Punt 325 (-42m) Foronidis!

Aprofitem que és Sant Joan i que les condicions a mar són immillorables per tornar al punt 325. Es tracta d'una zona de fons fangós amb unes poques pedretes davant de la platja gran de Lloret de Mar. I és que és un punt particular, no només perquè és molt fàcil aixecar pols, sinó perquè a més és un paisatge singular pel predomini d'esponges, anemones de tub i ascidis. Justament, la darrera vegada no vàrem veure alguns tipus d'ascidis que eren dominants. A més, l'aigua s'ha escalfat moltíssim en no res, a superfície ja tenim 26ºC, cosa gens habitual ni tan sols al mes d'agost. Com deu ser a baix? Baixem!

Durant la baixada la temperatura va baixant gradualment per quedar-nos a 16ºC. Normalment, sobretot quan les aigües són tan càlides a superfície, a un cert punt de la baixada hi ha un canvi sobtat de la temperatura degut a què vas a una massa d'aigua diferent que no li ha arribat encara l'escalfor de les radiacions solars. Avui en canvi ha estat tot gradual fins al fons. Així sí, uns 5m abans d'arribar al fons, l'aigua és tota tèrbola que sembla que hi hagi boira i és ple de besucs (Pagellus acarne)!

Passejant per sobre les roques i els organismes que les colonitzen trobem estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus). Tot i ser d'hàbits nocturns avui està de cacera i estira algun dels seus braços ramificats per capturar menjar.  Som arran del fons i la sensació de boira continua per la presència de molts peixos petits i misidis, són aquesta mena de "gambetes" que hi ha a l'esquerra, els veieu?

Tot i haver claror, la llanterna avui és particularment útil per detectar aquests ascidis: els estofats! No són tan grossos com els de la primera vegada que hi hem baixat al 2024, però hi són!

També trobem altres ascidis solitaris, com les leucèmies (Halocynthia papillosa) vermelloses i opaques que hi ha a l'esquerra de la imatge. Aquí són particularment grans (10cm). Al centre una anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). I si cliqueu sobre la imatge, veureu al centre la seva boca!

I qui no es vol perdre res és aquest captinyós (Scorpaena notata). És un tipus d'escórpora petita, el veieu dalt de la pedra?

I l'altre organisme que tenim molt d'interès en fotografiar són els foronidis! Com que són més aviat petits (<1cm) i els que coneixem acostumen a estar a la base de les anemones de tub (Cerianthus membranaceus), doncs primer de tot busquem aquest tipus d'anemones com la de la imatge. Aquesta és de tentacles clars

I d'altres els tenen foscos. En aquest cas està mig amagada en el seu tub tou. En tots dos casos estem de sort, fixeu-vos què hi ha a la base...

Foronidis (Phoronis sp)! Tot i que físicament ens recordin a les palmeretes i cucs de closca, es tracta d'organismes molt més evolucionats, dels quals només se'n coneixen una desena d'espècies al món!

Els què sí que formen conglomerats són aquests cucs, Filograna implexa. Viuen en tubs calcaris, i si cliqueu sobre la imatge veureu que en sobresurten uns "plomalls". Es tracta del seu aparell bucal que fa servir per captar l'aliment

D'altres organismes molt menys evolucionats, però francament efectius, tant que són dominants a l'hora de colonitzar roques, són les esponges! Just per fer-nos una idea...

Aquesta esponja negra (Sarcotragus foetidus)

Aquí una Dysidea fragilis, que fa aquesta mena de digitacions. Però a sobre uns quants cucs Filograna implexa han decidit establir-s'hi i encara s'hi ha afegit un llimac de mar (Felimare sp.)

Una petita Aplysina cavernicola groga que aviat formarà una massa amb més estructures com la que veiem, que semblen dits!

I aprofitem per recordar que tot i la profunditat, també hi arriba llum solar que aprofiten aquestes algues brunes: Zanardinia typus

Malauradament, l'apartat d'"objectes perduts" és particularment extens: des d'ampolles...

...una gorra que només se li reconeix la visera...

... i les indestructibles tovalloletes d'un sol ús!!! Sí, sí, seran biodegradables a terra ferma, però a mar no desapareixen MAI!!! Si us hi fixeu, just davant hi ha un cap-roig (Scorpaena scrofa) que a saber què deu estar pensant...

