Punt 18 (-52m) Gorgonies en un mar d'algues!

Matí fantàstic de mar plana i que no es preveu que s'aixequi molt al llarg del dia. Aprofitem per anar a la zona més allunyada dels Jardins Submergits de la Selva. Avui anem a punt 18, es troba a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Es tracta tot de pedres petites que en la darrera ocasió presentaven gorgònies (2014, 2017, 2019). A veure com els hi va a aquestes... BAIXEM!

Avui a superfície l'aigua ja frega els 27ºC, i a partir dels 25m ja només hi ha 16ºC fins al fons. Però un cop arribats quedem desconcertats: tot el paisatge està cobert d'algues de tons bruns (Sporochnus pedunculatus)!

De fet, ens costa distingir les roques, i les gorgònies que trobem amb prou feines sobresurten!

Es fa ben difícil valorar l'estat de les gorgònies, i no haver-ne trobat de les rosades que vàrem detectar al 2019 tampoc significa que no hi siguin. També hem tingut les nostres dificultats per reconèixer aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), ja que a aquesta profunditat, el vermell esdevé negre pel què sovint et passa desapercebut fins que no li fas una foto i el flaix et dona els seus colors. Acompanyant-lo hi ha una esponja canelobre (Axinella polypoides)

Gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)

I una "escaladora" habitual: l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

En aquesta imatge es veu una mica millor que el cos central des d'on en surten els braços té forma de disc. I es que, tot i el nom, realment es tracta d'una ofiura, un "parent" una mica menys evolucionat que les estrelles de mar. Ara diguem que està "descansant", quan està de cacera aquests braços es descargolen i formen autèntiques xarxes per captar aliment!

Aquesta gorgònia groga (Paramuricea gray) no està tan coberta d'algues...

...i en podem apreciar els seus pòlips: les estructures que semblen didals dels quals, ens alguns casos, en sobresurten tentacles urticants com les de les meduses!

I un "parent" menys evolucionat de les gorgònies és aquest hidroïdeu. També és un animal colonial i si feu clic sobre la imatge per ampliar-la, veureu que les "branquetes" estan cobertes de "trompetetes" que són pòlips amb tentacles finíssims transparents. Malauradament, no el sabem identificar. S'accepten propostes!!!

En alguns punts les roques sobresurten d'aquest mar d'algues i podem apreciar altres organismes propis del coral·ligen acompanyats d'aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). 

Aquí predomina l'alga calcària rosada amb forma de bolet de soca (Lithophyllum stictaeforme). De fet estem contents que mostri tan bon estat de salut, amb l'aigua tan calenta a superfície no se sap mai com s'ho estan passant a aquestes profunditats!

I aquestes esponges de sota la roca també estan ben còmodes per poder filtrar l'aigua sense tanta alga! Destaquem la de coloració clar, Haliclona poecillastroides, que és endèmica del Mediterrani!

No tan còmode de estar aquesta altra, Ciocalypta penicillus. La major part de l'organisme es troba sobre un substrat dur i sovint recoberta de sediment i avui també d'algues... Però en sobresurten aquestes estructures amb forma de dit d'un 3cm d'alçada que són ben curioses de veure. 

Això sí, després de l'èxit d'albiraments de mantes del dia passat, ara ens sembla veure'n per tot arreu!

Però no hem tingut tanta sort, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 149 bis (-38m) Ja és estiu!

Matí mig ennuvolat amb onades de mig metre molt seguides. I és que no bufa vent, però mar enfora n'hi ha i fa que ens arribin aquestes onades empipadores perquè són molt curtes. La Maru no es para de moure en totes direccions. D'immersió se'n pot fer, però esperar dalt de la barca es farà pesat. Així que avui ens decidim per un punt proper al port de Blanes, el 149 bis. Es tracta d'una roca allargada plena de forats acompanyades d'altres de fragmentades a 38m de profunditat. Baixem!

Només passar dels 6m ja notem un petit canvi de temperatura, però el canvi sobtat el trobem als 19m! Sí, sí, com si ja fos estiu que el Sol ja ha aconseguit escalfar l'aigua a tanta profunditat i només estem a 14 de juny. Ja ho veieu, 23ºC a superfície per després estar a només 16ºC! Això sí, la visibilitat ha millorat moltíssim respecte la setmana passada!

A una banda de la roca més gran fa una mica de penya-segat d'un 3m d'alçada. Aquí ens permet apreciar la vida que prefereix estar a la penombra i que és ben acolorida!

