Punt G1 (-52m) Queden poques gorgònies!

Ja portem tota la setmana veient la mar ben plana, però quan arriba el cap de setmana, què passa??? Doncs que les previsions indiquen que s'aixecarà molt de vent! Però com que depenent d'on consultes els resultats són contradictoris... i les ganes de gorgònies poden amb nosaltres... enfilem cap al punt G1 a 52m de profunditat, ni que sigui per poder fer un torn. Baixem!

La temperatura de l'aigua a la superfície s'ha escalfat encara mig grau respecte la setmana passada, està a 24ºC i just als 19m de profunditat passem altra vegada als 16ºC.  Això sí, avui l'aigua està força més neta. De fet està tan neta que les gorgònies estan tancades! És a dir, tenen els pòlips amagats i per això semblen filferros de colors.

Som davant d'un pendent rocós d'uns 4m d'alçada. La sensació és ben estranya: reconeixem les roques, les formes, algunes de les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)... Però en falten moltes!!!

El punt d'immersió es caracteritza per una paret que comença als 48m de profunditat i baixa als 52m. Comencem per baix i a mida que pugem trobem alguna llagosta (Palinurus elephas) i gorgònies petites

I no és fins que arribem a dalt que aleshores en trobem més

Però al contrari del primer estudi que hi vàrem fer al 2011, la majoria estan en mal estat: branques trencades, molt colonitzades per organismes oportunistes o directament mortes com la del centre de la imatge. Aquí es veu com l'esponja rosada l'està fent servir com a substrat per enfilar-s'hi

En aquestes potser les algues desapareixeran quan es refredi l'aigua, però de totes maneres té branques trencades

Com aquí, les gorgònies en aquesta zona són de formar ventalls atapeïts i no branques separades com les de la imatge. Hi falten trossos!!!

Potser degut a l'alta temperatura que hi vàrem detectar l'any passat les faci emmalaltir, però aquí també hi ha un fil de pescar

Aquí en tenim una d'arrencada. Encara que s'hagi tornat a llençar a l'aigua, no serveix de res perquè no es troba dreta. Es tracta d'un animal colonial, no d'una planta que faci arrels, així que tombada, els individus que la formen aniran tenint més problemes per aconseguir menjar i acabarà morint. Això sí, tenim la sorpresa de trobar una garota de punxes llagues (Centrostephanus longispinus) que és una espècie protegida!

I encara una altra trencada. Han de ser recents ja que encara conserven la coloració i no estan particularment colonitzades

Dins de la desgràcia hi ha una bona notícia: n'hi ha de petites! Això vol dir que s'estan reproduint! A l'estudi del 2011 no en trobàvem. Eren colònies molt grans (50 cm de mitjana, el doble que el registrat al parc natural de les Illes Medes!) i tot feia pensar que en cas de desastre no en quedaria res. Doncs bé, no és el paisatge de 15 anys enrere, però sí que té capacitat de regenerar-se. Faltarà veure si es donen esdeveniments de calor massa freqüents acabin realment amb la població...

A les esponges canelobre (Axinella polypoides) no sembla que els hi estigui anant gaire millor, no és normal que estiguin així de colonitzades...

Aquest banc de xucles (Spicara maena) ens intenten alegrar el dia que la veritat ens ha deixat tocats...

Aquí teniu els enllaços a immersions anteriors al mateix punt: l'agost de l'any passat on vàrem intentar treure una mica de brossa... Juny 2024 visita prèvia a l'extracció de la brossa. Octubre 2023 es van supervisar. Agost 2022 tot i la pujada de temperatures vèiem que encara estaven força bé... Visita del setembre 2021. I ja no diguem al febrer del 2020 que s'hi passejaven peixos lluna i galls de Sant Pere! Juliol 2019 hi vàrem trobar microplàstics. I aquesta és la immersió més antiga que hem publicat Abril 2015 

I parlant de l'extracció de brossa de l'any passat, tot i no poder treure-ho tot, sembla que a aquestes llagostes els hi ha agradat trobar caus accessibles! Això sí, no us en feu il·lusions, són animals molt viatgers i de ben segur que ja són a una altra banda!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 196bis (-51m) Viver de llagostetes!

Avui ha estat un dia que no es podia deixar escapar. Cada dia la mar estava un xic més plana i avui, finalment, ja apte per fer immersió amb la Maru! Al carrer hi ha només 6ºC, però per sort nostra, l'aigua està a 15ºC. Vaja, que continua uns 3ºC més calenta del què estem acostumats per aquestes dates. Ens decidim pel punt 196, però revisant el sonar, hem filat més prim les coordenades a fi de caure més a prop de la roca. Es tracta d'una roca petita, plena de forats davant de la platja gran de Lloret de Mar. Hi vàrem anar per primera vegada al gener del 2015 i estava ple de llagostes (Palinurus elephas). Al juny del 2016 hi vàrem tornar a anar i encara en vàrem trobar. Però després d'aquest parell d'anys tan calorosos, encara en trobarem? Baixem!

L'aigua és molt verdosa i el fons és molt fosc. Just al costat del fondeig només es veu aquesta petita roca. Ja ens crida l'atenció que a aquesta profunditat, acompanyant les habituals forcadelles (Anthias anthias), hi ha castanyoletes (Chromis chromis). Per aquesta zona, normalment, només en veiem fins als 40m de profunditat!  

Un xic més enllà trobem aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis). També aquesta és pròpia d'aigües menys profundes. I no hi ha rastre de la gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) de l'ocasió anterior.

