Punt 241 (-36m) Mans de mort i més!

Cap de setmana meteorològicament mogut i a nivell marítim encara pitjor. L'única finestra que veiem és avui ben d'horeta i per les 11h ja ser altra vegada a port. Vaja que difícilment podrem fer un segon torn i tot i així caldrà també l'ajuda de la Biodramina! Comencem el dia ben ennuvolat, onatge molt seguit de més de mig metre d'alçada, el vent que ja comença a bufar i creuem els dits perquè les previsions siguin encertades... Ens decidim per un punt nou, ben a propet del port de Blanes per si cal tornar corrents! Es tracta del punt 241, són un conjunt de roquetes a 36m de profunditat que haurien de permetre que s'hi amaguessin un bon grapat de peixos. Baixem!

L'aigua continua sent ben tèrbola, però amb prou visibilitat per no desorientar-nos massa. Les roques estan molt colonitzades. L'alga verda Flabellia petiolata té preferència per les parts més elevades

Com també és el cas de la boina (Codium bursa), una altra alga verda

O l'alga roja Peyssonnelia sp.

Més amagades de la llum hi trobem tot d'esponges com aquesta Phorbas tenacior

Mentre just per sota hi trobem aquests ascidis, les leucèmies (Halocynthia papillosa). Es tracta d'animals filtradors: l'aigua entra per l'obertura de dalt (sifó bucal) i surt pel tub lateral (sifó atrial). Això sí, aquests sifons es poden tancar, i en el cas de les leucèmies ho fan tancant-se com si es tractés de quatre làmines que formen una creu. Si us hi fixeu la de l'esquerra és ben tancada, la del mig és mig oberta i la darrera és ben oberta. Aquí trobareu més informació d'aquests organismes

En el capítol d'organismes urticants (cnidaris) trobem aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). Sovint entre els seus tentacles s'hi amaguen petits crustacis, però avui no hem estat de sort

Una mica més enllà comencem a trobar tot de mans de mort (Alcyonium acaule)

Es tracta d'organismes colonials emparentats amb les meduses. Cada "floreta" (pòlip) és l'aparell bucal d'un individu. Si us hi fixeu, formen estrelles de 8 braços, d'aquí que se'ls conegui com a coralls octocoral·laris. Cada braç té tot de ramificacions que l'ajuden a ser més eficient quan està de cacera com avui. Sí, sí, de cacera: aquests pòlips són ben urticants i l'efecte sobre animals més petits és que els paralitza i els hi permet endrapar-los! Quan els pòlips són tancats, s'amaguen dins d'aquesta estructura vermella que sembla una mà

I uns altres octocoral·laris són les gorgònies blanques (Eunicella singularis). Els darrers anys estan sent cares de trobar, serà degut als darrers estius d'aigües persistentment calentes?

Patrullant al voltant de les roques trobem aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

I ja fent escalada, aquesta estrella de braços llargs (Chaetaster longipes) que no és gens habitual de veure!

Comencem a fer una ullada als forats i trobem que són plens de castanyoletes (Chromis chromis) i  forcadelles (Anthias anthias)

Alguns reiets (Apogon imberbis)

I ja més arran de terra aquesta morena (Muraena helena). Que si la mireu bé veureu que just al costat sobresurten unes banyes vermelles...

I aquí ve quan val la pena tirar una segona foto (si la model no s'ha amagat) perquè, ara sí, es veu per sobre el cap aquests crustacis vermells. Malauradament no hem estat prou a prop per tenir una imatge que ens permeti identificar-los!

I l'altra cosa que sol passar quan fotografies brossa, és que et poses a mirar els organismes que l'han colonitzat i et trobes amb sorpreses. A la imatge són fils de pescar, però mirant-los de prop...

...ens hem trobat amb un altre ascidi colonial! Es tracta de Didemnide coriace. Els foradets corresponents als sifons formen línies de dos en dos, envoltant zones acolorides. La de la imatge és grogosa, però també pot ser de tons grisos i fins i tot blancs

I remenant brossa tampoc hi podien faltar les tovalloletes d'un sol ús...

I ara sí, cap a dalt de la Maru falta gent, no fos cas que se'ns passi l'efecte de la Biodramina!

Salut!

Punt 355 (-47m) Els "parents" de les estrelles de mar

Després dels ruixats d'ahir, el dia s'aixeca assolellat i amb poc onatge... però molt seguit! Així que la jornada serà incòmode, pel què millor no anar gaire lluny. Ens decidim pel punt 355, a l'alçada de la platja gran de Lloret de Mar. Es tracta d'una barra que més enllà hi hem trobat gorgònies. Avui en canvi serem entre dues d'aquestes barres que s'aixequen poc més d'un metre respecte el fons marí. Baixem!

