Punt 325 (-42m) Foronidis!

Aprofitem que és Sant Joan i que les condicions a mar són immillorables per tornar al punt 325. Es tracta d'una zona de fons fangós amb unes poques pedretes davant de la platja gran de Lloret de Mar. I és que és un punt particular, no només perquè és molt fàcil aixecar pols, sinó perquè a més és un paisatge singular pel predomini d'esponges, anemones de tub i ascidis. Justament, la darrera vegada no vàrem veure alguns tipus d'ascidis que eren dominants. A més, l'aigua s'ha escalfat moltíssim en no res, a superfície ja tenim 26ºC, cosa gens habitual ni tan sols al mes d'agost. Com deu ser a baix? Baixem!

Durant la baixada la temperatura va baixant gradualment per quedar-nos a 16ºC. Normalment, sobretot quan les aigües són tan càlides a superfície, a un cert punt de la baixada hi ha un canvi sobtat de la temperatura degut a què vas a una massa d'aigua diferent que no li ha arribat encara l'escalfor de les radiacions solars. Avui en canvi ha estat tot gradual fins al fons. Així sí, uns 5m abans d'arribar al fons, l'aigua és tota tèrbola que sembla que hi hagi boira i és ple de besucs (Pagellus acarne)!

Passejant per sobre les roques i els organismes que les colonitzen trobem estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus). Tot i ser d'hàbits nocturns avui està de cacera i estira algun dels seus braços ramificats per capturar menjar.  Som arran del fons i la sensació de boira continua per la presència de molts peixos petits i misidis, són aquesta mena de "gambetes" que hi ha a l'esquerra, els veieu?

Tot i haver claror, la llanterna avui és particularment útil per detectar aquests ascidis: els estofats! No són tan grossos com els de la primera vegada que hi hem baixat al 2024, però hi són!

També trobem altres ascidis solitaris, com les leucèmies (Halocynthia papillosa) vermelloses i opaques que hi ha a l'esquerra de la imatge. Aquí són particularment grans (10cm). Al centre una anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). I si cliqueu sobre la imatge, veureu al centre la seva boca!

I qui no es vol perdre res és aquest captinyós (Scorpaena notata). És un tipus d'escórpora petita, el veieu dalt de la pedra?

I l'altre organisme que tenim molt d'interès en fotografiar són els foronidis! Com que són més aviat petits (<1cm) i els que coneixem acostumen a estar a la base de les anemones de tub (Cerianthus membranaceus), doncs primer de tot busquem aquest tipus d'anemones com la de la imatge. Aquesta és de tentacles clars

I d'altres els tenen foscos. En aquest cas està mig amagada en el seu tub tou. En tots dos casos estem de sort, fixeu-vos què hi ha a la base...

Foronidis (Phoronis sp)! Tot i que físicament ens recordin a les palmeretes i cucs de closca, es tracta d'organismes molt més evolucionats, dels quals només se'n coneixen una desena d'espècies al món!

Els què sí que formen conglomerats són aquests cucs, Filograna implexa. Viuen en tubs calcaris, i si cliqueu sobre la imatge veureu que en sobresurten uns "plomalls". Es tracta del seu aparell bucal que fa servir per captar l'aliment

D'altres organismes molt menys evolucionats, però francament efectius, tant que són dominants a l'hora de colonitzar roques, són les esponges! Just per fer-nos una idea...

Aquesta esponja negra (Sarcotragus foetidus)

Aquí una Dysidea fragilis, que fa aquesta mena de digitacions. Però a sobre uns quants cucs Filograna implexa han decidit establir-s'hi i encara s'hi ha afegit un llimac de mar (Felimare sp.)

Una petita Aplysina cavernicola groga que aviat formarà una massa amb més estructures com la que veiem, que semblen dits!

I aprofitem per recordar que tot i la profunditat, també hi arriba llum solar que aprofiten aquestes algues brunes: Zanardinia typus

Malauradament, l'apartat d'"objectes perduts" és particularment extens: des d'ampolles...

...una gorra que només se li reconeix la visera...

... i les indestructibles tovalloletes d'un sol ús!!! Sí, sí, seran biodegradables a terra ferma, però a mar no desapareixen MAI!!! Si us hi fixeu, just davant hi ha un cap-roig (Scorpaena scrofa) que a saber què deu estar pensant...

