats la mena de "costelles" que té per evitar deformar-se!

I també aprofitem per a mostrar-vos un cuc de closca particularment cridaner! Es tracta d'una Protula tubularia. El plomall taronja és de fet el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. Això sí cal anar ràpid, perquè a la què t'hi acostes s'amaga dins del tub que es veu encastat a la roca. I és que aquests no s'ho pensen ni un moment, no sigui que se'ls mengin!

Passant a la secció objectes perduts, comencem amb un fil de pescar,

una bossa de plàstic

i les fastigoses tovalloletes d'un sol ús! Fins quan diran els fabricants que són biodegradables quan a mar no ho són pas???

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Salut!

Immersió a Cala Llevadó (-24m)

L'àrea d'estudi d'aquest projecte no és paral·lel a la costa, sinó que a mida que anem en direcció nord també ens n'allunyem. Això fa que a la zona nord de Lloret de Mar no tinguem dades de profunditats inferiors als 35m. Així doncs, aquest diumenge hem anat prop de la costa, entre cala Llevadó  (Lloret de Mar) i Tossa de Mar, a donar un cop d'ull a 24m de profunditat.

Només ficar el cap a l'aigua aquesta allau de castanyoles (Chromis chromis) ens donen la benvinguda

Sobre el fons sorrenc trobem una praderia de Posidonia oceanica (són aquestes "herbes" que es veuen) i enmig d'aquestes trobem aquests musclos gegants clavats a la sorra: són les nácres (Pinna nobilis)

Aquí en Pepe s'ofereix a què ens fem una idea com són de grosses aquestes nàcres!

De fet no és l'únic a qui li semblen enormes. Fixeu-vos entre la Posidonia, enganxadet a la nàcra hi

trobem un tord negre (Labrus merula) ben amagat!

Deixem la praderia i voltem per les roques on s'hi passegen un bon nombre de variades (Diplodus vulgaris)

Les roques es troben molt colonitzades. Al centre de la imatge una leucèmia (Halocynthia papillosa)

Destaquem la presència d'aquestes algues amb forma de coixí (Codium bursa)

També trobem gorgònies blanques (Eunicella singularis)

I aquesta altra vermellosa, Leptogorgia sarmentosa

A les escletxes de la roca s'hi amuntegen sobretot les esponges. La groga de la dreta és Aplysina aerophoba

Ens crida l'atenció la presència de l'esponja canalobre (Axinella polypoides) ja que no només la trobem a escletxes, sinó també a zones més il·luminades de les roques. I a part de ser més petites de les què trobem a més profunditat són força més groguenques!

I mirant pels forats trobem aquesta morena (Muraena helena)

I fent-nos companyia durant la decompressió, a part de les castanyoles, ha vingut aquesta medusa (Pelagia noctiluca). Tan bonica, petita i de les més urticants!

Des d'aquí el nostre agraiment a en Pepe, en Sergi i en Juan per acompanyar-nos!

Salut!

Punt 149 (-38m): La Pedra d'en Pepe!

Aquest cap de setmana la mar no ens ha donat gaire treba i ha tocat una dosi de Biodramina!
Ja impacients hem sortit diumenge acompanyats d'en Pepe, Juan i David amb la seva zodiak.

La roca d'avui és una barra d'uns 60m tota foradada i envoltada d'altres més petites. L'aigua fresqueta, 12ºC, profunditat 38m, bona visilitat tot i que amb força partícules en suspensió per desesperació del fotògraf!

Tot i haver un biòtop antiarrossegament hem trobat força arts abandonades:

Biòtop antiarrosegament

Nansa abandonada

Xarxa abandonada

Tot i així encara hem estat de sort, mireu, mireu!

Vàries llagostetes (Palinurus elephas)

Veieu la llagosta en aquesta foto?

 

Una estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata)

I després d'una immersió tan refrescant hem decidit anomenar la roca com a Pedra d'en Pepe. A veure si així s'anima a acompanyar-nos més sovint!

Salut!