Com passa sempre després d'un dia de pluja és que l'aigua a nivell superficial és ben bruta, tant per la quantitat de partícules en suspensió com per restes de fullaraca i plàstics. Poc a poc, aquesta massa d'aigua provinent dels aiguats s'anirà barrejant amb l'aigua de mar i tota aquesta aportació de material s'anirà enfonsant. Avui l'aigua és ben tèrbola fins als 30m de profunditat, on, a més, hi tenim la termoclina: passem dels 25ºC de la superfície a 17ºC de cop! I per acabar-ho d'adobar, pel fons hi ha una bona correntada!

El corrent ens porta cap a un segon caient, així que ens quedem prop del primer que ens fa de recer i encara aconseguim fer algunes fotografies. La barra rocosa està semienterrada, però dels punts on sobresurt està ben colonitzada. Això sí, finalment l'alga bruna Carpomitra costata que ens ha donat la murga tot l'estiu comença a desaparèixer i podem començar a apreciar la resta d'organismes propis del coral·ligen

Coronant les roques veiem estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus). De fet no són ben bé estrelles de mar, sinó uns "parents", les ofiures.  Durant el dia tendeixen a quedar-se amb els braços plegats que semblen un cistell i, és a la nit, quan els estenen per capturar l'aliment. Avui, serà per la correntada, però si us hi fixeu a la part inferior de la imatge, ja té un braç ben estès

O potser perquè avui hi ha més foscor degut a que a capes superficials hi ha l'aigua bruta de la pluja que aquesta té 4 braços ben desplegats!

Però què són les ofiures? Són equinoderms, que significa literalment "pell de punxes". Aquest grup el componen 5 classes d'organismes: crinoideus (clavellines), holotúries (espardenyes de mar), estrelles de mar, ofiures i eriçons de mar. En aquest post us fèiem cinc cèntims de les estrelles i eriçons de mar. I encara que no tots els organismes que us hem mencionat tenen unes punxes prou evidents, sí que tenen altres característiques en comú. Per una banda els peus ambulacrals: una espècie de ventoses que alhora fan funció de potes que els hi permet desplaçar-se. En aquest post es veu molt bé en una estrella de mar i en aquest altre en un eriçó de mar.  En el cas de les ofiures però, no li serveixen per al desplaçament, sinó que en té prop de la boca i li serveixen per alimentar-se. Per altra banda tenen simetria pentaradial: si tallem un individu com si fossin 5 formatgets hi trobaríem els mateixos òrgans orientats respecte un eix central. En el cas de les ofiures com la de la imatge veiem que el seu cos està format per un disc central que conté els òrgans vitals i d'on en surten els seus braços. La boca la té a la part inferior del disc.

L'espècimen de la imatge sembla que ja té gana i s'està decidint a desplegar els seus braços. I aquí volem destacar una particularitat pròpia de les ofiures, estrelles de mar i crinoideus: en un moment donat, si se senten amenaçades, poden desprendre's d'un braç! Sí, sí, tal i com ho fan les sargantanes a terra ferma, distreuen el depredador amb el braç que s'han amputat mentre elles surten corrents. Fins i tot hi ha espècies que poden regenerar un braç sencer amb plena funcionalitat en només 4 setmanes! De fet s'ha vist que molts dels gens que s'activen per fer-ho possible són els mateixos que fan servir d'altres organismes que no hi tenen res a veure. Estudiar-los ajuda a entendre com és que ho aconsegueixen i com és que l'espècie humana no té aquesta capacitat. Aquí en trobareu més detalls!

I com que avui estem obligats a anar arran del fons marí, doncs ens hem adonat d'uns altres equinoderms: els crinoideus! Millor cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran i veureu el següent: una mena de "branques" vermelloses que pengen de la roca. Bé, això són clavellines (Antedon mediterranea). Cada individu té un número de braços múltiple de 5. Als costats dels braços tenen aquestes pínnules que li donen aquest aspecte de "branca". Està recoberta d'una mucositat on s'hi enganxa l'aliment transportat pels corrents marins que després fa arribar a la boca. Aquests braços articulats són molt flexibles i fràgils. Encara que es trenquen molt fàcilment, també es regeneren molt ràpidament com fan les ofiures. 