A la imatge el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti). Tot i que pot ser parasitat pel crustaci Megatrema anglicum, als espècimens de la imatge no se'n veuen.

I aquí un cuc, Protula tubularia. Sí, sí, no ens hem confós. Veieu el plomall blanc? Doncs aquest és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. La mateixa espècie pot tenir-ne d'altres colors taronjosos i rogencs. La resta de l'animal es troba dins del tub blanc que ell mateix ha produït. Això sí, si s'espanta, s'amaga tot ell dins del tub!

Però no tot són bèsties petites! Aquí una morena (Muraena helena) que prefereix espiar-nos durant la nostra exploració. 

Les pedres petites dels voltants també estan fortament colonitzades. I dalt de tot d'aquesta hi trobareu un captinyós (Scorpaena notata). És aquesta escorporeta petitona vermellosa que sembla que està gaudint de la panoràmica!

Pels voltants es veu alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I esponges de grans dimensions, com aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides)

Malauradament, les altes temperatures també s'estan notant aquí. En ho indica aquesta alga roja calcària (Lithophyllum stictaeforme): quan està bé tota ella és de color roig vinós, però aquesta clapes blanques ens indiquen que no està bé de salut

I els impactes fruit de l'activitat humana no acaben aquí. A l'esquerra de la imatge hi ha fils de pescar...

caps...

Una nansa abandonada....

I si us hi fixeu a la part central de la imatge, hi ha una gorgònia vermella (Paramuricea clavata) que ha estat arrencada i arrossegada fins aquí. Ara ja l'estan colonitzant altres organismes i d'aquí la seva coloració fosca. I és que un cop l'arrenques no es torna a plantar perquè no és una planta que faci arrels, sinó un animal colonial!!!

I ara sí, cap a la Maru falta gent! Bé, avui, degut a l'onatge la veiem a estones!!!

Salut!

Punt 340 (-51m) Garotes de punxes llargues!

Matí assolellat i particularment tranquil, així que aprofitem per anar a l'extrem oriental dels Jardins Submergits de la Selva. Tot i que estem parlant de 5 milles nàutiques (9km aprox.), amb la Maru ens suposa una hora llarga de navegació i quedem fora del recer del cap de Tossa. Vaja que si hi ha un canvi de temps, no hi ha on amagar-se! De moment sembla que l'han encertada, així que enfilem cap a cala Canyelles (Lloret de Mar), al punt 340 a 51m de profunditat. L'aigua a superfície és a 23ºC i ens fa dubtar si abrigar-nos més o més. 

A baix segur que farà fred, però una parada de descompressió passant calor pot ser molt pesada. Ens decidim per continuar amb l'equip de ple hivern. Baixem!

Aigua molt tèrbola i temperatura de 16ºC, agraïm l'abric d'hivern! Es tracta d'un aflorament rocós format per roques molt petites que no aixequen un pam de terra, més o menys alineades.

Això sí, tanta fresqueta fa que aquesta alga roja (Lithophyllum stictaeforme) estigui particularment bé de salut. A d'altres immersions us hem fet notar que les vores se li tornen blanques quan està malament. Avui com podeu veure, no és pas el cas!

Aquí no trobem algues verdes coronant les roques, sinó que hi dominen sobretot les esponges

Tot i que per escaladors, els fregalls (Astrospartus mediterraneus) o també coneguts com a estrelles de mar de cistell. De fet es tracta d'una ofiura, un parent de les estrelles de mar de potes més primes. A qui ens fa l'efecte que hi ha dos individus...

Però i en aquesta? De fet els seus braços estan compostos de moltes ramificacions que estenen quan són de cacera. Avui es veu que ja deuen tenir la panxa plena!

A la part alta trobem alguna gorgònia groga que darrerament es diuen que es tractaria d'una Paramuricea gray. De fet, dins de les gorgònies, darrerament hi ha força canvis de nomenclatura. Això sí, quant de temps tindrà tan bon aspecte perquè aquesta tira de plàstic li està fent mal bé els pòlips que li permeten alimentar-se

De fet, per tot arreu hi ha tovalloletes d'un sol ús...

I entre les roques la nostra sorpresa del dia: la garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Fa uns 6cm de diàmetre, però les seves punxes poden arribar a fer el doble de llargada! El què les fa particularment fascinants d'observar és que aquestes punxes tenen bandes marronoses o blanquinoses. Al ser tan llargues es fa evident que no les paren de moure, cosa que amb d'altres espècies no se'n té aquesta percepció. 

Tot que se'n troben a tot el Mediterrani, és molt escassa i per això està a les llistes següents d'espècies protegides: segons la Convenció de Berna de vida salvatge europea (BERNA2-3), segons la Directiva Hàbitat 92/43 de conservació d'habitat naturals i seminaturals (annexes 2,4 i 5) i segons la Convenció de Barcelona referent a la protecció del medi marí Mediterrani (ASP 2-3). 

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 331 (-39m) Llagostes amb tovalloletes!

Matí gris que no sembla que vulgui sortir el Sol. Mar creuada, és a dir, ens venen onades de dues bandes alhora. Tot i que es tracta d'onades de poc més de 30cm d'alçada, fan que la Maru no pari de gronxar-nos per tots cantons. No és que siguem grans mariners, però equipar-nos posa a prova la nostra resistència al mareig. I encara que l'aigua es veu ben verda i només a 14ºC, baixem!

La visibilitat és ben poca. Tot i caure a cosa de 6m de la roca amb prou feines la distingim. Entreveiem l'ombra de la roca que s'alça un parell de metres sobre el fons marí. I quan som a tocar ens adonem que aquest tros de llagosta (Palinurus elephas) es pregunta què carai hi hem anat a fer!

Ja amb la vista acostumada a la penombra podem apreciar que la roca és força gran i amb molts racons per explorar! Comencem a donar la volta...

I encara hi ha més llagostes! Nosaltres en comptem 5 i vosaltres?

Algunes de les roques dels voltants tenen formes tan curioses que disparen la nostra imaginació. A vosaltres què us a sembla que podria ser?

Però inclús les més aplanades dels voltants estan molt colonitzades. A la imatge els què semblen bolets de soca són algues calcàries (Lithophyllum stictaeforme) acompanyades sobretot per l'esponja violada Dysidea avara

I aquesta estrella verda (Marthasterias glacialis) que com veieu no fa honor al seu nom. De fet són de coloració molt variable, però destaquen les punxes que té sobre els seus braços. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar que per sota el què hi té no són punxes sinó peus ambulacrals! Per entendre'ns, una mena de peus acabats en ventosa que li permeten desplaçar-se i aferrar-se a la roca. 

I just per sota d'un dels braços hi ha una leucèmia (Halocynthia papillosa). És aquesta mena de sac amb dos forats que de manera general anomenem tunicat. Es tracta d'un animal filtrador, però no tots els seus "parents" tenen un aspecte tan robust...

Els del centre de la imatge en són una versió més petita, transparent i amb un peduncle (Pycnoclavella communis). Cobrint la roca és l'esponja rosada Hexadella topsenti. Però si us hi fixeu, on no hi ha l'esponja sembla que estigui sembrat de petits paraigües translúcids de marges blanquinosos. Es tracta d'uns cucs (Myxicola aesthetica) i el què veiem és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. 

I tornant als tunicats, aquí en tenim una versió colonial Pseudodistoma crucigaster. 

Pel què fa a les esponges, també volem destacar aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides) de més de 30 cm d'alçada

I aquesta anemone (Anemone viridis) que curiosament té els tentacles més curts que en d'altres ocasions, però en canvi ens permet veure el peduncle que l'aferra a la roca. Si feu clic sobre la imatge podreu apreciar que les puntes són violades!

Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) ens va controlant de reüll i per si de cas decideix eriçar les seves espines verinoses de l'aleta dorsal. No es mou, però està en guàrdia! Ara, potser no prou. Li diem que està sobre un munt de fils de pescar abandonats?

I aquí, també n'hi ha més! Els podeu distingir?

I és que en l'apartat d'objectes perduts avui hi tenim de tot... Soles de sabata...

Envasos de iogurt de plàstic...

I com no podien faltar: tovalloletes d'un sol ús sobre les roques

Sobre el grapissar on aquesta pixota sorrenca (Holothuria poli) no sabem si està intentant obrir-se pas o ha decidit fer-les servir per a camuflar-se!

I d'altres queden enredades amb restes de feixos de Posidonia oceanica. Però tot i així ja veieu que no es descomponen!

Ara sí que toca tornar cap a la Maru mentre anem pensant si també caldria afegir aquest punt al projecte Restaurem!

Salut!