I ara sí que se'ns fa tard i cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 356 (-54m) Algues i esponges a -54m!

Matí de final d'estiu, núvols alts i quasi sense vent. Tot i haver mar de fons, les bones condicions es preveu que aguantin fins ben bé l'hora de dinar, i amb l'aigua a 25ºC... Aprofitem per anar a l'extrem oriental dels Jardins Submergits de la Selva! Avui punt nou, el 356: clapa de zona rocosa d'uns 30m de llargada a l'alçada de cala Canyelles. Baixem!

Avui la termoclina la tenim a 20m de profunditat i d'allà en avall l'aigua està a 16ºC. Això sí, fins als 20m hi ha força corrent pel què costa baixar, però a partir d'allà molt bona visibilitat i zero corrent!

Les roques més altes només fan prop d'un metre i mig d'alçada, però són plenes de forats perquè s'hi amagui de tot! Per començar ens fixem amb els habitants de la part més alta de la roca: l'alga calcària rosada que recorda a un bolet de soca (Lithophyllum stictiforme).  Avui veiem que la major part és blanca i per tant morta

I no en trobem que tingui millor estat de salut

I qui sembla que ho estigui inspeccionant és aquesta petita bavosa de franja negra (Parablennius rouxi). Cal dir que no n'estem del tot segurs de la seva identificació, ja que per la profunditat on ens trobem, és més probable que es tracti d'un cabot ratllat (Gobius vittatus), però per la postura i a falta de millors imatges ens hem decidit per la bavosa. I és que la major part de la bibliografia no recull informació de més de 40m de profunditat degut a les dificultats tècniques per arribar-hi...

Tot i que a d'altres algues no sembla que els hi vagi pas malament. Com ara la Peyssonnelia sp. que té un aspecte semblant a l'anterior, també és calcària, però més vermellosa. Hi ha tot d'espècies semblants que només es poden distingir amb l'ajuda d'un microscopi

També presenta bon aspecte l'alga incrustant verda Palmophyllum crassum. Si no fos pel color, es diria que es tracta d'una esponja!

I avui encara hem estat de sort amb una alga bruna, la Zanardinia typus. Tot i que és pròpia de fons foscos inclosos el coral·ligen, és la primera vegada que la veiem!

I parlant de profunditat, aquí el clar dominador del paisatge són les esponges. Particularment abundant és l'Haliclona poecillastroides que fa clapes massives de coloració clara. Es tracta d'una espècie endèmica del Mediterrani

Una altra esponja que avui ens ha cridat particularment l'atenció és l'Haliclona mucosa. Si mireu a les vores veureu que forma unes prolongacions en forma d'arbret molt particulars. Aquesta esponja, com en el cas d'avui, sovint creix sobre una altra esponja, l'Agelas oroides, recobrint-la parcialment

Aquí teniu l'Agelas oroides sense ser recoberta per altra esponja!

Pel què fa a gorgònies, aquesta vegada n'hem trobat ben poca cosa tot i que l'entorn semblava que els hi fos propici. A la imatge una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I alguna gorgònia groga (Paramuricea grayi) 

Els espècimens trobats encara tenen penjats restes de l'alga bruna Carpomitra costata que aquest estiu ha cobert tot el fons!

A la immersió passada vàrem parlar molt sobre els equinoderms compost per estrelles de mar... A la imatge una estrella taronjada (Hacelia attenuata)

Eriçons de mar... A la imatge una garota violeta (Sphaerechinus granularis)

Però avui encara hem estat més de sort i hem trobat aquesta garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida!

I aquesta estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus) sembla que vulgui investigar què hi ha en aquest forat...

On hi descobrim aquesta posta de calamar (Loligo vulgaris)!

Ara, qui està encara més indecís que nosaltres sobre quin forat explorar és aquest cap-roig (Scorpaena scrofa)!

I si semblava que en aquest paisatge de roca tan fragmentada, no hi trobaríem evidències de l'activitat humana... aquí teniu un tros de xarxa recent!

Ja s'ha aixecat migjorn, que encara fa que ens costi més tornar a port! Ara mateix un dia de ple estiu tot i que per demà sembla que finalment serà tardor!

Salut!