Però aquests disposició en forma de "branca" no és exclusiva des crinoideus! A la imatge un parent de les gorgònies, la Lytocarpia myriophyllum, que tot i el seu aspecte sedós està coberta de cèl·lules urticants!

I per organismes urticants ja visibles a ull nu, aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). Tot i que sembla ser sobre la sorra, necessita d'un substrat rocós on agafar-se, així que la roca és molt plana i coberta per algues i grapissar

De fet es tracta d'un organisme molt senzill on el forat central fa tan de boca com d'anus. De vegades entre els seus tentacles s'hi amaguen unes gambetes transparents, però ens fa l'efecte que avui tampoc en tingut sort...

Sobre les roques trobem un parent seu, molt més petit, l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae). Tot i que a poca fondària és normal trobar-la sobre un substrat dur, a aquestes profunditats normalment la trobem sobre esponges d'Axinella verrucosa

I l'altre organisme que també fa servir tentacles minúsculs per alimentar-se és la punteta de Neptú (Reteporella grimaldii). Això sí, caldrà un microscopi per veure'ls, així que ens conformarem a apreciar les formes delicades que formen les colònies d'individus. Bé, amb el permís del captinyós (Scorpaena notata) que està al costat!

Això sí, hi ha colònies amb la part central destrossada. Serà que hi ha passat un plom com ara un curricà de fons?

Potser a la imatge anterior podem tenir el dubte que sigui resultat de l'activitat humana, però aquesta xarxa abandonada està clar que sí!

O aquests fils de pescar que ja s'hi ha enganxat de tot. I és que mai ens deixa de sorprendre que fins i tot sobre pedretes tan petites i trobem restes d'arts de pesca...

I ara sí, que entre onatge i correntada la immersió ha estat esgotadora, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 325 (-42m) Les meravelles del fons fangós

Avui tornem a tenir una meteorologia poc clara i encara estem moixos de la immersió d'ahir. Així que ens decidim per un punt més proper de port i que sigui tot un canvi de paisatge: anem al punt 325 situat a la zona fangosa de davant de la platja gran de Lloret de Mar. Són quarts de 8 del matí i no hi ha un fil de vent, però sortim del port i trobem onatge molt seguit de mig metre d'alçada. Per quan arribem al punt les onades encara són més altes i s'aixeca vent de gregal! Vaja, que no ho hem vist gens clar i hem anat a prop de la platja a fer un banyet... I quan estàvem resignats a tornar a port hem vist que la mar ha amainat una miiiiiiiica. Així que hem tornat al punt. Diguem que a superfície la cosa continuava mogudeta, però ja més passable... Baixem!

Com ahir, l'aigua és a 23ºC i refreda de cop a partir dels 19m que ens quedem a 16ºC fins arribar al fons, a 42m de profunditat. Aquest punt de canvi brusc de temperatura és el què s'anomena termoclina. Aquí de moment el Sol no ha aconseguit escalfar encara l'aigua. Això sí, a mitja baixada hem trobat corrent, però al fons s'hi està molt tranquil amb aigua particularment neta tot i tractar-se d'un fons fangós.

Es tracta de roquetes molt petites, però no per això són menys interessants. Anem a veure els seus habitants... Al centre de la imatge hi ha una anemone de tub (Cerianthus membranaceus). Quasi tota ella s'ha amagat tot i que deixa veure les puntes dels seus tentacles...

Aquí en tenim una altra amb el seu centenar de tentacles desplegats. Tot i ser de coloració diferent es tracta de la mateixa espècie. I a la seva base, aprofitant les restes de menjar que no aprofita hi ha foronidis!!!

En aquesta imatge es veuen millor: són aquesta mena de "flors" aparellades que surten d'un mateix tub. Encara no les localitzeu?

Aquí els veieu millor el Phoronis australis. De fet n'hi ha un en primer pla, més enrere n'hi ha un altre i a la part superior de la imatge encara se'n veu un tros d'un altre. Aquests ventalls els hi permeten filtrar l'aigua per obtenir-ne l'aliment. És un animal tan curiós que se li coneixen molt poques espècies emparentades

Però continuem amb els organismes dotats de tentacles. Ens referim a aquesta ortiga (Anemonia viridis) que ja al 2024 vàrem detectar. Això sí, ens alegra veure, no només que encara hi és i que sigui viva, sinó que a més a més està força més erecta. A l'ocasió anterior era tombada sobre el fons i no feia preveure un bon desenllaç. Ens encanta comprovar que ens hem equivocat!!!

I encara una altra espècie d'anemone, l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa). Entre els seus tentacles s'hi poden amagar gambetes, però no hem estat de sort.

