Punt 20 (-54m) Gorgònies a tope!

Matí assolellat, pràcticament gens de vent i un suau onatge que amb prou feines fa un pam d'alçada.... Llàstima que les onades siguin tan seguides!!!! Tot i així, ens animem a anar al punt 20 que es troba a una hora de navegació. Es tracta d'una zona rocosa, plana, envoltada de grapissar que al 2020 ens va sorprendre per la varietat de gorgònies que hi vàrem trobar. I és que després del disgust de l'estat en què es troba el G1, volem veure si és més aviat degut a l'impacte directe de l'activitat humana o si en canvi, és degut al canvi climàtic. Aquí serem a una mica més de profunditat encara, 54m, a veure què hi trobem. Baixem!

Avui a la superfície l'aigua està a 25ºC, però el canvi sobtat de temperatura (termoclina) el trobem més amunt, a 16m. Això sí, a partir d'aquesta fondària ja no ens movem dels 16ºC. La visibilitat continua sent molt bona, tant que moltes gorgònies amaguen els seus pòlips: avui no hi ha gaire menjar a l'aigua per capturar

Les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) de la imatge no estan massa bé: a la del centre li falten branques i la de la banda dreta està totalment colonitzada, cosa que no ens fa ser gaire optimistes respecte a la seva supervivència

Aquesta en canvi, es pot apreciar com són d'atapeïdes les ramificacions i no està gens colonitzada. I és que les gorgònies estan formades pel que vindrien a ser petites medusetes. Per tant, estan recoberts de tentacles urticants. Així que si estan bé de salut, cap altre organisme té oportunitat d'adherir-s'hi. La gorgònia de la imatge a més té els pòlips oberts i d'aquí el seu aspecte esponjós, però realment es que les "medusetes" que el componen ensenyen els tentacles!

Algunes colònies són francament espectaculars. Aquesta fa més de 90cm d'alçada. Malauradament si ens hi fixem bé, veurem que té branques trencades i a la part esquerra del ventall està força colonitzat

En d'altres el motiu de l'afectació és ben evident: fils de pescar. A la imatge semblen molt gruixuts, però és perquè han estat colonitzats per altres organismes. Si gratéssim hi trobaríem el fil. El problema dels fils és que freguen la superfície de les gorgònies, causant-li ferides que la debiliten. És aleshores quan d'altres organismes oportunistes (esponges, ascidis, briozous...) s'hi adhereixen. Per aquests últims, les restes d'una gorgònia són un substrat fantàstic on enfilar-s'hi i captar aliment!

Aquí tenim més fils de pescar...

Aquesta en canvi presenta senyals evidents de que alguna cosa arrossegada pel fons ha xocat amb ella, deixant la base pràcticament morta. Les ramificacions, amb el temps, també acabaran morint

Aquesta altra també ha rebut una bona estomacada a la part central...

Aquesta altra també ha estat trencada de les puntes de les branques centrals i també per la banda esquerra està molt malmesa

I d'aquesta ja no en queda res...

Això sí, el cas de les estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) seria l'excepció que confirma la norma: s'enfilen sobre les gorgònies indolents als seus tentacles minúsculs, però tampoc els hi fan cap mal

De les gorgònies sempre crida l'atenció la seva pauta de creixement: d'una banda els ventalls que formen són sempre perpendiculars al corrent principal. I l'altra és la mida del substrat on s'han subjectat, no cal que sigui de grans dimensions per subjectar colònies tan grans!

Aquesta roca de majors dimensions en canvi, quasi no en té. Però la bona notícia és que n'hi ha de petites, cosa que significa que no fa tant que s'han reproduït!

Canviem d'espècie de gorgònia i ara ens fixarem en les blanques (Eunicella singularis). Són de menors dimensions, però tot i així també han rebut. La de la imatge, que amb prou feines fa 20cm d'alçada, ja té una branca trencada i està colonitzada

Aquesta en canvi, té els pòlips oberts. Aquí, a més, aprofitem per mostrar-vos el cuc, Protula tubularia, que de moment no s'ha amagat dins del seu tub!

Aquesta altra gorgònia, l'olivaret (Leptogorgia sarmentosa), presenta unes branques molt més fines. Però això no desanima aquesta petita estrella de mar de cistell a enfilar-s'hi!

També trobem gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) que tenen un aspecte com si estiguessin recobertes de punxes. Això sí, també ha rebut un cop, podria ser per un curricà de fons? 

La part afectada ja està colonitzada per l'anomenat fals corall (Alcyonium coralloides). No deixa de ser un parent de les gorgònies també, però en aquest cas fa una massa habitualment vermellosa amb pòlips grocs i blancs que recobreix els substrats on s'adhereix. El de la imatge té els pòlips amagats pel què semblen granets grocs. 

A aquesta encara li ha anat pitjor: ja només queda viva una tercera part de la colònia. Malauradament la base de la colònia està molt afectada, pel què no tenim gaires esperances de supervivència de la part que queda viva

Això sí, des del punt de vista d'aquestes estrelles de mar de cistell, les gorgònies rosades també són un lloc fantàstic on agafar-s'hi. Sí, sí, semblen tires de xiclet de maduixa enrotllades a les branques. Quantes en compteu?

Però no tot són estrelles de mar de cistell petites, també n'hi ha de ben grosses que en un moment donat decideixen canviar de talaia i s'han de passejar pel fons marí. Aquí té la major part dels braços doblegats fent honor a l'altre nom amb què se la coneix: fregall!

Pels voltants de les gorgònies també hi trobem esponges com aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella) que fa uns 20 cm de diàmetre

L'esponja canelobre (Axinella polypoides) on algunes branques no tenen gaire bon aspecte

I ja no diguem d'aquesta altra totalment colonitzada per diferents espècies d'ascidis. Aquí us vàrem explicar què són exactament... 

I abans de marxar, voldríem fer esment de les algues roges calcàries, Lithophyllum stictaeforme. Són aquestes làmines rosades que semblen bolets de soca. Darrerament sempre us diem que tenen mal aspecte, en canvi avui estan fantàstiques!

Resumint, si és per canvi climàtic en el sentit de temperatures més altes de l'habitual, a 54m de profunditat sembla que de moment no estigui afectar. Ara bé, l'activitat pesquera sigui per fils de pescar, sigui per l'ús del curricà de fons està devastant gorgònies que tenen més de 100 anys! 

Decididament cal una gestió clara i decidida del nostre patrimoni natural si volem que en quedi res...

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!