Tornem a trobar un cap-roig (Scorpaena scrofa) de grans dimensions sobre la roca més gran. I els peixos del seu voltant són, forcadelles i xucles (Spicara maena). A la imatge sembla que estigui mirant les estrelles... Però la seva aleta dorsal aixecada ens indica que està en guàrdia...

Bé, en guàrdia però encara s'ha deixat retratar de ben a prop! 

I les llagostes, on són?

Doncs sembla que hi ha hagut moviment! En aquest forat, al 2015 hi havia un cap-roig ben gros. En canvi, enguany, hi tenim llagostes! Bé, més aviat un viver de llagostes. No les veieu? A l'esquerra hi ha la més gran, però si mireu bé al voltant dels forats, veureu que en sobresurten tot de banyes. Es tracta d'exemplars d'un any d'edat, que encara són molt petits. Si feu clic sobre la imatge la veureu més gran. Nosaltres en comptem 5, i vosaltres?

Això sí, alguna és una mica més gran i escaladora!

Destacar aquesta esponja de grans dimensions (>15cm de diàmetre), Calyx nicaeensis

...aquest estofat (Diazona violacea)...

... i acumulacions de branquetes trencades de Pentapora fascialis, un briozou de color taronja viu propi d'aquestes profunditats. En aquesta altra immersió en trobareu una imatge. I sí, els draps que es veuen són tovalloletes d'un sol ús...

Tot i les bones condicions, avui el temps d'immersió és més curt, ja que a més profunditat, degut a la major pressió, l'aire s'acaba més ràpid. Així que cap a la Maru falta gent!

Bon any!

Punt 198 (-38m) Un dia estrellat!

 Avui canviem de registre, no anem a un punt tant profund (38 metres), som davant de la platja de Treumal on comença una barra rocosa coneguda com a Barra d'en Goula. Baixem!

Aigües molt clares que ens permeten gaudir d'aquesta barra tan colonitzada. En primer pla una esponja d'or (Aplysina aerophoba). Al final d'aquesta mena de dits que té hi trobem l'òscul: l'obertura per on hi entra l'aigua que filtra per capturar-ne l'aliment.

I una mica per darrera, la primera estrella de mar del dia, una estrella vermella (Echinaster sepositus)

Vorejant la roca trobem variades (Diplodus vulgaris), castanyoletes (Chromis chromis) i xucles (Spicara maena)

I la sopresa del dia és aquesta estrella espinosa (Coscinasterias tenuispina), és la primera que trobem als Jardins Submergits de la Selva. De fet és habitual a profunditats entre 5-25m de profunditat, però a més ja no ho és tant.

Al centre de la imatge aquesta alga calcàrea rosada (Lithophyllum stictiforme) té particular bon aspecte. De fet hi estem bastant a sobre, ja que ens ha arribat que a altres zones de la costa s'estan morint. Per saber-ho cal fixar-se en els marges, si són blancs aleshores és que està malalta. La de la imatge en canvi és ben rosada!

Continuem explorant forats...

D'aquí volem destacar el conjunt de tubs transparents del centre de la imatge. De fet si us fixeu estan pedunculats, és a dir, que tenen com una tija que els aferra a la roca. Es tracta d'un tipus d'ascidia nana (Pycnoclavella sp). Són animals filtradors amb un sistema digestiu que recorda a les velles ampolles de sifont: per la part de dalt és per on entra l'aigua, baixa fins al fons del sac i després torna a pujar per finalment sortir per un foradet més petit que hi ha al costat del de l'entrada. Si cliqueu sobre la imatge podreu veure a més dels dos forats la mena de "costelles" que té per evitar deformar-se!

I també aprofitem per a mostrar-vos un cuc de closca particularment cridaner! Es tracta d'una Protula tubularia. El plomall taronja és de fet el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. Això sí cal anar ràpid, perquè a la què t'hi acostes s'amaga dins del tub que es veu encastat a la roca. I és que aquests no s'ho pensen ni un moment, no sigui que se'ls mengin!

Passant a la secció objectes perduts, comencem amb un fil de pescar,

una bossa de plàstic

i les fastigoses tovalloletes d'un sol ús! Fins quan diran els fabricants que són biodegradables quan a mar no ho són pas???

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 156 (-40m): Cercant microplastics, mostra 4

Seguim buscant microplàstics, avui anem davant de Fenals a 40 m de profunditat. Temperatura de la aigua 13ºC... és a dir, freda!!!

Com anem fent a les darreres immersions primer de tot recollim la mostra amb el nostre corer (tub de plàstic amb tap groc de la imatge), per si de cas... 

Ja que l'aigua avui no està tan tèrbola i verda com a les últimes immersions, hem aprofitat per documentar una roca que tenim poc visitada

La roca és bastant alta, molt colonitzada i amb molts habitants: aquí podem veure l'esponja groga Aplysina cavernicola

L'eriçó lila Spaerechinus granularis que menja l'alga incrustant rosada. Les taques blanques són les marques de les seves queixelades!

I els residus del banquet... són les boletes blanques.

Aquí tenim una mollera de roca, Phycis phycis

Però la troballa del dia ha estat aquesta petita llagosta lluisa (Scyllarus arctus). És el primer exemplar que veiem. Li veieu els ulls?

I com sempre ens hem topat amb una escòrpora, Scorpaena scrofa, amb cara d'enfadada

I no ens deixa de sorprendre la gran quantitat de forcadelles (Anthias anthias) i xucles (Spicara maena) que ens han acompanyat en tot moment

El que ja no ens sorprèn tan, és l'acumulació de fils de pescar...

I nosaltres cap a la Maru que fa fred!!!

Salut!

Projecte amb el suport de: