Punt G1 (-52m) Queden poques gorgònies!

Ja portem tota la setmana veient la mar ben plana, però quan arriba el cap de setmana, què passa??? Doncs que les previsions indiquen que s'aixecarà molt de vent! Però com que depenent d'on consultes els resultats són contradictoris... i les ganes de gorgònies poden amb nosaltres... enfilem cap al punt G1 a 52m de profunditat, ni que sigui per poder fer un torn. Baixem!

La temperatura de l'aigua a la superfície s'ha escalfat encara mig grau respecte la setmana passada, està a 24ºC i just als 19m de profunditat passem altra vegada als 16ºC.  Això sí, avui l'aigua està força més neta. De fet està tan neta que les gorgònies estan tancades! És a dir, tenen els pòlips amagats i per això semblen filferros de colors.

Som davant d'un pendent rocós d'uns 4m d'alçada. La sensació és ben estranya: reconeixem les roques, les formes, algunes de les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)... Però en falten moltes!!!

El punt d'immersió es caracteritza per una paret que comença als 48m de profunditat i baixa als 52m. Comencem per baix i a mida que pugem trobem alguna llagosta (Palinurus elephas) i gorgònies petites

I no és fins que arribem a dalt que aleshores en trobem més

Però al contrari del primer estudi que hi vàrem fer al 2011, la majoria estan en mal estat: branques trencades, molt colonitzades per organismes oportunistes o directament mortes com la del centre de la imatge. Aquí es veu com l'esponja rosada l'està fent servir com a substrat per enfilar-s'hi

En aquestes potser les algues desapareixeran quan es refredi l'aigua, però de totes maneres té branques trencades

Com aquí, les gorgònies en aquesta zona són de formar ventalls atapeïts i no branques separades com les de la imatge. Hi falten trossos!!!

Potser degut a l'alta temperatura que hi vàrem detectar l'any passat les faci emmalaltir, però aquí també hi ha un fil de pescar

Aquí en tenim una d'arrencada. Encara que s'hagi tornat a llençar a l'aigua, no serveix de res perquè no es troba dreta. Es tracta d'un animal colonial, no d'una planta que faci arrels, així que tombada, els individus que la formen aniran tenint més problemes per aconseguir menjar i acabarà morint. Això sí, tenim la sorpresa de trobar una garota de punxes llagues (Centrostephanus longispinus) que és una espècie protegida!

I encara una altra trencada. Han de ser recents ja que encara conserven la coloració i no estan particularment colonitzades

Dins de la desgràcia hi ha una bona notícia: n'hi ha de petites! Això vol dir que s'estan reproduint! A l'estudi del 2011 no en trobàvem. Eren colònies molt grans (50 cm de mitjana, el doble que el registrat al parc natural de les Illes Medes!) i tot feia pensar que en cas de desastre no en quedaria res. Doncs bé, no és el paisatge de 15 anys enrere, però sí que té capacitat de regenerar-se. Faltarà veure si es donen esdeveniments de calor massa freqüents acabin realment amb la població...

A les esponges canelobre (Axinella polypoides) no sembla que els hi estigui anant gaire millor, no és normal que estiguin així de colonitzades...

Aquest banc de xucles (Spicara maena) ens intenten alegrar el dia que la veritat ens ha deixat tocats...

Aquí teniu els enllaços a immersions anteriors al mateix punt: l'agost de l'any passat on vàrem intentar treure una mica de brossa... Juny 2024 visita prèvia a l'extracció de la brossa. Octubre 2023 es van supervisar. Agost 2022 tot i la pujada de temperatures vèiem que encara estaven força bé... Visita del setembre 2021. I ja no diguem al febrer del 2020 que s'hi passejaven peixos lluna i galls de Sant Pere! Juliol 2019 hi vàrem trobar microplàstics. I aquesta és la immersió més antiga que hem publicat Abril 2015 

I parlant de l'extracció de brossa de l'any passat, tot i no poder treure-ho tot, sembla que a aquestes llagostes els hi ha agradat trobar caus accessibles! Això sí, no us en feu il·lusions, són animals molt viatgers i de ben segur que ja són a una altra banda!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!