I ara sí que se'ns fa tard i cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 325 (-42m): Estrella de sorra

Matí primaveral que des de la platja semblava de mar plana i sense vent, però a mar... Molta mar de fons del la ventada del dia anterior, d'onada en general baixeta però molt seguida. Per entendre'ns: un dia de Biodramina si n'haguéssim portat! Avui tornem al punt 325, una zona de fons fangós (sorra molt fina) que és molt diferent de les roques que acostumem a visitar. Hi ha dos motius que ens conviden a fer-hi una nova visita: 1) fa dos anys era ple d'estofats (Diazona violacea) i l'any passat no n'hi havia! Hauran tornat? I 2) hi ha molts foronidis (Phoronis sp) i particularment grossos. Com que no en tenim cap foto en detall, avui tornarem a provar sort. Som davant de la platja gran de Lloret de Mar i l'aigua a superfície ja comença a escalfar-se molt ràpid, ja tenim 16ºC. Com serà al fons? BAIXEM!

L'aigua és ben tèrbola fins al fons, i és que és primavera: amb tantes pluges, han arribat molts nutrients i el plàncton està creixent. Això sí, al fons encara hi fa fred: 15ºC. I d'entrada no veiem ni estofats ni foronidis, però sí aquestes esponges de més de 20 cm d'alçada colonitzades per tota mena d'organismes

Entre d'altres esponges, aquesta Dysidea fragilis

I a la base hi ha la Tedania anhelans

Mirant-la de prop hi trobem aquests petits ascidis (Pycnoclavella sp). Es tracta d'animals filtradors de poc més d'1cm d'alçada

Un "parent" seu és aquesta leucèmia (Halocynthia papillosa) que en fa més de 10 cm d'alçada. L'aigua entra per aquesta obertura apical i surt per la què es veu a la seva esquerra un xic més avall. Aquí en trobareu més detalls. Aquesta espècie està recoberta de petites espines que li donen un aspecte vellutat

Ens retrobem amb aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), i diem retrobem perquè ja la vàrem fotografiar al juny del 2025. I tot i que té un aspecte desmillorat ja que les branques acostumen a ser vermelloses fins a les puntes, no ha empitjorat des d'aleshores

Això sí, mirant-la de ven a prop veiem per una banda que es tracta d'un organisme colonial: cada "trompeteta" (pòlip) correspon a l'aparell bucal dels individus que el componen. Però a més ens hem trobat aquesta cosa blanquinosa que no aconseguim identificar. S'accepten propostes! 

I en aquest món on res és el què sembla, aquí tenim aquesta mena d'arbret...

Que resulta que també està ple de pòlips! És a dir, que som  davant d'un altre organisme colonial, un hidroïdeu. I d'arbret res, sinó que és "caçador", ja que els pòlips són urticants

Bé, urticants per a alguns, perquè aquest llimac de mar (Nemesignis banyulensis) se'ls menja! Sí, sí, aquí els llimacs de mar no són vegetarians, sinó carnívors!

I penjant sobre una pedreta trobem aquesta Alicia mirabilis. Es tracta d'un altre parent de meduses i anemones. Ara està contreta, i fa uns 10 cm d'alçada. Però a la nit, s'estira fins a 40cm i mostra un tronc encapçalat per tentacles. Impossible d'imaginar, oi?

I tot que pràcticament no hi ha substrat dur on agafar-se, destaquem aquestes algues verdes (Flabellia petiolata). Sí, sí, tot i ser a la penombra es pot fer la fotosíntesi!

Però encara són més curioses aquestes taques blanques. Podria semblar rosada si no fos perquè som sota l'aigua. Si feu la imatge més gran veureu que es tracta d'una estructura tota reticulada, és un briozou. Es un organisme que també viu en colònies, en aquest cas colonitzant algues. Microscòpicament veuríem uns plomalls que li serveixen per captar aliment. Això sí, que hi siguin no vol dir que l'alga estigui en mal estat!

I aquí tenim la sorpresa del dia: una estrella de sorra (Astropecten aranciacus). Són pròpies de fons arenosos i d'hàbits nocturns. En altres ocasions us hem parlat dels peus ambulacrals: una mena de tentacles retràctils que tenen sota les potes que li permeten desplaçar-se. Aquí amb una altra espècie es veuen particularment bé. És a dir, l'estrella no s'alça i camina per desplaçar-se, sinó que és el moviment sincrònic d'aquests peus ambulacrals que li permeten moure's. Amb l'estrella de sorra a més hi ha un munt d'espines

La veritat que aquesta estrella és desplaça a tota velocitat, i quan topa amb un obstacle com amb el rodòlit  (una alga calcària) de la imatge de seguida a aixecat la pota i ens els ha mostrat!

D'un altre tarannà és aquesta estrella vermella espinosa (Echinaster sepositus) que no s'ha mogut ni un pèl

Malauradament, en aquesta àrea de vida tan singular és a l'hora un autèntic abocador: amb tovalloletes d'un sol ús...

...i fils de pescar tan recents que es distingeixen perfectament!

I ara sí, tot i no haver trobat ni estofats ni foronidis, cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 329 (-52m) Zero gorgònies

Després de l'èxit d'ahir, i aprofitant que el bon temps encara aguanta, decidim continuar explorant la zona. Enfilem cap al punt 329, una zona de roques petites disperses, a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Baixem!

Avui ja estem batent rècords de temperatura de superfície: 28ºC! Durant la baixada creuem dues masses d'aigua: a 6m baixa de cop a 23ºC i només a 20m de profunditat ja sí trobem la termoclina on a partir d'aquí la temperatura de l'aigua és de 17ºC i no varia fins arribar al fons. La bona notícia és que la visibilitat ha millorat i hi ha menys alga bruna (Carpomitra costata)

Ara ja podem veure els organismes que colonitzen les zones rocoses que sobresurten del grapissar amb un clar domini de les esponges

Cobrint la major part de la roca de color rosat és l'esponja Hexadella racovitzai. Però les de baix a l'esquerra amb aspecte punxós són la Dysidea avara i de color més clar la Dysidea fragilis. Però aquestes esponges, i d'altres que no sabem identificar, no sembla que li importin el més mínim a aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que senzillament hi veu una talaia perfecta per caçar!

I si a la imatge anterior no tenim clar que només hi hagi un individu, aquí com a mínim n'hi ha dos. Per dir-ho ens fixem en els discs. Les estrelles de mar de cistell, tot i el nom, són ofiüres, uns parents menys evolucionats que les estrelles de mar. Els seus braços surten d'un disc central, en aquesta altra immersió s'aprecia molt millor. Vosaltres quants individus hi compteu?

Però no són els únics escaladors del dia, aquí tenim una estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) acompanyant a un captinyós (Scorpaena notata)

Aquesta altra es passeja per sobre de l'alga roja calcària Lithophyllum stictiforme, però no us sabem dir si està en gaire bon estat, hauria de ser ben rosada...

I aprofitant que avui podem veure altres algues, us destaquem aquesta alga bruna: Phyllariopsis brevipes. Les làmines fan més de 10cm de llargada!

Rondant la zona no només hi ha estrelles de mar, sinó també llagostes (Palinurus elephas). De fet al centre el què hi ha és una muda! I és que aquests animals no tenen un esquelet intern com els peixos, sinó un exoesquelet! És a dir, que la part dura del cos va per fora com una cuirassa. Això fa que quan creixen se n'han de desprendre. Quan això passa, són tous i vulnerables a qualsevol depredador. Però passada una estona, la pell secreta quitina força calcificada que se'ls hi endureix i ja tenen cuirassa nova d'una talla més gran!

Aquí en tenim unes quantes de reunides. Nosaltres n'hem comptat 4, hi esteu d'acord?

I encara n'hi ha una altra que sembla que fa tard a la "reunió"!

Aquí però, també hi trobem la petja de l'activitat humana. A la imatge les restes d'un cap i una xarxa, però estan tan colonitzats que ja costa de distingir

I aquí fils de pescar... Si més no, fa molt que ningú s'hi deixa res més!

I aquesta llagosta que "fa guàrdia" prop d'una altra xarxa molt colonitzada. Esperem que no se li enredin les banyes!

La veritat que tornem cap a la barca força sorpresos, no tant pel què hi hem trobat, sinó pel què no hi ha! Només hem anat 100m enllà del punt 351 i no hi hem trobat ni una sola gorgònia de cap tipus. És ben bé que tenen unes necessitats ben concretes!

Salut!