I passant a la versió colonial d'organismes amb tentacles, aquí tenim un olivaret (Leptogorgia sarmentosa). És un tipus de gorgònia que fa uns pòlips molt petits. Normalment tota la colònia presenta un color rogenc-vermellós. Aquesta en canvi té moltes "branques" blanques que vol dir que no està bé, però no en sabem exactament el motiu

I d'aspecte encara més fràgil és aquesta altra gorgònia. No la veieu? Es troba a la part central de la imatge, si hi feu clic la veureu més gran. Sembla un manyoc de fils, però realment està organitzat en estructures ramificades molt transparents i cobertes de pòlips. Malauradament amb la bibliografia disponible no la podem classificar

Però aquí a baix no tot són tentacles! També hi ha algues que fan la fotosíntesis com la Flabellia petiolata

Aquí, tot hi haver-n'hi menys, podem apreciar millor la seva forma de ventall. I no us penseu, se n'arriba a trobar fins a 100m de profunditat! Diguem que la podríem considerar una "planta d'ombra"!

Tot i aquesta mica de verdor, el què realment hi abunda són les esponges. Aquí us en fem un petit mostrari!

Haliclona sp

Oscarella lobularis

Tedania anhelans

Petrosia ficiformis

Raspailia viminalis

I en aquesta imatge, tot i que són les esponges les que cobreixen de forma massiva la roca, en primer pla hi trobem algues verdes i al centre un captinyós (Scorpaena notata)!

I seguint la mateixa estratègia de l'acuit i amagar tenim aquesta petita morena (Muraena helena), en veieu la cua darrera de les tovalloletes d'un sol ús?

Doncs aquí en teniu el cap!

I posats a "patrullar" tenim aquest rafalet (Chelidonichthys lastoviza) que com a estratègia inicial ha optat per desplegar les seves aletes pectorals mostrant el seu dibuix blavós i a alçar l'aleta dorsal com si fos una cresta. A les aletes pectorals, just a tocar del cos, hi té, a més, unes petites extensions que mou com si fossin dits i li permeten desplaçar-se "caminant" pel fons. Això no ha durat gaire que ha decidit sortir nedant ajudant-se de la cua i deixant de banda tanta exhibició. Un submarinista és decididament més gros! Bé això, ho ha estat el fàstic de passar pel costat d'aquesta tovalloleta d'un sol ús que es francament recent!

I d'altres tovalloletes recents que van ofegant els organismes que cobreixen ja que no es poden alimentar

Ara, per "patrullar" les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que tan els hi fa passejar-se per sobre d'algues roges calcàries (Lithophyllum stictiforme)...

...fer equilibris sobre el briozou conegut com a corall bord (Myriapora truncata) i que, tot i el seu aspecte, no té res a veure amb el corall vermell...

...enfilar-se a qualsevol roqueta per molt colonitzada d'algues i esponges que estigui...

...o en un moment donat, baixar de la seva atalaia i passejar-se pel fons. L'espècimen de la imatge ens permet a més veure el seu cos en forma de disc d'on en surten els braços. I expressament parlem de braços i no de cames, perquè no els fa servir per desplaçar-se. Aleshores, com s'ho fa?

La resposta la podem observar en aquest "parent" una mica menys evolucionat, l'estrella vermella (Echinaster sepositus). Les estrelles de mar tampoc es desplacen gràcies al seus braços, sinó a unes petites protuberàncies acabades en forma de ventosa que té al llarg dels seus braços per la banda de sota. Si feu clic sobre la imatge, fixeu-vos en la punta del braç que té aixecat i els veureu. Es mouen de forma coordinada permetent així el desplaçament. En el cas de les estrelles de mar de cistell, en tenen sobretot al voltant de la boca que es troba a la part inferior del disc, és a dir, que també els hi serveixen per captar l'aliment

De tant en tant sembla que no hi veiem bé o que l'aigua sigui tèrbola, i no hem estat nosaltres amb les aletes perquè és a zones on encara no hi hem passat...

Però mirant de prop són un tipus de gambeta de l'ordre Mysida! Els trobem fent aquests eixams. També se'ls anomena gambetes marsupials perquè les femelles tenen una mena de sac on hi posen i fecunden els ous i, d'on finalment en surten els juvenils

I ara sí que se'ns fa tard... I amb tot el què hem vist no hem trobat cap estofat (Diazona violacea)! Al 2024  eren abundants i grossos. Caldrà fer-ne seguiment!

Salut!